La reunió es va fer el 10 d’abril a la seu de la institució i hi van participar representants dels col·lectius denunciants i membres de l’equip del Defensor, incloent-hi responsables de l’àrea de seguretat i del Mecanisme per a la Prevenció de la Tortura (MNPT) espanyol.

Petició d’un informe extraordinari

Durant la reunió, les entitats van demanar al Defensor del Poble espanyol que elaborés un informe extraordinari sobre la tortura a Espanya i que el presentés a les Corts Generals espanyoles. La proposta es basa en l’article 32.2 de la llei orgànica del Defensor del Poble, que preveu la possibilitat de presentar informes extraordinaris quan la gravetat o urgència dels fets ho requereixi. Els col·lectius proposen que l’abast de l’informe sigui, com a mínim, dels anys seixanta fins ara.

Segons el comunicat de les entitats, el Defensor del Poble va refusar l’elaboració de l’informe en els termes proposats. Va argumentar que la institució, com a alta comissionaria de les Corts Generals espanyoles, no podia dur a terme actuacions que impliquessin incidència política ni dirigir-se a les cambres parlamentàries amb instruccions.

També va dir que la realització d’un informe extraordinari requeria mitjans adequats i, segons que va indicar, habitualment responia a encàrrecs del congrés espanyol.

A més, va recordar que la protecció dels drets humans no corresponia exclusivament en aquesta institució i va remetre els col·lectius a uns altres instruments i organismes, com la llei de memòria democràtica, la fiscalia especialitzada en drets humans i memòria democràtica i uns quants espais institucionals més.

Tots els partits de l’oposició –el PSOE, la Chunta, Terol Existeix i Esquerra Unida– hi han votat en contra. El resultat ha estat de 39 vots a favor –una representant de Vox està de baixa mèdica– i 28 en contra.

L’acord de govern preveu que el nou executiu assumeixi l’anomenada “prioritat nacional” d’accés als serveis públics, que reclamava l’extrema dreta. A més, Vox tindrà tres conselleries –una de les quals amb rang de vice-presidència–, un senador autonòmic i la presidència de les Corts.

Aquest serà el segon intent d’Azcón de mantenir una coalició estable amb Vox, després que l’anterior govern conjunt es trenqués al cap d’uns mesos, provocant un avançament electoral. Tot i la nova investidura, el clima polític a Aragó continua marcat per una forta polarització i dubtes sobre la durada de l’aliança.

Crítiques de l’oposició

La portaveu del PSOE a Aragó, Pilar Alegría, ha qualificat aquesta mesura d’il·legal i ha acusat el govern de generar ciutadans de “primera i segona categoria”. També ha criticat que Azcón hagi optat per un pacte amb Vox després d’un període d’inestabilitat política.

Des de Chunta Aragonesista, Teruel Existe i Izquierda Unida, les intervencions han coincidit a denunciar que l’acord suposa una deriva cap a la ultradreta i una “pèrdua de dignitat institucional”, advertint que el govern neix amb desconfiança i poca estabilitat.

#URGENTE | Encuentro a la mujer de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, y me agreden al preguntarle por su corrupción. pic.twitter.com/pnrkK84juk

— Vito Quiles (@vitoquiles) April 29, 2026

“Es penedeix d’haver utilitzat la seva condició d’esposa del president per a fer tripijocs?”, li pregunta l’ultra, mentre les dues amigues proven d’impedir que s’acosti a Gómez, que parlava per telèfon. Una d’elles tapa la càmera del mòbil de l’agitador.

Segons fonts de la Moncloa, esmentades per Europa Press, Quiles ha provat d’impedir que Gómez sortís de la cafeteria amb una actitud “d’assetjament”.

A l’exterior de la cafeteria, es veu com Quiles persegueix Gómez per una vorera. Les dues amigues intenten que deixi d’enregistrar. “Para aquesta merda”, diu una d’elles, que després agafa l’ultra pel coll. “No em peguis”, li diu  ell, que demana l’actuació de la policia.

Les fonts de l’entorn de Gómez asseguren que totes les imatges del vídeo de Quiles són de després de l’agressió. Cal recordar que l’ultra ja té unes quantes causes judicials obertes per assetjament i desinformació.

Quiles ha estat col·laborador de l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez –fins i tot va anar a les llistes de Se Acabó la Fiesta– i, ara fa unes quantes setmanes, va participar en l’acte de final de campanya del PP de Jorge Azcón a l’Aragó.

