Concretament, RENFE ha retirat la reserva de solcs d’explotació al corredor d’alta velocitat entre París i Lió i ha donat per tancat, per ara, el procés d’homologació del tren Avril en territori francès. Tot i això, la companyia subratlla que no es tracta d’una renúncia definitiva, sinó d’una pausa condicionada a la millora de les circumstàncies tècniques i operatives.

La decisió, segons l’empresa, no afecta les línies internacionals que ja operen a l’estat francès. En particular, es mantenen amb normalitat les connexions amb Lió i Marsella, en funcionament des del 2023. Aquestes rutes han transportat més de 642.000 passatgers anuals i continuen actives sense alteracions.

“El sindicalisme és això. Avui, ‘les sis de La Suiza’ deixen de tenir una càrrega injusta que mai van merèixer. El govern espanyol es posa al costat dels drets i de les reivindicacions més bàsiques. Avui és un dia d’orgull”, ha dit la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz.

El nou mecanisme, que no preveu indemnitzacions màximes ni mínimes, deixa la darrera paraula al Defensor del Poble. “El perdó no serveix si no hi ha propòsit d’esmena ni de complir la penitència”, ha remarcat el president de la CEE, Luis Argüello, en presentar el sistema.

El president del PP diu que presentarà una moció de censura contra Sánchez si té prou vots. També ha reflexionat que la por dels catalans el 2023 a l’extrema dreta ara té èxit amb Aliança Catalana. Així mateix, ha reiterat que no creu que hi hagi “cap català” que “visqui millor” amb Sánchez com a president espanyol.

Feijóo també ha opinat sobre la retirada del pressupost de la Generalitat, una volta el govern no aconseguís tancar un acord amb ERC: “Si jo faig això a Galícia, no em voten”, ha reflexionat sobre la decisió de Salvador Illa. Així mateix, ha constatat que ERC “no està disponible” per a aprovar els comptes de la Generalitat, però que sí que vol aprovar i dissenyar “el finançament dels serveis públics de tots els espanyols”.

Quant a la política estatal, Feijóo ha afegit que el “problema” és que la ciutadania espanyola “ha parlat” i li ha dit: “Vostè ha crescut i encapçalarà el projecte, però vostè necessita el suport de Vox.” En aquest sentit, el cap de files del PP ha conclòs que “on les urnes hagin parlat, la resta ha de callar”.

Així mateix, Feijóo ha apuntat que l’objectiu de Sánchez és que hi hagi votants del PP que se’n vagin a Vox, que el partit de Santiago Abascal creixi, i els populars s’empetiteixin. Segons Feijóo, Sánchez vol atansar-se d’aquesta manera al percentatge de vots del PP: “Sap que com més creixi Vox, més límits tindrà el PP. Hi ha una retroalimentació entre tots dos.”

Ara, Feijóo ha assegurat que està tranquil perquè els votants s’adonen d’aquesta situació, tal com ha defensat, i continuen votant majoritàriament el PP: “Som l’única alternativa de canvi i d’esperança que té Espanya.”

L’illa Saltés, encaixonada a la desembocadura dels rius Odiel i Tinto entre els municipis de Punta Umbría, La Rábida i Huelva, és un petit paradís natural amb restes arqueològiques de l’antiga Saltish, una ciutat àrab de fa quasi mil anys que diuen que va arribar a tenir deu mil habitants i que es va desenterrant a poc a poc. Però, entre la riquesa patrimonial de l’anomenada Pompeia de Huelva i la riquesa ambiental de les maresmes i aigües que envolten l’illa, Saltés amaga un passat no tan llunyà i molt menys radiant lligat a la guerra del 1936-1939.

En aquests aiguamolls on alguns pescadors catalans i valencians van començar a passar temporades al segle XVIII atrets per l’abundància de sardines, uns altres catalans i valencians, gairebé dos-cents anys després, hi van ser traslladats a la força per les autoritats franquistes el 1939. Perquè l’illa Saltés, durant quasi un any, es va convertir en un dels dos centenars de camps d’internament i de classificació, establerts pels militars sediciosos en molts indrets de la península, pels quals es calcula que van arribar a passar, en conjunt, gairebé mig milió de republicans.

Així, mentre a les platges del Rosselló s’amuntegaven milers de catalans fugint de la repressió franquista, més de mil quilòmetres al sud, a tocar de la frontera amb Portugal, el març del 1939 ja hi desembarcaven amb vaixells no pas menys de tres mil soldats capturats principalment al front català o en plena retirada. El recinte, vigilat per carrabiners a l’interior i per un batalló de soldats instal·lats a l’únic accés terrestre a l’illa, no disposava de serveis ni d’infrastructures per a rebre aquella massa humana, condemnada d’entrada a la fam, el fred i malalties de tota mena –pròpies dels aiguamolls i de la misèria–, enmig d’humiliacions físiques i psicològiques constants.

