Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<115/169>

Vicent Partal

11.11.2008

Noranta anys després

Avui fa noranta anys que es va acabar la Primera Guerra Mundial. Va fer quaranta milions de morts, vint dels quals civils. En un sol dia van morir prop de trenta mil persones al principi de la cruel batalla del Somme, una batalla que tota sola acabà emportant-se un milió de morts, en un macabre rècord que encara no ha estat superat. Noranta anys després, els protagonistes d'aquella guerra viuen en pau convertits, de fet, en un sol país, gràcies a la Unió Europea. De tant en tant mirar enrere ens ha de servir també per valorar el present.

Però no hi ha únicament els quatre anys d'aquella guerra. Abans hi havia hagut la guerra franco-prussiana i les guerres napoleòniques. I després encara havia de venir la Segona Guerra Mundial, amb seixanta milions de morts, entre els quals els dotze milions dels camps nazis, la monstruositat més gran perpetrada fins ara per la humanitat. I com a conseqüència, la divisió d'Europa i l'amenaça nuclear i la guerra freda.

És des d'aquesta perspectiva, també, que hauríem de mirar el fascinant procés de creació de la Unió Europea. Els francesos i els alemanys són els mateixos, Estrasburg i el Rin continuen essent on eren i París i Berlín no s'han mogut ni un pam de lloc. Però allò ja no pot tornar a passar. Ni la invasió de Napoleó ni la campanya del Leire ni els forns criminals d'Auschwitz ni el bombardeig de Dresden. No ha estat fàcil arribar on som, però tan posseïts com vivim per la immediatesa no hauríem de caure en l'error d'oblidar el nostre passat. Ni com fou d'horrible.

Mail Obert