Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<120/169>

Vicent Partal

18.03.2008

Tíbet i Jocs

El mal del Tíbet no són els Jocs Olímpics de Pequín. El mal del Tibet és una ocupació cruel i persistent, una destrucció estudiada del país i de les seues formes de vida, un atac sense treva a una cultura i a una nació i, en tot cas, la hipocresia de les democràcies. Aquests són els mals reals del Tíbet. Però, dit això, els Jocs són una oportunitat magnífica. Ho seran fins el dia que s'acabaran.

Els Jocs Olímpics han esdevingut una plataforma publicitària com no n'hi ha cap més al món. I això dóna als qui en són els organitzadors una força enorme, però també els porta uns maldecaps igualment enormes. I els fa una por tremenda, per qualsevol possible problema que n'altere la bona marxa.

Els tibetans, en aquest sentit, podrien aprendre de la nostra experiència. Poc abans dels Jocs del 92 el govern espanyol estava realment preocupat per l'abast del 'Freedom for Catalonia', per la mobilització d'una bona part de la societat civil en favor de les seleccions nacionals i per la possibilitat que Terra Lliure o ETA provassen d'atemptar durant els Jocs. I van fer arribar senyals i declaracions públiques dient que, d'això de les seleccions, 'se'n podria parlar' passats els jocs i que, si ens portàvem bé, és a dir: si no hi havia maldecaps durant els Jocs, ells ho sabrien recompensar...

La resta de la història és coneguda ací, però potser l'hauríem d'explicar al Tíbet.

Mail Obert