Als camps de classificació, els internats havien d’esperar en aquelles condicions inhumanes els resultats de les investigacions esbiaixades del bàndol franquista sobre els seus antecedents (origen, procedència i perillositat). Si els informes que n’arribaven permetien de considerar-los afectes al règim, solien ser enviats aleshores a les trinxeres. Si eren considerats desafectes, allò que els esperava era un judici militar sumaríssim amb dos resultats terribles: llargues condemnes de presó o pena de mort. I si els informes que hi arribaven eren dubtosos, la destinació més habitual eren els batallons de treballadors. Mentre no es redactaven els escrits, cal dir-ho, els detinguts en general eren explotats econòmicament com a mà d’obra barata o fins i tot esclava en la construcció de carreteres, edificis públics i mines com per exemple les de Río Tinto, al costat mateix de Saltés.

Les condicions a l’illa, sense barracons per a aixoplugar-se del fred a l’hivern i de les temperatures altíssimes de l’estiu, s’agreujaven amb la manca de menjar, fins a l’extrem que els mateixos militars que custodiaven els presoners van haver de demanar ajut als veïns dels voltants perquè els alimentessin. La poca documentació que ha restat del camp de Saltés, designat el 2013 lloc de memòria històrica i democràtica per la Junta d’Andalusia, no ens permet de saber sinó molt parcialment quants milers d’homes hi van passar, i encara menys quants n’hi van morir. Però, de tant en tant, n’apareixen testimonis, com és el cas del fuster manresà Ignasi Casas Morera (1911-1990), que va deixar escrit un diari dels anys de la guerra.

Aquestes memòries manuscrites van del 2 de setembre de 1937 al 10 de març de 1938 i abasten el seu pas pels fronts de l’Aragó i de Madrid. No hi va anotar, per tant, la fase final del conflicte, perquè “va ser massa cruel per a explicar-la”. Però, més endavant, va acabar relatant a alguns familiars que, quan el van capturar els franquistes, fou enviat a l’illa Saltés, on es va haver d’esperar quasi tot un any fins a rebre els avals corresponents que li van permetre de tornar a casa, a Manresa.

I una mica més: Un dels noms més il·lustres que van passar contra la seva voluntat per l’illa Saltés el 1939 és el del poeta oriolà Miguel Hernández Gilabert (1910-1942), tot i que en aquest cas fou una estada llampec. Al final de la guerra, tement la repressió franquista, s’havia desplaçat d’amagat a Sevilla amb l’objectiu d’intentar de travessar la frontera de Portugal per Huelva. Ho va aconseguir, però la policia del règim de Salazar el va detenir el 30 d’abril de 1939 i el va lliurar a la Guàrdia Civil a Rosal de la Frontera. Rafael Moreno, al llibre Perseguidos (2013), en diu:

“Miguel Hernández tuvo la mala fortuna de que en Rosal estuviese destinado un guardia civil vecino suyo, de Callosa del Segura, que le reconoció y aportó toda una leyenda de rebelde y escritor comunista. Qué fatalidad. A esa letanía de cargos, Miguel añadiría otro infortunio. Era de Alicante, lo que sirvió a sus verdugos para intentar relacionarle con el fusilamiento de Primo de Rivera. Quién les convencía de lo contrario. En su fantasía de cargos inventados pesaba el hecho de que cuatro de los milicianos que participaron en el fusilamiento de Rivera eran de Huelva. José Pantoja Muñoz, Guillermo Toscano Rodríguez, Miguel Quintero Cruz y Luis Serrat Martínez.”

A l’illa de Saltés començava un periple tortuós per nombroses presons peninsulars que es va acabar, el 28 de març de 1942, amb la mort a la infermeria del Reformatori d’Adults d’Alacant.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

El ministre ha subratllat que han acordat amb els sindicats aplicar aquesta jornada als funcionaris de l’estat “durant la primera quinzena d’abril” i ha recordat que actualment hi ha comunitats autònomes que l’apliquen i altres que no.

L’executiu va enllestint les negociacions amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF per oficialitzar el pacte.

