El model PNB

Inventar, en política, no és senzill. Pràcticament tot ha passat en un lloc o en un altre. Per això a ERC del debat obert sobre el relleu a la secretaria general en solen dir "a la PNB". Evidentment fent referència al Partit Nacionalista Basc. Aquest venerable grup fa anys que té una doble estructura de poder: la que manté al govern i la que manté al partit, controlades respectivament, i amb bastant marge de maniobra entre elles, des de la Lehendekaritza i des de la Sabin Etxea. La tesi basca és impecable: quan hom entra al govern ha de fer renúncies en ocasions i no sempre pot fer allò que creu que cal fer. Mantenint una estricta separació entre el partit i el govern s'aconsegueix una tensió creativa que permet al govern sentir-se pressionat i al partit sentir-se lliure. I això sense barallar-se massa entre ells.
A Esquerra la perspectiva de retornar al Govern havia propiciat els últims mesos una discussió bastant pública, com a mínim poc discreta, sobre la seua estructura. I existia un consens intern aparentment clar en el sentit que Carod podria abandonar la secretaria general durant el pròxim Congrès. Deixant-hi, molt probablement, Puigcercós al capdavant de la formació republicana. L'esquema era clar: al govern l'home del govern i al partit el del partit.
Ahir el conseller Carretero va insinuar en públic que això és el que passarà. I fent-ho ha provocat un petit enrenou al respecte. Perquè el problema és que l'esquema que era vàlid al novembre ara no està tan clar que siga indiscutible. O és que algú sap al juliol on serà Carod? Serà conseller en cap? No ho serà? I si ell no és el conseller en cap, si ell no fa d'Ibarretxe, podria fer d'Arzalluz? O tampoc? Ni una cosa ni l'altra?
El debat es prometia fàcil i lineal abans de la crisi de govern però ara, de sobte, és molt complicat. Tens, diria.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet