Opinió

 

<137/169>

Vicent Partal

07.02.2006

Sempre hi ha algú

La sort que té aquest país és la gent. Sempre hi ha algú. Fins i tot en les situacions més complicades. Bancaixa, per exemple (no sé si hauria de dir Bancaja...), s'ha castellanitzat fins al moll de l'os, aquests darrers mesos. I fins a extrem ridículs. I quan semblava que érem en un procés irreversible, apareix un grup de deu treballadors que reclamen que la caixa valenciana complesca, si més no, el propòsit de bilingüisme que es va fixar el 1991. I a poc a poc la taca s'estén. Ara ja són més d'un centenar de treballadors, i arriben al consell d'administració.

Es diuen Associació per la Promoció de la Llengua dels Empleats de les Caixes d'Estalvis i acaben de traure una revista que distribueixen dintre Bancaixa, com a part de la seua campanya, que ja ha arribat fins i tot a l'assemblea de l'entitat, on no fa gaire tres consellers expressaven la seua preocupació per la desvalencianització de la principal caixa valenciana.

No sé qui són aquests deu treballadors que varen principiar el moviment. Però sé que es podrien haver quedat a casa sense fer res i, en canvi, varen optar per plantar cara i desencadenar una revolta interna que estic segur que acabarà donant fruit. Ells són un exemple per a tots: mai no s'ha de deixar de fer una cosa perquè creguem que puga resultar massa difícil. El primer pas és el més feixuc, però també és el que obre el camí. Gràcies, xicots.

Mail Obert