La impugnació va ser presentada tant per l’Advocacia de l’Estat, en defensa de García Ortiz, com pel Ministeri Fiscal. Aquesta es fonamentava en el fet que les costes eren considerades indegudes i també excessives. La resolució estima parcialment la impugnació pel que fa a les costes indegudes, cosa que implica una reducció de l’import corresponent als honoraris de l’advocat i del procurador.

Aquesta reducció es deriva de l’exclusió de les costes associades a uns quants recursos, entre els quals hi ha 18 recursos d’apel·lació resolts pel Suprem en el marc de la causa. Segons el criteri adoptat, aquestes costes només es podrien imposar en cas d’haver existit mala fe o temeritat.

El decret estableix que contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de revisió davant la sala corresponent en el termini de tres dies.

A més, el mateix decret acorda continuar la tramitació de la impugnació presentada per García Ortiz i el Ministeri Fiscal pel que fa a l’excés en la taxació de costes. En aquest sentit, es disposa la remissió de les actuacions al Consell General de l’Advocacia Espanyola perquè emeti l’informe preceptiu previst a l’article 246.1 de la llei d’enjudiciament civil o, si escau, designi un altre col·legi de l’advocacia perquè actuï conjuntament amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid.

Arcadi España García (Carcaixent, Ribera Alta, 1974) prové d’una família amb una forta vinculació al socialisme. Son pare, referent polític i personal, va ser tinent de batlle de Carcaixent després de les primeres eleccions municipals postfranquistes, el 1979, i una figura clau del socialisme a la zona, que va gestionar la pantanada del 1982, en què van morir vuit persones. A més, era un gran col·leccionista de llibres, una passió que va transmetre al seu fill. Quan va morir, el 2016, a causa d’un accident a la bassa de reg del seu hort, Arcadi España en va heretar la col·lecció, que encara avui conserva i amplia.

És llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València i té un màster en gestió pública. Abans de dedicar-se professionalment a la política, era assessor financer d’empreses i professor associat de ciència política a la Universitat Complutense de Madrid.

Un home de partit amb forts lligams amb Ximo Puig

A banda de son pare, la figura que més ha marcat la trajectòria política d’Arcadi España és l’ex-president de la Generalitat Ximo Puig, de qui ha estat mà dreta durant gairebé una dècada. A tots dos els uneix una profunda admiració per l’ex-canceller socialdemòcrata alemany Willy Brandt. Entre el 2013 i el 2015 va exercir de cap de gabinet de Puig, llavors secretari general del PSPV-PSOE.

Arran del primer acord del Botànic, va fer el salt a la Generalitat i es va convertir en cap de gabinet del president durant la novena legislatura, entre el 2015 i el 2018. En el segon mandat de Puig al capdavant del govern valencià, va passar a la primera línia com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. El maig del 2022, amb motiu de la primera gran renovació del govern del Botànic, va assumir la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, un càrrec que ara ocuparà al govern espanyol.

Després de la derrota de Puig a les eleccions a les Corts del 2023, Pedro Sánchez, que aleshores formava govern, el va incorporar com a secretari d’estat de Política Territorial, malgrat que havia obtingut un escó a les Corts.

“Racional i planificador”

El 2023, en una presentació al Fòrum Nova Economia, l’eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero el va definir com un polític “racional i planificador”, amb poca tirada al xoc i a la confrontació. “Encarna el triomf de la moderació, el diàleg, el consens, l’acord, el debat assossegat i l’anàlisi profunda”, va dir.

Aquesta imatge coincideix amb la que en donen persones que hi han treballat de prop, que en destaquen el tarannà dialogant. Durant els governs del Botànic, aquesta actitud li va permetre de fer de pont tant amb el Partit Popular d’Isabel Bonig com amb els socis de Compromís. Sánchez el considera un actiu en les negociacions, tant amb els aliats parlamentaris com amb els responsables d’Hisenda de les comunitats autònomes.

Aquesta manera de ser també es reflecteix en la seua gran passió, el ciclisme, que entén com una escola de vida pel component individual i l’esforç sostingut que exigeix. “El ciclisme és aprendre a autoexigir-se, a assolir objectius i a esforçar-se cada dia: crec que això és fonamental en l’educació i en la vida”, va dir en una entrevista.

Un ‘o ara o mai’ per als socialistes valencians en matèria de finançament

España fa el salt a un dels departaments més sensibles de l’executiu espanyol, encarregat de la política pressupostària, la negociació del nou finançament autonòmic i el compliment dels compromisos fiscals amb la Unió Europea. El context actual és marcat per uns quants fronts oberts, especialment la reforma del sistema de finançament autonòmic, que va caducar fa catorze anys, i la necessitat de construir majories parlamentàries estables.

