Opinió

 

<36/169>

Vicent Partal

04.11.2013

Les quatre fases de la reacció

Calma i tranquil·litat. La creativitat demoscòpico-política d'El País s'ha d'encaixar com toca. L'espanyolisme, com és lògic, no pensa acceptar la derrota sense lluitar. Ningú no pot retreure'ls-ho; hi tenen dret. Superada la fase primera, en què ens menyspreaven a veure si la cosa s'apagava tota sola, ara toca crear confusió. La fase dos.


Hem de tenir clar que s'acosten uns mesos intensos en què la reacció anirà cremant etapes de manera cada vegada més vertiginosa. Vertiginosa i agressiva, a mesura que s'acoste el final i vegen la independència més pròxima i més difícil d'aturar.


Posar data i pregunta del referèndum ho canvia tot per a nosaltres i per a ells. Per això la segona fase, ja començada, consisteix a dividir i sembrar confusió. Fan mans i mànegues per esquerdar el cor del procés sobiranista, allunyant-ne ICV i Unió. I fer dubtar els convençuts. No els indecisos, sinó els convençuts. La Via Catalana va demostrar que ja som massa perquè ells puguen guanyar i per tant ara tant els fa la realitat, que els és adversa. Ara toca dir que els independentistes som minoritaris, que fem perillar el país, que som uns radicals, que migpartim la societat… Es tracta de veure si la gent s'ho creu i el moviment es desinfla de debò.


Toca fer-nos dubtar, doncs. Però alerta, que les mateixes accions i acusacions serveixen per a crear les condicions de la fase tres, que consistiria a aplicar la llei de partits i la constitució amb la finalitat d'alterar la realitat electoral. Com ja van fer al País Basc. Si no poden alterar la realitat social provaran d'alterar la realitat electoral. Amb mesures com ara il·legalitzar la CUP o ERC, o totes dues encara molt millor. Ara mateix no crec que arriben a il·legalitzar CDC, entre més coses perquè si primer il·legalitzen un dels dos partits anteriors espere que la nostra reacció no siga la dels bascs: acceptar-ho i callar.


Si no funciona res d'això serà el moment de passar a la fase quatre, en què provaran d'impedir la consulta i, si cal, dissoldre la Generalitat o substituir el govern legítim per un d'il·legítim, controlat per ells. És la mesura més extrema, però saben que el risc d'una actuació com aquesta és màxim.


Això ens espera aquests mesos vinents: provaran de derrotar-nos a còpia d'enquestes i editorials i si no activaran la fase tres, la llei de partits. I si tampoc no poden frenar-nos amb la fase tres activarien la fase quatre, és a dir, dissoldre la Generalitat. 


Tot és calculat perquè és un joc de risc per a nosaltres, però sobretot ho és per a ells. Nosaltres tan solament hem de mantenir-nos ferms, 'com una roca'. Són ells qui perden i s'ho juguen tot a cada carta i amb cada fase. Amb un greu risc a partir de la fase tres, que és el de provocar la independència unilateral. Un pas fatal per a ells, perquè no tindria marxa enrere fàcil i portaria el debat, segurament, a l'escenari internacional, definitivament fora de l'abast de qualsevol mesura domèstica.

Mail Obert