Opinió
-
Erasmus: així funciona el govern espanyol
Vicent Partal
05.11.2013
-
Les quatre fases de la reacció
Vicent Partal
04.11.2013
-
La partida del PSOE
Vicent Partal
31.10.2013
-
La llengua de tots, la responsabilitat de tots
Vicent Partal
30.10.2013
-
La Unió Europea respon a Espanya amb fets
Vicent Partal
29.10.2013
-
I La Vanguardia, de qui té por?
Vicent Partal
28.10.2013
-
Propostes a Rubalcaba sobre la reforma constitucional
Vicent Partal
25.10.2013
-
Ara ja ens espien a tots
Vicent Partal
25.10.2013
-
Morir detingut
Vicent Partal
24.10.2013
-
L’Espanya que menysprea
Vicent Partal
23.10.2013
-
Propi d'un règim autoritari
Vicent Partal
22.10.2013
-
Somrieu: el president Tarradellas va existir
Vicent Partal
21.10.2013
-
En defensa del dret d'intimitat de Sánchez-Camacho
Vicent Partal
18.10.2013
Vicent Partal
17.03.2006
Esquerdes
El president Maragall va criticar ahir Artur Mas pel pacte aconseguit amb Zapatero sobre l'estatut. No deixa de ser un fet insòlit, si tenim en compte que Maragall i Zapatero són, encara, membres del mateix partit. Però, en tot cas, és una crítica molt significativa, sobretot si hi sumem que, abans-d’ahir, el PSC va votar, per primera vegada, contra el PSOE a la comissió de Madrid. Són dos indicis contundents d’incomoditat, ara també, del PSC. Dues esquerdes del discurs oficial, segons el qual aquest és el millor dels estatuts possibles.
A la vista de les declaracions i dels fets ens hauríem de demanar per què passen. Si aquest estatut fóra tan bo, si realment ho fóra, no passarien coses com aquesta. O no haurien de passar. Tan estranyes. O tan recomplicades d’explicar. O tan difícils d’entendre. Veritat? El president de la Generalitat no hauria de criticar un acord establert entre el màxim dirigent del seu partit germà i el cap de l'oposició, un acord que bé havia aplaudit fa unes quantes setmanes. Em fa l'efecte que cada dia que passa, i com més en relleu es posa la intransigència de Madrid, més i més gent s'apunta a criticar l'esquifit estatutet que va resultant. Serà curiós de veure com s'acaba tot plegat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