Morocho ha explicat que també va ser víctima de les males arts de la cúpula de la policia. Ha declarat que va rebre pressions dels seus superiors perquè en els seus informes dels papers de Bárcenas no s’esmentessin “càrrecs públics”. Més tard, l’acusació popular, que l’exerceix el PSOE, li ha preguntat si alguns dels noms eren Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal. “Sí”, ha respost.

Cal recordar que el cas Kitchen investiga la trama d’espionatge contra l’ex-tresorer del PP per tal de robar-li documentació sensible sobre el partit. Rajoy i Cospedal, després d’una instrucció polèmica del jutge Manuel García-Castellón, en van quedar al marge i només han hagut de declarar com a testimonis.

Morocho no ha precisat qui li va fer aquestes indicacions sobre els informes: “Eren decisions en reunions col·lectives.” En aquest sentit, ha insistit que els seus superiors no volien que en els documents apareguessin els noms de càrrecs públics com a “receptors de fons de la comptabilitat” en negre del PP.

També ha detallat que li van oferir un lloc “ben retribuït” fora de l’estat espanyol per apartar-lo de la investigació del cas Gürtel. “Quina ambaixada vols, Pequín?”, ha dit sobre la proposta, que no va voler acceptar. “Vaig dir que no pel meu compromís amb el magistrat instructor i la societat. He promès de defensar els principis democràtics.”

Morocho ha insistit que no tenia la confiança dels seus superiors de la policia espanyola, que es volien immiscir en la seva feina. “Pretenien que vulnerés la meva neutralitat”, ha afegit. Així mateix, ha comentat que els informes sobre els papers de Bárcenas que havia de rebre l’Audiència espanyola es van endarrerir pel blocatge dels seus superiors. “Els els passava per correu electrònic i estaven setmanes aturats”, ha lamentat.

“Moltes gràcies per tot, sé perfectament el que estàs fent i només vull donar-te les gràcies”, és el que, segons la versió d’Aldama, li va dir Sánchez en aquell míting, on Koldo els va fer una fotografia plegats.

En un relat ple de detalls, segons que ha precisat el mateix Aldama perquè el tribunal sàpiga que ha estat en uns quants despatxos i reunions, ha dit que el va sorprendre que en aquell míting Koldo no anomenés Sánchez “president”, sinó “Pedro”. També el va sorprendre que li digués: “El dia que el president em digui que li he de dir president, deixaré el partit i marxaré d’aquí. Ell em deu molt”.

Aldama ha explicat que ell i Koldo es referien a l’ex-ministre de Transports José Luis Ábalos com “el cap” per una qüestió de respecte.

La fiscalia anticorrupció demana una pena de set anys de presó i una multa de 3,7 milions d’euros per a Aldama, a qui considera una peça rellevant en la trama de les màscares del cas Koldo, que investiga el cobrament de comissions irregulars en contractes durant la pandèmia.

Com es va fer el primer contacte?

Aldama ha explicat que Koldo hi va contactar quan l’ex-assessor i Ábalos acabaven d’arribar al Ministeri de Transports. Era l’any 2018 i, segons que ha explicat, tenien poca experiència en el càrrec.

Segons Aldama, estaven especialment interessats a expandir relacions i negocis a l’Amèrica Llatina, sobretot a Mèxic, aprofitant els seus contactes. Per això es van reunir al ministeri, amb l’objectiu inicial de començar a col·laborar en aquest àmbit.

Finançament irregular del PSOE

Aldama també ha assenyalat que Koldo va proposar-li de fer d’intermediari en la manipulació d’adjudicacions d’obra pública per a finançar de manera irregular el PSOE.

En aquest sentit, ha assegurat que l’ex-assessor li va dir: “Et presentarem a constructores que ja treballen pel ministeri […] Hem de veure com podem ajudar-nos perquè continuïn en la licitació i obtenir un rendiment que ens fa falta per al finançament del partit.”

Posteriorment, ha relatat que ell, personalment, portava al ministeri i a casa d’Ábalos a València els diners en efectiu de les “picossades” de les constructores.

Ha assenyalat que, entre els anys 2019 i 2022, lliurava a Ábalos i Koldo 10.000 euros en efectiu per a les seves despeses mensuals que, com ja li ho havien indicat, tenien de manera recurrent.