Sánchez, doncs, s’ha decantat per algú que ja coneix l’estructura de l’executiu i les dinàmiques de negociació amb els socis, en un moment en què el Ministeri d’Hisenda negocia el nou pressupost. De fet, María Jesús Montero pretenia presentar els comptes aquestes setmanes vinents, però finalment serà el seu substitut qui se’n farà càrrec.

En relació amb això, quan exercia de conseller d’Hisenda valencià va ser especialment insistent a l’hora de reclamar solucions per l’infrafinançament del País Valencià. Ara, doncs, tindrà la capacitat de proposar aquestes solucions i aplicar-les. D’ací ve que el seu nomenament haja estat entès com un bri d’esperança per a totes les veus que fa decennis que denuncien el greuge estructural que arrossega el País Valencià en aquesta matèria.

Tanmateix, aquestes expectatives se li podrien acabar girant en contra. En el cas que España no trobe solucions efectives a aquest greuge, això es convertiria en combustible per al PP i Vox en les futures eleccions a les Corts Valencianes.

España, fins ara secretari d’estat de Política Territorial i ex-conseller d’Hisenda del govern valencià, fa el salt a un dels departaments més sensibles de l’executiu, encarregat de la política pressupostària, la negociació del nou finançament autonòmic i el compliment dels compromisos fiscals amb la Unió Europea.

Procedent del nucli de confiança de l’ex-president valencià Ximo Puig, el nomenament arriba en un context marcat per uns quants fronts oberts, especialment la reforma del sistema de finançament autonòmic i la necessitat de construir majories parlamentàries estables. En paral·lel, Sánchez ha elevat el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, a vice-president primer, amb l’objectiu de concentrar la direcció de la política econòmica i reforçar la coordinació dins l’executiu.

El moviment reforça el pes del Ministeri d’Economia en la definició de les grans línies econòmiques, en un moment marcat per la incertesa internacional –amb la guerra al Llevant i la tensió comercial impulsada pels Estats Units– i per la necessitat de gestionar els compromisos amb Brussel·les.

Els nous membres del govern juraran o prometran el càrrec demà al rei espanyol i participaran en el primer consell de ministres amb les noves responsabilitats la setmana vinent. En una compareixença, Sánchez ha volgut destacar la figura de Montero, a qui ha qualificat de “pilar fonamental” de l’executiu aquests darrers anys. N’ha elogiat sobretot la gestió dels recursos públics en contexts de crisi i el seu paper en el reforç dels serveis públics i en el diàleg parlamentari. La seva sortida deixa solament tres ministres del primer govern de Sánchez del 2018 encara en actiu: Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Luis Planas.

La norma, impulsada per Junts, torna a la cambra baixa espanyola després del vet del govern espanyol a dues esmenes introduïdes pel PP al senat espanyol, que pretenien d’endurir la regularització d’immigrants. La llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.

Penes de presó per furts lleus

La nova llei proposa penes d’entre 1 i 3 anys de presó per furts de menys de 400 euros si l’acusat suma almenys tres condemnes anteriors pel mateix delicte, un dels quals com a mínim qualificat de lleu. Això implicarà que aquests fets deixin de tenir només una sanció de multa.

A més, s’hi introdueixen agreujants que permetran de doblar o ampliar els terminis de pena, per exemple en casos de robatori de telèfons mòbils o dispositius electrònics que emmagatzemen dades personals. També es considera agreujant si l’autor té antecedents per delictes menys greus o greus del mateix títol del codi penal, sempre que la reincidència sigui de la mateixa naturalesa.

El text redefineix el concepte tècnic de reincidència i n’ajusta el còmput, de manera que s’hi podran incloure condemnes dictades per uns altres estats membres de la Unió Europea.

El vet a les esmenes del PP

El govern espanyol ha vetat dues esmenes que el PP havia aprovat conjuntament amb Junts i Vox al senat espanyol. Una de les esmenes pretenia d’obligar els immigrants a presentar un certificat oficial d’absència d’antecedents penals per regularitzar la residència, cosa que l’executiu espanyol ha refusat adduint que representava una despesa addicional de prop de 17 milions d’euros anuals.

L’altra esmena del PP volia reforçar les fiscalies d’àrea, provincials i autonòmiques amb com a mínim un fiscal més per cada 100.000 habitants, en un termini màxim de dos anys, però el govern espanyol també l’ha tombada per motius pressupostaris: implicava un cost d’uns 54 milions d’euros.

