Morts

És un axioma que quan una notícia esdevé rutinària deixa de ser-ho. I que, per contra, quan és inesperada creix i ens crida l'atenció. Això va passar ahir quan dues bombes van esclatar a Boston. Ningú no s'ho esperava i per això tots en parlem. Però també ahir no pas menys de trenta persones es van morir per bombes a l'Irac, incloent-hi tres afectats per l'explosió d'un cotxe bomba a l'aeroport internacional, un punt clau de la ciutat de Bagdad. I tres soldats es van morir a Mali, a Kidal, en un atac suïcida.

És evident que les bombes de Boston criden més l'atenció. Evident i lògic. A poca gent se li fa estrany que hi haja atacs a l'Irac o a Mali. Però ningú no s'espera que la marató de Boston acabe amb ferits i morts. Ignorem qui ho ha fet i per què, encara. Però sabem que en parlarem durant dies. Per això, perquè és sorprenent.

I tanmateix reconec que és difícil d'entendre què va passar ahir a Boston sense mirar què va passar, també ahir, a Bagdag i a Kidal. No suggeresc pas que els autors de l'atemptat de Boston siguen gihadistes. Ho ignore. I no dic, de cap manera, que les bombes de Boston siguen cap resposta de res. No. Simplement recorde que la violència continua essent considerada de manera gairebé universal, per tots els estats i societats del món, com un recurs honorable per a resoldre problemes polítics. I això té un preu.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És difícil d'entendre què va passar ahir a Boston sense mirar què va passar, també ahir, a Bagdag o a Kidal.