Segons que ha explicat, Koldo li va detallar les despeses que tenia Ábalos: “Per a la seva ex-dona, els fills, l’escola i les seves coses”. En conjunt, aquestes despeses sumaven uns 10.000 euros, una quantitat que, d’acord amb Aldama, va continuar abonant mensualment fins a finals del 2022.

A més, el comissionista ha afirmat que va arribar a portar entre 250.000 i 350.000 euros en una motxilla al ministeri. Ha reiterat que els 10.000 euros eren per a despeses fixes mensuals i ha afegit: “La resta era diners per a ells; jo no entro en què en feien o deixaven de fer”, tot i que, segons ell, sempre li deien que “una part d’aquests diners anava destinada al finançament del PSOE”.

Finalment, d’acord amb la seva versió, va preguntar a l’ex-assessor si Pedro Sánchez n’era coneixedor, i Koldo li hauria respost: “Ho tenia clar i ho sabia”.

Azcón ho ha avançat durant el discurs d’investidura a les Corts de l’Aragó, on ha reivindicat que “reunir al monestir de Sixena tot el patrimoni que forma el conjunt històrico-artístic és, de fa dècades, una aspiració legítima dels aragonesos”, de manera que són “al costat correcte de la història”.

Azcón ha criticat el paper del ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, a qui ha acusat de prendre partit “de manera clara” arrenglerant-se amb “l’ofensiva institucional catalana i independentista amb l’objectiu de dificultar el compliment de les sentències”. Segons el president en funcions, el ministre “no sembla haver llegit les sentències sobre Sixena” i “mai no ha demostrat voluntat de treballar amb els equips tècnics aragonesos i amb el govern de l’Aragó”.

Azcón ha afegit: “És un ministre que omet que en les resolucions dels tribunals de justícia va quedar acreditada la propietat aragonesa de les obres, l’obligatorietat de traslladar-les al monestir i la viabilitat d’aquest trasllat.” També ha remarcat que estava “provat” que la Sala Capitular del cenobi aragonès estava “en perfectes condicions” per a rebre les pintures.

Ha reiterat que els aragonesos eren favorables “al pacte, l’entesa, la convivència i el compliment dels acords” i que continuarien treballant “amb aquestes premisses, amb la mateixa professionalitat i rigor tècnic”, perquè “ningú no està més interessat que els aragonesos en el retorn de les pintures i en perfecte estat”.

Azcón ha insistit que Sixena era una d’aquelles paraules que “tenen ressò propi” i “una de les columnes vertebrals” de l’Estatut de l’Aragó. “La nostra història i patrimoni és el nostre fet diferencial i l’article 22 de l’Estatut obliga els poders públics aragonesos a fer les accions necessàries per a recuperar el patrimoni cultural que va sortir del territori.” Per això, ha considerat fonamental reunir tot el conjunt mural al monestir de Sixena.

Azcón ha qualificat de desesperat el recurs del MNAC contra el termini de 56 setmanes. “No és capaç de desmuntar i traslladar les obres sense danyar-les”, ha dit el candidat sobre el museu.

El Suprem havia demanat l’autorització al Parlament Europeu per aixecar-li la immunitat que té com a eurodiputat i poder-lo processar per aquest delicte i el ple ho ha aprovat. Més endavant, l’Eurocambra haurà de decidir si autoritza que sigui processat per quatre investigacions més.

Una és pels 100.000 euros que va rebre d’un empresari espanyol especialitzat en el negoci de les criptomonedes per a finançar la campanya a les eleccions europees, per la qual és investigat per un delicte electoral i un altre de finançament il·legal. També l’investiguen per haver difós una prova PCR falsa de la covid atribuïda al president Salvador Illa durant una campanya electoral.

La tercera causa és per haver assetjat els altres dos eurodiputats que es van presentar amb ell a Se Acabó la Fiesta i que posteriorment van trencar-hi relació. I la quarta és una investigació per amenaces al batlle d’Algesires, José Antonio Landaluce.

La vice-presidenta ha respost amb monosíl·labs la majoria de les preguntes que li han fet els representants de les acusacions populars de Podem i del PSOE. La declaració ha anat en la línia del testimoni de dijous passat de l’ex-president Rajoy, que va negar haver tingut coneixement de l’operació i va apuntar que tot plegat va ser una operació legal per a provar de trobar els diners que amagava Bárcenas.