Una esmena del PSOE modificada al senat espanyol amplia les penes per delictes vinculats amb el cultiu de marihuana en interiors, on sovint es produeixen fraus de subministrament elèctric, amb presó d’entre 6 i 18 mesos o multes de 12 a 14 mesos.

Tramitació de la llei i acords

La llei s’aprova després d’haver estat més d’un any encallada a la cambra baixa. Junts la va registrar l’abril del 2024, però l’oposició dels partits de la majoria progressista la va blocar durant mesos. L’octubre del 2025, després de la ruptura de Junts amb el govern espanyol, el grup que encapçala Míriam Nogueras va insistir a desencallar-la.

El president Pedro Sánchez va manifestar a l’octubre la voluntat de recuperar la iniciativa. El desembre del 2025 va arribar a un acord amb Junts i el PP per a introduir canvis al text, cosa que ha permès finalment d’aprovar-lo.

La iniciativa s’englobava en una proposició no de llei més àmplia amb unes quantes mesures fiscals. El punt concret sobre l’IVA ha prosperat amb el suport majoritari de la cambra: només Podem i el BNG hi han votat en contra, EH Bildu s’hi ha abstingut i la resta de grups hi han votat a favor.

La portaveu de Junts al congrés, Míriam Nogueras, ja havia avisat que el suport del seu grup al decret del govern espanyol implicava l’adopció d’aquesta mesura, derivada d’una directiva europea que l’estat espanyol havia d’haver transposat abans del final del 2024.

“Dilluns passat, cap a les 20.30, Juanma Moreno va convocar eleccions anticipades a Andalusia. Dues hores i mitja després, a les 23.01, Vox em va comunicar que m’obria un expedient per expulsar-me del partit”, ha escrit Espinosa a X.

El lunes pasado sobre las 20:30 hrs, JuanMa Moreno convoca elecciones anticipadas en Andalucía.

Dos horas y media más tarde, a las 23:01, Vox me comunica que me abre expediente para expulsarme del partido.

— Iván Espinosa de los Monteros (@ivanedlm) March 26, 2026

Aquestes darreres setmanes, Espinosa, que també havia estat secretari general de Vox, havia impulsat un manifest conjunt amb més ex-dirigents i crítics amb la direcció estatal, com ara Ortega Smith, per a organitzar un congrés obert a tots els afiliats i debatre la línia estratègica i àmbits de millora interna.

Más de 2.000 personas han firmado ya el manifiesto para pedir un #CongresoPolitico en Vox y debatir internamente sobre el reposicionamiento político del partido, y la organización interna. Si te quieres unir, puedes hacerlo en https://t.co/AlHbWs4LPr

— Iván Espinosa de los Monteros (@ivanedlm) March 23, 2026

Espinosa havia denunciat l’estratègia de la direcció de Vox, que diu que no accepta cap divergència i que no s’eixampla amb aportacions externes. Fa pocs mesos va fundar Atenea, una plataforma política escorada a la ultradreta des de la qual ha criticat la línia actual de Vox.

És probable que Iván Espinosa de los Monteros segueixi el mateix camí que Ortega Smith, expulsat a començament de març. El comitè de garanties del partit va considerar que havia comès una infracció molt greu quan va frustrar el seu relleu a la portaveu del partit a l’Ajuntament de Madrid, cosa que li va comportar l’expedient per desobediència i la suspensió de la militància.

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha retret al dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, la seva posició sobre la guerra, i li ha recordat que dirigents europeus com Merz, Macron i Meloni havien defensat plantejaments similars als de Pedro Sánchez contra els bombardaments. Segons Rufián, oposar-se a la guerra no és una qüestió ideològica sinó de sentit comú i d’humanitat, i ha acusat el PP, Vox i Junts de no estar a l’altura.

“Molta polsereta, cop de pit, don Pelayo, creu de Borgonya, ‘no surrender’, 1714, i molta bandera”, però “quan comença la festa, a la primera amenaça d’un egòlatra multimilionari estranger, venen la seva gent”, ha dit.

En la seva intervenció, també ha advertit Sánchez que el rebuig a la guerra no podia quedar en un eslògan, sinó que s’havia de traduir en mesures concretes, com la fi del comerç d’armes amb Israel i els Estats Units. A més, ha criticat durament Junts en matèria d’habitatge, els ha acusat de mentir sobre el decret i ha insinuat que defensaven interessos immobiliaris.

