Un país d'honorables

La mort de Joan Triadú ha sacsejat la nostra societat, com era d'esperar. Perquè Triadú encarnava l'excel·lència en l'ofici, ens restarà sempre com un enorme crític literari, però també ens en restarà el combat per la dignitat personal i col·lectiva en el moment més difícil del nostre país.

N'hi ha que són grans professionals, i això sol ja els fa mereixedors del nostre reconeixement. N'hi ha que lluiten perquè la societat siga millor, i això sol ja els fa mereixedors del nostre reconeixement. Què hauríem de dir, doncs, d'un home que va ser clau en la resistència contra el franquisme i en la recuperació de la llengua pròpia, d'un gran pedagog i d'un dels millors crítics literaris, si no el millor, que hem tingut?

Joan Triadú era, per tot això, una persona honorable, digna del nostre respecte i admiració. Però ho era també com un dels representants clars i decisius d'aquelles generacions que, l’endemà de la derrota, es trobaren davant els ulls el paisatge desolat i sense esperança que el franquisme els imposava. Una generació que, tanmateix i per sort nostra, va saber alçar-se, va saber sobreposar-se a la por i al pessimisme i va començar a treballar perquè algun dia aquest país fóra un país normal.

No ho som encara, però si som més a prop que mai de ser-ho és, allà a la primeria del tot, per la seua tenacitat per salvar-nos els mots, per recuperar les llibertats i la dignitat arrabassada. El nostre país és dels que tracta d'honorables les seues màximes autoritats, segurament perquè és un país que ha pogut sobreviure gràcies a gent honorable, com Joan Triadú.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Joan Triadú era una persona honorable, digna del nostre respecte i admiració.