La responsabilitat individual

Una tragèdia com la de Castelldefels causa una gran tristesa, però també estupor. I per això és normal que tothom vulga investigar què va passar i saber si s'hauria pogut evitar. Trobe bé que s'estudie tot i que es discutesca tot. Però cap raó no hauria de servir per amagar la imprudència dels qui van travessar les vies.

Perquè aquest és el fet clau de l'accident. Travessar unes vies de tren és prohibit. Hi ha tot de senyals que ho indiquen, escrits i sonors. No ho haurien d'haver fet, senzillament.

És després de constatar això que podem discutir siga què siga, si cal. Caldrà comprovar si l'estació era ben senyalitzada i il·luminada, si el pont s’havia d'haver tancat o no, si l'estació podia convertir-se en una 'ratonera', com havia avisat una regidora d'ERC de Castelldefels, si la política de retallada de personal de Renfe i d'Adif augmenta les situacions de risc, si trens de rodalia i trens de distància mitjana o llarga haurien de circular pels mateixos trams de via, o si per la nit de Sant Joan no calien mesures especials. No crec que cap d'aquests debats s'haja d'atenuar o d'evitar. Cal que en parlem perquè, en una tragèdia de les dimensions d'aquesta, els poders públics han de donar totes les explicacions pertinents, fins a l'esgotament.

Però no oblidem, en cap moment, que hi va haver una gent que va fer una cosa que no era correcta, que era summament perillosa, com per desgràcia es va demostrar. La responsabilitat col·lectiva, de la societat, no pot substituir, i encara menys anul·lar, la responsabilitat individual.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No oblidem, en cap moment, que hi va haver una gent que va fer una cosa que no era correcta.