Opinió

 

<116/169>

Vicent Partal

23.09.2008

La pau

Enllesteixen la feina en una setmana: ni referèndum, ni cap escletxa legal per a l'esquerra abertzale. I de seguida esclaten tres cotxes bomba i mor un militar. I el president basc parla de 'fàstic' per la bomba recercant l'adjectiu més contundent, alhora que el president de Cantàbria l'acusa, al president basc, de ser igual que ETA, cosa en la qual coincideixen molts patriotes espanyols, per impossible que puga semblar. I hi ha els minuts de silenci i el ritual col·lectiu. I les declaracions de l'esquerra patriota basca. I la picabaralla teatral entre PP i PSOE que acompanya cada possible regateig de vots...

Però, mentrestant, hi ha un mort més a sumar a la llista, que també es podria haver evitat. Un mort més, essent així que un de sol ja era massa. Un més que ens porta a prop dels nou-cents. Morts, la gran majoria, per ETA, però també morts pels GAL de la Moncloa socialista, i pels batallons parapolicíacs de la UCD, i per la policia disparant al carrer o collant massa als centres de tortura, i pels governs d'Espanya en ple, amb l'enterado de Franco i Fraga Iribarne al peu de la signatura de la pena de mort. Ara han matat un brigada, un militar espanyol. Però podria haver estat qualsevol altre.

I la pitjor cosa de totes és que el territori polític sembla cada vegada més petit, de nou. S'havia obert, molt lentament i amb molt d'esforç, aquests darrers anys, un espai per a parlar, per a imaginar un futur que posara fi a tot això, però l'han tancat del tot, a base de por, d'incompetències i de polítiques barates de pa sucat amb oli. I restarà tancat, em tem, un grapat d'anys. Els uns fan tremolar la democràcia amb lleis de vergonya; els altres la maten amb morts que no haurien de morir. Ja ho sé que no és igual ni la mateixa cosa, però fa el mateix efecte: cada vegada hi ha menys lloc per a la política i de nou sembla que entrem en el túnel més negre, tots de bracet. Els qui anem a favor de la independència del País Basc i els qui creuen en la unitat de l'estat espanyol.

ETA, publicitàriament desarticulada milers de vegades, ha posat en vint-i-quatre hores no pas un, ni dos, sinó tres cotxes-bomba. No és una sorpresa; exactament, és un avís d'allò que pot passar, però tots sabem que mentre no desaparega ETA no es podrà parlar de futur lliure per a Euskadi. Per més bombes que arribe a posar. Però, no està ací tot el problema. Alerta també amb els qui confonen la pau amb la derrota de l'altre o amb els qui volen embolicar-se amb la bandera de la pau com si això amagara els colors de la bandera amb què realment s'emboliquen. Perquè també sabem que, sense l'acceptació de la política, no hi haurà cap futur lliure per a Euskadi, però tampoc no hi haurà una pau estable a Espanya. I foragitar dos-cents mil bascos o tres-cents mil del sistema polític no porta a la derrota d'ETA: simplement l'engreixa.

Al País Basc tots han de poder parlar i han de poder seure a dialogar en llibertat, sense amenaces ni imposicions de ningú, sense objectius finals favorables als uns o als altres. No hi ha cap més solució, com hem vist pertot arreu del món aquestes darreres dècades. La pau únicament pot venir del diàleg de tots i des de la democràcia expressada a les urnes, però sense barreres ni límits. Parlant i dialogant des de l'esquerra abertzale al Partit Popular, perquè tots són bascos i perquè el País Basc els pertany a tots igualment.

Mail Obert