La distància entre la por i la rialla

La mà d’amenaces que els partits espanyols aboquen sobre els electors catalans pot girar-se molt fàcilment contra ells. Com en tantes coses d'aquesta vida, trobar una mesura equilibrada els aniria bé; altrament, tantes amenaces, si l'una surrealista, l'altra encara més, pot acabar fent riure més que no pas fent por.

És el cas del vídeo del PP sobre els Garcia: aquella cosa indefinible que assegura que després de la independència els Garcia serien obligats a canviar-se el cognom perquè és espanyol --cosa ben patètica perquè, damunt, Garcia no és un cognom espanyol, però en fi...

Jo encara no entenc a hores d’ara si hi ha ningú que s'ho crega de veres, això, o si és una broma intencionada que no han sabut mesurar en el punt just. Siga com siga, la campanyeta en qüestió ha causat hilaritat fins i tot a Madrid. Per desproporcionada. Per increïble. Per surrealista.

Fins a un cert punt crec que hauríem d’entendre la reacció extrema dels espanyols. Fa setmanes que, quan algú se m'’escandalitza molt, li demane com se sentiria si de sobte veiés un milió i mig de persones amb banderes espanyoles baixant passeig de Gràcia avall. Que s’alarmen és normal, i que esgrimesquen totes les seues armes per aturar això que és un malson per a ells, també. Que ho facen tan malament com fan, juga simplement en favor nostre i és una excel·lent notícia, per molt que ens irriten actituds com les de Marcel·lí Iglesias o les contínues declaracions intempestives de García Margallo.

Recordem-ho: únicament podem perdre si ens posem nerviosos i desconfiem de nosaltres mateixos. I de moment els qui estan nerviosos, molt nerviosos es veu, són ells.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fins a un cert punt crec que hauríem d’entendre la reacció extrema dels espanyols.