Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<142/169>

Vicent Partal

03.11.2005

Retallar amb classe

Les peces comencen a encaixar. Zapatero retallarà, i molt, l'estatut, però ho farà amb classe. No és poca cosa, en un país com aquest. Tots els partits sembla que hagen acceptat que el Parlament de Catalunya no tenia per què marcar-se límits en la redacció del text estatutari, però també que el Congrés espanyol té el dret de retallar allò que crega impossible d'acceptar. Diàleg i negociació varen ser els mots d'ordre. Però també rigor.
Zapatero no va pretendre agradar, ni justificar un sol moment la promesa d'aprovar la voluntat del poble, expressada al Parlament. Simplement va fer el seu paper. Ell mana.

Tot sembla indicar, per les coses que vàrem sentir ahir, que l'estatut quedarà seriosament tocat. No cal fer alarmismes, tanmateix. Esperem i vejam què fan..., i com ho fan, que és quasi igual d'important. Artur Mas, amb molt d'encert, va dir que el Parlament de Catalunya volia convèncer el Congrés espanyol. Deixem que ho intenten. Però el sabor d'ahir era agredolç: formes exquisides i guants de ferro. Zapatero combina una obertura de mires, en la qüestió del nacionalisme, com mai no s'havia vist amb una rudesa reglamentària de funcionari de províncies. Ell ha de saber que el seu tarannà fa que molts creguem que, potser perquè ho diu tan suaument i respectuosament, encara val la pena de negociar. Però també ha de ser conscient que no podrà retocar tot allò que va anunciar ahir que retocaria sense que la seua imatge es faça miquetes. I més val que no oblide, que estic segur que no ho fa, que el Parlament català pot retirar el text i que, en última instància, el poble ha de votar l'estatut i que, segons com, no hi votarà a favor. No necessàriament.

Mail Obert