Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<120/169>

Vicent Partal

01.04.2008

Tot això no és seriós

Fa quatre dies, a la recta final de la campanya, vaig demanar a un dirigent del PSC què caram havíem d'agrair a Zapatero. Vaig desgranar amb calma la corrua de mentides i falsedats que ens havia enflocat i, a la fi, l'home del PSC va somriure, feliç d'haver trobat l'argument, i va dir: 'Zapatero va evitar el transvasament de l'Ebre!' Ho va dir cofoi, i encara em va assegurar que havia estat una decisió personal seva i que aquella decisió tota sola justificava l'agraïment dels catalans. Avui em demane si aquell Zapatero és el mateix Zapatero que el govern tripartit acusa ara de deslleialtat per no voler el transvasament... de l'Ebre!

No és seriós aquest espectacle que veiem desplegar-se davant els nostres ulls. Jo no hi entenc, en recursos hídrics. No puc dir, per tant, si aquesta sequera actual és del tot excepcional i si justifica el transvasament del Segre a Barcelona. Llegesc tant com puc i escolte tothom que s'explica sobre la matèria, però encara no m'he format una opinió prou clara per a poder-me expressar en públic. Però sí que m'atrevesc a opinar que l'espectacle polític és penós i que la mala traça del conseller de Medi Ambient i del govern és total.

Entenc que ICV, Esquerra i el PSC es troben atrapats. Les mobilitzacions contra el transvasament de l'Ebre van ser essencials en el seu assetjament estratègic a Convergència i Unió. La jugada els va eixir rodona. Aquelles mobilitzacions tenien aspectes molt importants. Els dos principals eren, per mi, el clam per una millor gestió dels recursos i la reivindicació d'una identitat menystinguda durant dècades. Però ningú no deixa de veure que hi havia més coses. N'era una la utilització amb fins electorals del moviment (utilització legítima, però tan exagerada que ara passa factura). Les esquerres van bastir contra CiU, més i tot que no pas contra el PP, una mitologia èpica al voltant de la nova batalla de l'Ebre, tan espectacular que va servir per desqualificar per sempre més la coalició nacionalista. I segurament que es van excedir, perquè ara són elles que pensen que han de rectificar i no saben com.

Podrien rectificar promovent un debat seriós, però aquest debat els fa pànic. Pànic d'haver de desdir-se d'allò que deien, ara que ja no viuen en la còmoda oposició de dir no a tot. Pànic perquè els de l'Ebre no els acusen, amb raó, d'haver-los utilitzat i de llençar-los com parracs, ara que ja no els resulten útils políticament. Pànic, és clar que sí, de la possibilitat d'haver d'admetre que els governs anteriors potser tenien raó quan avisaven que calia fer alguna cosa per assegurar l'aigua a Barcelona, per impopular que fos. I pànic d'haver de reconèixer que en tots aquests anys que són al govern no han sabut preveure la situació en què ens trobem i planificar una resposta.

Per això, perquè els paralitza la perspectiva d'haver-se d'interrogar a si mateixos, planten estaques clandestines en plena campanya electoral o intenten jocs de criatures com ara el de negar-se a dir transvasament al transvasament o el d'assegurar que desmuntaran l'enorme canonada que l'ha de fer possible. (Tancant l'aixeta de la canonada no n'hi hauria prou?) Deu ser també per això, dic jo, que Zapatero fa tres setmanes era un sant perquè anava contra el transvasament i avui és un dimoni per la mateixa raó.

La cosa pitjor és, emperò, que deixen de governar, deixen de tenir projecte, no saben com resoldre les situacions, proven d'encolomar a l'altre les culpes o es pensen que a còpia de cridar més i més fort tindran més raó. I encara cauen en contradiccions més greus. Com la dir que estarien disposats a transvasar aigua a València 'si fos per al consum humà'! I gosen dir-ho sense ni tan sols pensar com ens insulta tanta prepotència, als valencians que férem i fem costat a la mobilització de les Terres de l'Ebre. Molta barra tenen.

Mail Obert