Sáenz de Santamaría també ha negat que el CNI tingués cap mena de relació amb l’operació Kitchen i ha dit que no va participar en vigilàncies ni seguiments a Bárcenas ni la seva família entre el 2013 i el 2015. Ha afegit que mai va tenir coneixement de cap estratègia del PP i dels seus màxims responsables per a defensar-se de les acusacions de Bárcenas.

El judici del cas Kitchen analitza una presumpta operació parapolicíaca impulsada pel Ministeri de l’Interior durant el govern de Mariano Rajoy per a espiar Bárcenas i sostreure-li documentació delicada relacionada amb el finançament irregular del partit.

Al banc dels acusats hi ha, entre més, l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, el seu número dos Francisco Martínez i uns quants comandaments policíacs, acusats de delictes com malversació, prevaricació, revelació de secrets i pertinença a organització criminal per haver utilitzat recursos públics amb finalitats presumptament partidistes.

Abans de Sáenz de Santamaría, l’ex-secretari general del PP, Javier Arenas, ha dit també que “mai no va tenir coneixement” de l’enregistrament d’una conversa amb l’ex-tresorer del PP ni de cap operació per a recuperar aquest àudio.

Això ha estat en el judici al Tribunal Suprem espanyol contra Ábalos, el seu ex-assessor, Koldo García, i Aldama, acusats d’haver manipulat contractes de màscares en canvi de comissions durant la pandèmia. Segons els investigadors, tot i que en converses interceptades es referien a Ábalos com al “cap”, en realitat qui dirigia la trama era Aldama.

Han remarcat que, com en qualsevol organització criminal, hi ha diversos nivells de pes, i que el paper d’Ábalos era clau: sense ell, moltes de les actuacions no s’haurien pogut dur a terme. Tot i això, Aldama era qui finançava i pressionava perquè les decisions es materialitzessin.

Com a exemples, han citat les pressions per a obtenir salconduits per a contactes d’Aldama i les gestions relacionades amb el rescat d’Air Europa, en què es va instar Koldo García a pressionar Ábalos. També han dit que Aldama van pagar uns mil euros mensuals tant a Ábalos com a Koldo, fins i tot quan ja van plegar del ministeri, el 2021.

Els investigadors han destacat la gran capacitat de la trama per a influir en les administracions i el seu accés directe a alts nivells institucionals, inclosos uns quants ministeris. També han explicat que utilitzaven llenguatge en clau –com “cafè”– per referir-se a comunicacions amb telèfons segurs.

Finalment, l’UCO ha afirmat que les proves recollides no es poden manipular, ha defensat la seva actuació davant les filtracions i ha negat tenir constància que Koldo García fos confident de la Guàrdia Civil.

“Sabem que la despesa militar real de l’estat espanyol és molt més elevada que no la declarada i, de fet, segons els càlculs d’aquesta entitat, seria superior a l’anunciada i arribaria a una xifra de 39.476 milions, que representaria el 2,42% del PIB d’Espanya”, insisteix. “Tot i partir d’un pressupost prorrogat, el creixement respecte a l’any anterior seria d’un 35%.”

El Centre Delàs denuncia que “encara que s’estigués parlant de la xifra del govern espanyol –de 33.123 milions– mantenir la despesa militar requeriria un nou exercici d’enginyeria pressupostària en un moment d’evidents necessitats per a la població com són l’habitatge, la salut, l’educació, les pensions o els serveis socials”.

En aquest sentit, també lamenta que per arribar als objectius de l’OTAN s’han aprovat una quarantena de projectes armamentistes a desenvolupar els pròxims quinze anys sota una xifra colossal que suposa un compromís enorme de despesa per a les arques públiques. Finalment, el Centre Delàs apunta que és alarmant la falta de transparència respecte als programes vigents en els quals participen empreses o filials vinculades a Israel.

“Veiem que els compromisos adquirits pel govern espanyol no només hipotecaran bona part dels recursos dels pròxims pressupostos, sinó que possiblement beneficiaran a empreses vinculades a Israel, així com a tota la indústria americana”, conclou.

