Opinió

 

<116/169>

Vicent Partal

22.09.2008

La crisi

Tot això que passa en l'àmbit de l'economia té, també, una dimensió moral. És clar que, des del punt de vista tècnic, hi ha factors que podríem considerar clarament causants de la crisi: la desregulació o l'emergència d'una classe d'executius sense el control dels vells propietaris, uns executius desvergonyits els beneficis dels quals depenen del curt termini, per exemple. Però, al darrere de tot, hi ha, com gairebé sempre, un problema de moralitat.

Això no pot funcionar així, de cap manera: la gent que dirigeix les grans empreses americanes (i no solament les americanes) s'ha fet rica d'una manera inimaginable, amb independència de si ha fet bé la feina, o si l'ha feta malament. I això és una enorme perversió. Les decisions ponderades, treballades, pensades no únicament en benefici propi, sinó també del bé públic, en benefici de tothom, les han substituïdes per això que alguns en diuen 'l'economia de casino'. Un eufemisme que amaga la mala idea de jugar amb els diners, generalment d'altri, sense pensar gaire en les conseqüències, més enllà de l'augment, fins a límits immorals i fora de tota necessitat, de la butxaca pròpia.

Això ens ha menat a un món on sembla que es mesura el valor de les persones per la suma de diners que acumulen i no pas per la suma dels valors que tenen o proposen. Un error que potser amaga, malgrat tot, una lliçó: una fallida moral pot esdevenir també una fallida econòmica, i la hipocresia moral de decennis es pot ensorrar en una setmana.

Mail Obert