Fins i tot ha amenaçat de treballar perquè el partit acabi en “anys d’ostracisme polític” si blocava la norma. “Els puc prometre que, mentre continuï per aquí, m’esforçaré molt perquè sigui així”, ha dit. En aquest sentit, també ha defensat la posició de Sumar dins el govern i ha recomanat als llogaters afectats per contractes imminents que enviessin burofaxos per acollir-se a possibles pròrrogues.

Per la seva banda, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha criticat Pedro Sánchez, a qui ha acusat de centrar-se en “fabricar titulars” mentre empreses i famílies rebien les conseqüències econòmiques del conflicte. Ha dit que el govern prioritzava la propaganda per sobre de la protecció ciutadana i ha criticat durament el decret d’habitatge, a més de refusar que l’executiu adoptés polítiques de Sumar i dels Comuns. Segons Nogueras, aquesta línia només contribueix a reforçar els extrems polítics.

Azcón ha fet aquestes afirmacions durant un col·loqui organitzat pel diari El Confidencial, en resposta a una pregunta sobre la situació política a Andalusia i les perspectives del PSOE a les eleccions previstes per al 17 de maig.

“Crec que Pilar Alegría —vigileu amb aquestes coses que es diuen ara— físicament és més atractiva que María Jesús Montero. A María Jesús Montero se li posarà molta pitjor cara que a Pilar Alegría”, ha dit durant la intervenció. Posteriorment, s’ha disculpat, amb un missatge acompanyat de retrets: “Recentment, la ministra Montero va al·ludir a l’aparença física de Miguel Tellado, assenyalant-ho per la seva calvície. Jo avui he comès l’error de parlar de la seva aparença física sense adonar-me que pot resultar ofensiu. Ella, amb l’habitual doble moral del PSOE, no ho ha fet amb Tellado, però jo sí que reconec el meu error i demano disculpes”.

Montero ha respost al comentari en un acte de pre-campanya: “Aquest és el PP de Juan Manuel Moreno Bonilla, el que insulta les dones per la seva aparença i el que menysprea el talent que aporten a la vida pública”, ha criticat.

Alegría també ha respost a través de les xarxes socials amb un missatge irònic en què s’adreça a Azcón com a “Jorge Torrente”.

Jorge Torrente… El que quiere ser presidente pic.twitter.com/aDJrClhAmU

— Pilar Alegría (@Pilar_Alegria) March 24, 2026

Jorge Azcón va guanyar les eleccions de l’Aragó del 8 de febrer, però un mes i mig després encara no ha aconseguit la majoria necessària a les Corts per ser investit. Aquestes declaracions arriben en ple estira-i-arronsa entre el Partit Popular i Vox per pactar un futur govern a l’Aragó.

Així consta en una resolució, que és susceptible de recurs de cassació, en què el tribunal refusa els recursos interposats contra la interlocutòria del 25 de setembre de 2024, que acordava l’execució provisional de la sentència 197/2024. Aquesta sentència ordenava la paralització de les obres autoritzades, que incloïen la construcció de dos aparcaments i un túnel al voltant de l’estadi.

El jutjat de primera instància va acordar la suspensió de l’execució d’aquestes obres i va ordenar al consistori que prengués mesures per executar la sentència anterior, dictada mesos abans, que estimava el recurs de l’Associació Veïnal de Perjudicats pel Bernabéu.

L’associació havia recorregut contra l’acord de la junta de govern de l’ajuntament que autoritzava el contracte de concessió d’obra per a la construcció i explotació de dos aparcaments pròxims a l’estadi.

L’origen del litigi és un recurs presentat per l’Associació Veïnal de Perjudicats pel Bernabéu, que denunciava irregularitats en la tramitació. Segons l’entitat, el consistori va modificar substancialment l’estudi de viabilitat sense tornar-lo a exposar al públic, va ometre l’avaluació ambiental i va avalar obres que contravenen les normes urbanístiques del Pla General d’Ordenació Urbana quant a l’ús d’aparcaments i a la connexió subterrània amb l’estadi.

Nogueras ha explicat que el seu vot favorable es devia al fet que l’executiu donarà suport aquest dijous a una proposició no de llei del seu partit que advoca per eximir de l’IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals. Podem ja ha anunciat que s’abstindrà en la votació del decret anticrisi i el PP encara no ha aclarit el sentit de vot.

En paral·lel, l’executiu de Sánchez allarga nou mesos el bo social elèctric i reforça el tèrmic; bonifica el 80% dels peatges a les indústries exposades i ofereix una ajuda directa de 20 cèntims per litre de combustible al sector agrícola. El govern espanyol ha precisat que les rebaixes fiscals del decret anticrisi estaran en vigor fins el 30 de juny.