El 15 de setembre de 1846, la corporació va rebre els estudis favorables de la comissió especial encarregada d’informar del projecte que havien elaborat Ybarra i Bonaplata, i el dia 18 el batlle va aprovar les dates definitives de la primera fira: el 18, 19 i 20 d’abril de 1847. La Fira de Primavera, com fou coneguda inicialment, es va desenvolupar a l’anomenat Prado de San Sebastián, un gran descampat situat entre el Real Alcázar i el palau de San Telmo, amb un èxit notable de públic i de paradetes, fins a una vintena. I això, “malgrat les traves imposades per Madrid, a instàncies de tercers, per a entrebancar la fira sevillana amb la intenció de cobrar tributs excessius”, en paraules d’Ybarra.

Tots aquests detalls, els sabem gràcies sobretot als texts del periodista i escriptor valencià Nicolás de Jesús Salas (1933-2018), que es va traslladar a viure amb la mare a Sevilla de petit i va arribar a ser-ne cronista oficial. De bastant més gran, en canvi, va arribar a la ciutat andalusa Narcís Bonaplata, cofundador de la Fira d’Abril, nascut a Barcelona en el si d’una família de fabricants d’indianes emprenedora. Amb els seus germans Josep i Ramon, de fet, havia constituït el 1831 la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, que va marcar el començament de la industrialització moderna a Catalunya amb les màquines de filar i els telers mecànics de fosa.

El Vapor Bonaplata, com fou coneguda popularment la fàbrica, es va destacar per l’ús primerenc a casa nostra de la màquina de vapor com a força motriu i, de retruc, per l’assalt i incendi de les instal·lacions, els primers dies d’agost del 1835, en una acció atribuïda per alguns a una bullanga i per uns altres a un grup d’obrers luddites contraris a la mecanització. En compensació per la pèrdua, sembla que el govern espanyol de Juan Álvarez Mendizábal va concedir a preu de saldo dos terrenys d’antics convents desamortitzats a Madrid i a Sevilla perquè els germans Bonaplata hi aixequessin noves fàbriques. En Narcís, concretament, es va encarregar a partir del 1840 de muntar la foneria de ferro i coure San Antonio, a Sevilla, d’on van sortir per exemple les estructures del famós pont de Triana (1852) sobre el riu Guadalquivir.

A més de la foneria, Narcís Bonaplata també va aixecar una filatura de llana de renom a la capital andalusa. Però al final dels seus dies, gens convençut dels dots empresarials del seu fill Òscar (nascut a València el 1837), va decidir de vendre-s’ho tot i retirar-se. Es va morir al domicili familiar sevillà el 12 de novembre de 1869 d’una “afecció agudíssima de les vísceres abdominals”.

El llegat empresarial de Bonaplata, doncs, no va subsistir a la ciutat que l’havia rebut el 1840 i de la qual ja no va marxar mai més. Però sí que ens n’ha arribat, amb més salut que mai, el llegat inesperat de la Fira d’Abril: després d’una arrencada difícil, amb el pas dels anys es va anar modificant i consolidant fins a esdevenir una de les grans tradicions andaluses, per on passen, una setmana cada primavera, desenes de milers de persones.

I una mica més: Parlant de símbols, sense sortir de la província de Sevilla, anant cap a Granada, hi ha el poblet d’Herrera, on un mallorquí anomenat Francesc Moya i Campins va fundar, el 1912, una empresa d’uniformes i complements que es va especialitzar, gairebé de bon començament, en la fabricació dels típics tricornis utilitzats durant més d’un segle pels agents de la Guàrdia Civil espanyola. La firma Manufacturas Moya continua essent propietat de la família Moya, ara ja dirigida per la quarta generació.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Cospedal ha declarat a l’Audiència espanyola com a testimoni, per bé que la presidenta del tribunal, Teresa Palacios, li ha recordat que la seva implicació en el cas no havia estat pas arxivada, sinó sobreseguda provisionalment, de manera que, segons què respongués, la causa es podria reobrir. Cospedal ha fet una expressió de sorpresa i ha dit que no ho sabia, però no s’hi ha hagut d’amoïnar gaire: Palacios mateix li ha donat més d’un cop de mà, tot aplicant un criteri molt exigent per constrènyer l’interrogatori de l’acusació popular, especialment el de l’advocada del PSOE, Gloria de Pascual, amb qui ha tingut múltiples topades. “Senyoria, que les preguntes les faig a la testimoni!”, ha arribat a etzibar l’advocada a Palacios. 

