Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<142/169>

Vicent Partal

07.11.2005

Toni Mestre

Ahir VilaWeb Ontinyent feia una notícia explicant el casament de Toni Mestre a Bocairent. Toni Mestre és d'aquelles persones que, no entens per què, no tenen prou reconeixement popular. Ell i un equip reduït de gent varen protagonitzar, al final del franquisme, la primera emissió en català a la ràdio valenciana: “De dalt a baix”, a RNE. Va ser un programa que despertà consciències, on vaig sentir per primera vegada la veu de Raimon, per exemple. De la mà de Toni Mestre la ràdio va ser l'instrument precís de desvetllament democràtic, no sols valencianista, que en aquells moments calia.

Després la transició no va ser justa amb ell i la seua feina. Ni amb molta gent que plantava cara al franquisme, quan era incòmode i perillós de fer-ho. Hi va haver qui va optar per passar als rengles dels nous amos, però ell no ho va fer. Ell es va mantenir fidel al país, a les seues creences i a la seua manera de fer periodisme. I sempre ha estat i és una veu disposada a donar suport a les causes difícils (i tantes que en tenim, els valencians!) Les seues columnes a la premsa, la seua veu a la ràdio i a tota mena d'actes, el seu suport a la música valenciana han estat cabdals tots aquests anys complicats de resistència, i ara sembla que comencen a donar fruits.
Com tants més, Toni Mestre no és persona d'una sola lluita. Per això, en saber que havia protagonitzat el primer casament entre homes de Bocairent no he pogut evitar un somriure i he sentit una gran alegria. Perquè, aquesta batalla, l'ha guanyada. I m'alegre molt per ell, per ells. Durant molts anys, segurament sempre, que dos homes pogueren expressar en públic el seu amor i fer-lo oficial davant els seus amics i la gent del seu poble, si així ho volien, semblava una empresa impossible. Segurament més impossible i tot que fer lliure el País Valencià. I, ja ho veus, Toni, fins i tot les batalles més difícils es poden guanyar. Per molts anys!

(Als qui, malgrat tot, no el conegueu us recomane que llegiu aquest text recent sobre l'assassinat de la cançó per les noves autoritats democràtiques i aquesta entrevista que repassa la seua trajectòria.)

Mail Obert