El decret llei 7/2026, de 20 de març, consta de 143 pàgines i preveu una clàusula de desactivació de les rebaixes fiscals, que s’aplicarà en cas que es redueixin substancialment els preus. Per fer-ho, compararà l’IPC de l’electricitat, el gas i els carburants de l’abril del 2026 amb el de l’abril del 2025. Només si l’IPC creix en més d’un 15%, el govern espanyol mantindrà les reduccions de l’IVA. La clàusula de desactivació començarà a estar operativa a partir del juny. Fonts de la Moncloa han concretat com es distribuirà la inversió de 5.000 milions que preveu el paquet de mesures: 800 milions per a Agricultura, 700 milions per a Indústria, 500 milions per a Transició Ecològica i 500 milions més per Transports.

En paral·lel, el BOE també ha donat llum verda avui al decret llei 8/2026 amb mesures d’habitatge per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a l’Iran. El document, de quatre pàgines, incorpora la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer dos anys i va ser una de les condicions de Sumar per a començar el consell de ministres, que es va retardar més de dues hores. Aquest segon decret té poques possibilitats de prosperar quan se sotmeti al congrés dels diputats i el PP ja ha anunciat que hi votarà en contra.

Abans, ell mateix ja havia presentat la dimissió de tots els càrrecs. Va explicar que deixava la política per discrepàncies amb la direcció d’Abascal, de la qual era vocal.

Garriga ha dit que els comptes del partit són públics i accessibles als afiliats abans de l’assemblea general, i que també són a la web del partit i supervisats pel Tribunal de Comptes.

Finalment, el consell ha aprovat dos decrets llei: un amb el gruix de les mesures fiscals i econòmiques per fer front als efectes de la guerra, i un altre d’específic en matèria d’habitatge.

En el primer dels decrets s’inclouen mesures com la rebaixa al 10% de l’IVA dels combustibles i de l’electricitat, així com la reducció d’altres tributs energètics i l’ampliació del bo social elèctric, amb l’objectiu d’alleugerir l’impacte de l’encariment dels preus derivat del conflicte.

El segon decret recull les mesures en matèria d’habitatge que reclamava Sumar, com la pròrroga dels contractes de lloguer, i incorpora també un mecanisme per controlar els marges empresarials i evitar beneficis extraordinaris derivats de la guerra.

El desacord s’havia originat pel rebuig de Sumar a aprovar un decret sense mesures com la pròrroga dels contractes de lloguer o el control dels beneficis empresarials. La formació també reclamava garanties perquè les rebaixes fiscals no generessin guanys extraordinaris.

El consell ha començat cap a les 11.30, després de negociacions directes entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, que han permès avançar cap a un acord, tot i que algunes qüestions s’han continuat negociant durant la mateixa reunió.

Segons fonts de Sumar, encara hi havia “serrells” per tancar quan ha arrencat el consell, i tampoc no hi havia consens total en els aspectes centrals del pla anticrisi. Abans de l’inici, Sánchez s’havia reunit amb els cinc ministres de la formació.

Per contra, l’ala socialista apostava per centrar el decret en mesures energètiques per assegurar el suport parlamentari de grups com el PNB i Junts, que havien advertit que no volien un text amb massa àmbits.

“Aquesta confirmació excepcional arriba arran d’un gran interès públic. No es faran públics més detalls en aquesta fase”, diu l’oficina de l’EPPO a Madrid. La fiscalia europea recorda en un comunicat que és la responsable “d’investigar, perseguir i jutjar delictes contra els interessos financers de la UE”.

El ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, ha assegurat que la fiscalia europea investiga l’accident d’ençà que es va produir. Segons ell, l’EPPO intervé en “tots els casos en els quals hi ha involucrats fons europeus”. “Pel motiu que sigui s’explica avui com una novetat important i no ho és”, ha afirmat en un missatge a X on ha adjuntat un missatge de la fiscalia.

El document mostra que el 30 de gener els fiscals europeus Luis Miguel Jiménez Crespo i Juan José Navas Blánquez van reclamar al ministeri “tots els contractes subscrits i el corresponent nombre d’expedients en relació amb el tram de la xarxa ferroviària on va tenir lloc el sinistre”.

La fiscalia europea s’encarrega únicament d’investigar delictes que puguin afectar els interessos financers de la UE. En paral·lel, la investigació sobre els motius de l’accident la porta un tribunal d’instrucció a Andalusia.