Un dels angles foscs de la trama és, de fet, la relació entre Cospedal i Villarejo, que és un dels acusats en aquest judici. En una bona colla d’enregistraments, que foren publicats per la SER i RAC1, però que –malgrat l’estupefacció i les protestes de les acusacions populars– no han estat admesos en el procés, es palpa entre tots dos una relació de confiança i de cooperació. En aquests àudios, l’ex-ministra deia que “seria millor poder aturar això de la llibreteta”, en referència als papers de Bárcenas. O: “El president m’ha dit que ja ens ho hem emportat tot”, presumptament en referència a les proves de què encara disposava l’ex-tresorer del PP. Per què es coneixien tant? Per què hi havia tants sobreentesos, en aquelles trucades, i aquell clima de complicitat?

Per justificar la relació tèrbola amb l’ex-comissari, Cospedal ha tret avui a passejar dos vells coneguts, tots dos traspassats i que, per tant, no hi poden dir la seva: l’ex-batllessa de València, Rita Barberà, a qui ha definit com una bona amiga seva, i l’ex-ministre de l’Interior socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Segons el relat de Cospedal, el seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro, li va presentar Villarejo com un policia en excedència amb molts contactes, molt bona relació amb la premsa i molt de prestigi dins el cos, i ella s’hi va avenir i li va demanar que l’ajudés en dos fronts. El primer, esbrinar qui filtrava informació sobre els casos que esquitxaven Barberà. I el segon, si era veritat que algú del Ministeri de l’Interior comandat per Rubalcaba espiava el PP. Sobre això darrer, ha dit que no en podia aportar més dades perquè no es va acabar judicialitzant mai. 

Com que els enregistraments que la incriminaven no han estat admesos, Cospedal ha pogut declarar sense objeccions que no va participar en cap activitat per aconseguir documentació de Bárcenas, i que no va tenir mai converses amb Rajoy sobre fins a quin punt havien reeixit els intents d’estroncar l’ús dels papers. En un altre dels enregistraments, Cospedal departia amb Villarejo sobre la situació de Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas que va esdevenir confident de la policia espanyola i, en canvi, va acabar rebent una plaça al cos. Avui, Cospedal ha dit impertèrrita que no sabia que Ríos cobrava dos mil euros el mes pels serveis de seguiment a la família Bárcenas i la destrucció de proves.

Hi ha dues llacunes més en la declaració de Cospedal. Per una banda, per què Villarejo es va adreçar al cap de gabinet de Cospedal per requerir-li un pagament? L’advocada del PSOE ho ha demanat directament: “Vostè o el seu cap de gabinet van tenir cap relació remunerada amb el senyor Villarejo?” No li ha calgut respondre perquè la magistrada Palacios ja s’hi ha llançat: “Remunerada sona fatal! Faci la pregunta d’una altra manera!” I, per una altra banda, per què Villarejo va demanar al mateix cap de gabinet si es trobarien “a la cafeteria de sempre”, si Cospedal diu que només es van trobar una vegada en una cafeteria? La presidenta del tribunal ha tornat a deslliurar Cospedal de respondre-hi. 

L’altre fil que enllaça Cospedal amb l’operació Kitchen, ben gruixut, és el paper fonamental que hi va tenir Andrés Gómez Gordo, un home de plena confiança de Cospedal i que, de fet, va arribar a ser el director de Seguretat de la Junta de Castella-la Manxa quan ella n’era presidenta. Gómez Gordo és acusat –la fiscalia anticorrupció espanyola li demana quinze anys de presó–, entre més, d’haver reclutat el xofer Ríos i d’haver-ne gestionat els pagaments. Cospedal ha maldat tant com ha pogut per exonerar-lo: ha assegurat que la feina que feia al seu govern –preparar els dispositius de seguretat– era real i que no creia que tingués temps de fer res més. Ha fet igual amb Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior durant el temps de Rajoy i el polític de més alt nivell acusat en aquest judici, de qui ha dit que el considerava un home recte.

Rajoy ha respost monosil·làbicament que no a les preguntes de l’advocada del PSOE: ha dit que mai ningú no el va informar de la comptabilitat B del partit, que mai no es van tenir contactes amb Bárcenas per a influir en la seva declaració, que considera del tot fals que Bárcenas fos pressionat, amenaçat o intimidat per ordre dels responsables del partit, i que no li constaven seguiments a la dona de l’ex-tresorer, Rosalía Iglesias, ni al seu fill, Guillermo Bárcenas. També ha dit que mai no va parlar sobre la Gürtel ni sobre Bárcenas amb Fernández Díaz com a ministre de l’Interior. 

