Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<137/169>

Vicent Partal

24.02.2006

Avui al vespre a Alzira

La Federació Escola Valenciana celebra avui al vespre, a Alzira, la seua III Nit de l'Escola Valenciana, i ho fa retent homenatge als músics i cantants valencians que fan del català la seua llengua artística. Als qui no són valencians, és difícil d’explicar-los la rotunditat i la força d'un moviment com l'Escola Valenciana, que arriba a reunir desenes de milers de persones de tot el país en els aplecs que organitza cada any. Però, per a nosaltres els valencians, és una sort; una enorme injecció de confiança en el país.

Evidentment que seria millor, molt millor, que no necessitàrem associacions reivindicatives com Escola Valenciana. Però, fins i tot en aquest cas, necessitaríem entitats que cohesionaren la societat civil d’una manera tan exemplar com Escola Valenciana. Necessitaríem veus rotundes i dúctils alhora, com la seua. Exemples, exemples personals i concrets, com el que representa la seua gent.
En el País Valencià actual, en tot cas, la seua faena és imprescindible. No sols en defensa de la llengua. Dissabte, per exemple, la defensa del territori es farà també concreta a la plaça de l'Ajuntament de València, i una altra vegada seran associacions cíviques les que hi aportaran el gruix de manifestants. En aquesta riquesa, hi ha qui hi veu una demostració de manca de política del país. És possible. És possible que un país sense política pròpia reclame un esforç suplementari de la societat civil. Però, si és així, tinc la seguretat que un dia o altre aquest esforç esclatarà també políticament. I ho farà amb una contundència difícil de creure, tal com, en una altra escala, va passar dissabte a Barcelona.

Mail Obert