L’executiu, que a hores d’ara continua tancant els detalls de les mesures que s’aprovaran en un consell de ministres extraordinari, preveu d’introduir també rebaixes fiscals en l’electricitat, millores en el bo social elèctric i garanties en el subministrament energètic.

La rebaixa de l’IVA del 21% al 10% en els carburants contrasta amb la bonificació universal de 20 cèntims per litre de combustible que el govern de Sánchez va aprovar el 2022 per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna.

Les patronals i els empresaris de gasolineres havien demanat a l’executiu que aquesta vegada rebaixés la fiscalitat dels carburants, atesos els problemes que va causar la bonificació al combustible.

El conjunt anticrisi també eliminarà l’impost especial sobre els hidrocarburs, suprimirà l’impost elèctric especial, actualment del 5%, i reduirà l’impost sobre el valor de la producció elèctrica, segons la cadena SER.

Fa un mes, Rufián va convocar un acte amb Emilio Delgado, dirigent de Més Madrid, per concretar la proposta d’aliances que el diputat d’ERC defensa darrerament. En aquella ocasió no hi va anar cap membre de Podem. Rufián va exhortar aleshores els partits a l’esquerra del PSOE a actuar conjuntament per optimitzar els vots i frenar l’avanç de l’extrema dreta.

Precisament ahir dimecres, el CIS va situar Rufián com a quart líder preferit per a la presidència espanyola, amb un 9,1% de respostes. El superen Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, però duplica el suport obtingut per Yolanda Díaz.

Durant la sessió, la diputada d’ERC Inés Granollers ha defensat que l’índex d’alcoholèmia hauria de ser “zero a zero”: “Aquesta llei no evitarà els accidents i causarà frustració.” I ha afegit que la proposta era poc ambiciosa.

ERC proposa de jubilar els conductors professionals més grans, una mesura que considera clau per a evitar accidents. Igualment, reclama mesures per posar fi a les llistes d’espera per a obtenir llicència de conducció, que a Catalunya són unes 10.000 persones pendents d’examinar-se. Granollers ha remarcat que hi ha moltes altres maneres d’evitar accidents i ha demanat més inversions a les carreteres catalanes, com ara la AP-7 i la A-2. El PP, en canvi, ha argumentat que la proposta no era ben formulada i presentava “deficiències tècniques”.

Voluntat de mantenir el suport

En la conferència de premsa posterior a la reunió, Sánchez ha remarcat que el mecanisme era “molt important” i que mostrava la voluntat d’Espanya de “no oblidar-se” el conflicte a l’est d’Europa. Ara mateix, uns quants estats europeus mantenen el suport militar i logístic a Ucraïna.

Zelenski ha explicat que la “producció conjunta” inclouria també míssils d’alta precisió. “Espanya té tecnologies molt bones”, ha dit, i ha afegit que Kíiv estava disposat a compartir “l’amarga experiència” que tenia en termes de defensa.

Fabricació a l’estat espanyol

El pacte preveu que la fabricació d’aquest material es faci a l’estat espanyol, amb la participació d’empreses de tots dos països. El govern ucraïnès considera que l’acord pot millorar la resposta militar a la invasió russa i, alhora, transferir coneixement i tecnologia després de més de dos anys de guerra.

El PSOE guanyaria unes eleccions espanyoles, segons el sondatge del CIS del març. Ara, la diferència amb el PP es redueix de gairebé deu punts percentuals a vuit i mig. Els socialistes aconseguirien un vot estimat del 31,8% (-0,8), i els populars creixerien fins al 23,3% (+0,4).

Segons el sondatge, l’extrema dreta de Vox seria tercera força a l’estat espanyol amb el 16,6%, més de dos punts percentuals menys que no pas al febrer. Una davallada que es pot atribuir al suport a Trump en la crisi diplomàtica amb Espanya. Sumar s’estanca i amb prou feines podria superar el 7,1% (+0,1).

Podem seria cinquena força amb el 2,9% del vot estimat, un punt i mig percentual menys que ara fa un mes. ERC continuaria pràcticament igual amb el 2,5% (+0,1).

La formació ultra S’ha Acabat la Festa –en dinàmica negativa en les eleccions d’Aragó, Extremadura i Castella i Lleó– també perdria pistonada. Segons aquest sondatge, tindria el 2,1% dels vots (-0,3).

El BNG i EH Bildu passarien per davant de Junts, que perdria la meitat del suport, amb només el 0,6% (-0,6). La formació gallega aconseguiria l’1,7% del vot estimat (+0,9), i els independentistes bascs tindrien l’1,1% (+0,1). El PNB passaria del 0,8% del febrer al 0,5% de març.