Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<164/169>

Vicent Partal

22.03.2004

L'11-M dels diaris en paper

Ahir, diumenge, vaig estendre sobre la taula, com faig cada setmana, el paquet de diaris. M'imaginava que tots devien portar resums dels dies trepidants que havien seguit l'atemptat de Madrid. I no anava errat. Però, a mesura quee els anava llegint, un detall m'anava sobtant: la manera com els diaris, alguns ben escandalosament, es dedicaven a rescriure la pròpia història. La dels mitjans i la de la professió. La manera de rescriure allò que com a mitjans havien fet aquells dies.
Per exemple, tots els diaris reduïen el paper dels mitjans digitals a no res. Internet, si n'haguérem de fer cas, sols havia servit per llegir la premsa estrangera i per enviar missatges cridant a les manifestacions de dissabte. Punt final. Ni tan sols analitzaven el paper de les webs pròpies. I evidentment, res de mirar els mitjans independents o els no-media que tanta feina havien, havíem, fet aquells dies; ni els diaris digitals bascos que també havien avançat força dades importants. Simplement, ens amaguen. No fóra cas que destorbàrem.
Però, a banda això, em va cridar l'atenció la voluntat de rescriptura. Ara sabem, per exemple, que a totes les redaccions del país dijous a mig matí ja era una obvietat que l'atemptat era d'al-Qaida. Però cap web seua no ho deia. També sembla que ni El Periódico ni El País no varen traure al carrer una edició, dijous a migdia, afirmant amb les lletres més grosses possibles que ETA era la culpable de l'atemptat. El Periódico d'ahir no en diu pràcticament ni una paraula. Ni n'ensenya cap imatge. Més: fa una mena de pòster amb les quatre portades de divendres a dilluns, que sembla pensat per a amagar la cinquena. I això què El Periódico encara s'ha preocupat aquests dies de donar-ne alguna explicació, per boca del director. El País, ni això: torna a usar l'article del defensor del lector per donar unes explicacions primes i limitades de l'error d'haver confiat en la paraula d'Aznar. Al món anglo-saxó els directors d'aquests diaris ja haurien dimitit.
Aquest episodi d'ara és un més dels que expliquen la caiguda sostinguda dels grans mitjans de comunicació i de la influència que tenen. Ja fa anys, per exemple, que la lectura dels grans diaris en paper baixa molt. Proven de dissimular-ho amb tota mena d'argúcies i aconsegueixen, més o menys, uns còmputs que ens poden fer creure que continuen essent allò que eren. Però no serà pas provant de rescriure la realitat que aconseguiran de millorar-se el futur.

Mail Obert