Opinió

 

<36/169>

Vicent Partal

29.11.2013

El silenci d'Hollande

L'altre dia Mariano Rajoy va aprofitar la presència de François Hollande i una pregunta oportuna d'un periodista per llegir una resposta més que preparada sobre Escòcia i Catalunya i la possible independència de totes dues nacions. Res de nou. Va dir allò que diu sempre. Que el món s'acabarà i nosaltres serem uns desgraciats per sempre més. L'única novetat és que ho va dir davant Hollande i que va aconseguir de fer emprenyar també els escocesos i els britànics, que és evident que no comparteixen de cap manera les fanfarronades del president espanyol.


I a continuació va parlar François Hollande, president de la República Francesa. I, com ja es veia venir, li feren una pregunta directa sobre Catalunya. I va respondre per dir que no diria res. Ni més ni menys. Va dir que això era un afer intern espanyol i que ell no en diria res.


I ara interpretem-ho. Hollande va dir que Catalunya era un afer intern espanyol. Ho és? Ara per ara, sí. I tant, que ho és. De moment i mentre no es proclame la independència ho és. Per tant, en aquesta part del discurs, Hollande més que fer una interpretació feia una descripció. Que oportunament li permetia de no parlar. Ser prudent.


Continuem la interpretació: així i tot, el president francès no hauria pogut donar suport, mal que fos discretament, a la declaració tan solemne que acabava de fer Rajoy al seu costat? Doncs supose que Rajoy n'hauria estat molt pagat, si hagués sentit de boca del president de la República Francesa alguna frase com ara que França compartia la idea que després de la independència Catalunya o Escòcia quedarien fora de la UE. Però el fet és que Hollande no ho va dir i ho va rematar amb una frase seca: 'No em fareu dir res.' Simplement.


És una anècdota, si ho volen presentar així. Però la diplomàcia treballa amb les anècdotes i això cal no oblidar-ho ni menystenir-ho. Especialment si la seqüència comença a ser clara i inquietant per a Rajoy: no hi ha manera que França diga allò que Rajoy voldria que digués. No es posen a favor nostre, que en aquest moment seria estúpid si ho fessen. Però eviten de fer costat a Rajoy, amb un silenci tan eloqüent com esperançador per a nosaltres.


 


PD. El Punt Avui i VilaWeb anunciem que comencem a col·laborar, compartint articles cada diumenge. És solament un gest d'unitat en aquest moment particularment històric. Nosaltres, que reclamem dels partits que siguen capaços de superar les diferències, superem les nostres. Ja sé que no és igual. Però és el que nosaltres podem fer.

Mail Obert