Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<109/169>

Vicent Partal

06.05.2009

L'home a qui van tancar la porta

El president Ibarretxe va dir adéu ahir a la vida política. En un lloc normal això seria el reflex, segurament, de la dificultat de ser res més, quan has estat president del teu país. Però al País Basc sembla que és el reflex de moltes coses, començant pel cansament i la impotència. Perquè, a Ibarretxe, li han tancat totes les portes. Li van dir no al nou estatut, amb un menyspreu fora mida. Li van negar el dret de decidir i la solució a la violència que implicava. Li van organitzar una tupinada electoral i l'han tret del poder amb una coalició contra natura de Montescos i Capulets. La duresa dels deu anys que ha hagut d'aguantar aquest home potser justifica que es vulga retirar. Però al seu darrere hi ha el país...

No li faig cap retret, alerta. Ibarretxe m'ha semblat un dels personatges polítics més honrats d'aquests darrers anys. Massa confiat, en tot cas. O massa poc desconfiat, per a ser exacte. Il·lús, a vegades. Li han fet el llit i no ho ha sabut veure. O no ha pogut fer gran cosa per evitar-ho. L'intent de Nicolás Redondo i Jaime Mayor era massa barroer, patètic. Però van aprendre la lliçó: fes fora per decret un deu per cent de la població basca i proposa una cara més amable, capaç d'articular unes frases en èuscar. El resultat és el mateix que cercaven aquells dos. I si Ibarretxe té raó quan va dir ahir al parlament que no haurien d'oblidar que Euskadi és un país d'abertzales, també és cert que el seu govern ja no ho és.

Ara, d'ací a uns quants anys és possible que Ibarretxe represente un punt a part. El seu trajecte demostra fins a quin punt els dos grans partits espanyols han optat per tancar l'herència de la transició i llençar al riu tot allò que aquesta representava. Res d'entesa amb els nacionalistes perifèrics: nacionalisme espanyol pur i dur, per damunt fins i tot de les barreres ideològiques. A curt terme, pot semblar que han guanyat, però a llarg terme ja veurem si la figura del president Ibarretxe no acaba essent la marca a partir de la qual va esdevenir impossible de creure en aquell futur que, en la transició, ells i nosaltres en dèiem 'fraternal'.

Mail Obert