Opinió

 

<103/169>

Vicent Partal

18.01.2010

Mas a la tercera

Convergència va proclamar ahir Artur Mas candidat a la presidència de la Generalitat. Ningú no esperava una decisió diferent; i si ara no li discuteixen que és el favorit, els mesos que li resten ho seran tot, tret de fàcils.

Convergència espera governar a la tercera. Cap de les anàlisis apocalíptiques que es van fer en un moment determinat no s'han complert. Convergència no ha desaparegut ni s'ha escindit; i ha demostrat durant set anys que era una força política potent, rigorosa i ben estructurada. Les dues frustracions electorals han estat grans. Guanyar i no governar és una gran frustració per a qualsevol; malgrat això, sembla que a la tercera cita CiU i Artur Mas es troben en millor posició que mai, amb un tripartit molt desgastat que els hauria de deixar molt de marge.

Però Mas no desperta grans entusiasmes. I segurament no pot despertar-ne després de tants anys. No és, de cap manera, un candidat desconegut i alguns episodis passats, molt especialment la negociació de la segona gran rebaixa de l'estatut amb Zapatero, són una llosa per a ell. Per això és normal que CiU jugue a reforçar un perfil molt institucional, molt presidencial, molt de contrast amb la situació actual.

Però això obliga Mas a nadar i guardar la roba incessantment. Un exercici perillós en un any electoral. Ha de dir que vota sí en els referèndums per dir, immediatament després, que guanyaria el no, per exemple. Un estil desconcertant a vegades, especialment quan la seua pròpia base electoral ha canviat tan ràpidament com sembla que ha canviat.

Em fa l'efecte, de totes maneres, que Mas vigila massa que no se li'n vagen els votants menys nacionalistes sense adonar-se que, segons com es formen les candidatures i segons quines candidatures es formen, el perill principal de fuita de vots li vindrà precisament del sector més nacionalista del seu electorat. I que és aquesta situació nova la que més amenaça ara mateix la seua possible victòria a la tercera.

Mail Obert