La presidenta del tribunal, Teresa Palacios, ha fet més d’un cop de mà a Rajoy, tot posant entrebancs reiterats al pla d’interrogatori de l’advocada del PSOE. Per exemple, quan l’advocada ha demanat a Rajoy: “Després de conèixer-se els papers de Bárcenas, o la comptabilitat B, es van adoptar mesures al PP per minimitzar els danys?” L’ha tallada Palacios: “Senyora lletrada, això no forma part dels fets de l’acusació.” L’advocada li ha respost amb un deix d’estupefacció: “L’operació Kitchen són una sèrie d’actuacions per a minimitzar els danys…” Palacios ha estat especialment exigent amb les acusacions populars durant tot el judici. 

Respecte dels missatges que es van enviar Bárcenas i Rajoy quan va esclatar el seu cas, l’ex-president ha dit que no els recordava. “No sé si me’l va enviar o no, aquest”, ha dit, en referència a un missatge en què Bárcenas li demanava reunions amb gent del PP perquè creia que el partit anava equivocat. “No tinc ni la més remota idea que s’hagués produït aquest missatge”, ha respost Rajoy sobre un altre SMS en què Bárcenas li demanava disculpes per no haver-li agafat una trucada i li deia que tenia el mòbil apagat. Quan l’advocada ha recordat a Rajoy que la trucada perduda va tenir lloc de debò, Palacios l’ha feta canviar de pregunta.

Rajoy tampoc no recordava un missatge on deia a Bárcenas: “Fem allò que podem.” “No tinc ni idea de què és, això”, ha arribat a dir. Ni d’aquest altre que li va enviar Bárcenas a ell: “Tu sabràs a què jugueu, jo deixo de tenir qualsevol compromís amb tu i amb el partit.” Ha dit Rajoy: “Li puc assegurar que ni em sona.” La desmemòria ha topat amb una excepció, el famós “Luis, sigues fort”. “D’aquest me n’he recordat perquè durant els últims quinze anys es publicava gairebé cada dia, de manera que suposo que sí [que el va enviar]”, ha dit Rajoy. La incògnita continua essent, tants anys després, per què li va enviar un missatge de suport si encara avui manté que es coneixien poc, de la vida funcional del partit.

Els sobrenoms i l’escena de la trituradora 

Bárcenas va declarar fa uns quants dies, en aquest mateix judici, que havia informat Rajoy del saldo que hi havia a la caixa B del partit, on anaven a parar els ingressos en diner negre d’empresaris que després es repartien en forma de sobresous i per al finançament de les campanyes electorals. Concretament, l’ex-tresorer va descriure una escena de començament del 2009, en què ell mateix s’havia presentat al despatx per a mostrar-li un document amb el saldo d’aleshores. Segons el relat de Bárcenas, Rajoy li va dir: “Com és possible que tingueu aquests papers?” De seguida va agafar el document, es va girar sense alçar-se de la cadira amb rodetes on s’asseia i va introduir-lo a la trituradora de papers. 

Rajoy sempre ho ha negat, tant aquest episodi en concret com el fet de tenir coneixement de la trama d’espionatge. En va parlar quan va declarar com a testimoni en el judici sobre la caixa B del PP. “És metafísicament impossible que hagi pogut destruir els papers de Bárcenas”, va dir aleshores. Avui, més parc de paraules, ho ha repetit: “És absolutament fals.” Segons que ha explicat, una volta expulsat del partit, l’ex-tresorer va tenir al seu despatx un munt de caixes amb paperassa i documentació que ningú no s’enduia, cosa que hauria irritat Cospedal. “Aquests documents amb què ell ens amenaçava es van estar dos mesos a la seu del partit. Dos mesos!”

Rajoy també ha fet l’orni amb la qüestió dels sobrenoms, que fa anys que l’acompanya. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació del cas Kitchen, Gonzalo Fraga, va declarar que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Bárcenas– servien per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”. El mateix Bárcenas també va declarar l’altre dia que “M. R.”, tal com n’apareixia el nom en unes quantes anotacions, era en efecte Rajoy. Avui, l’ex-president hi ha respost: “Jo em dic Mariano Rajoy, com sap tothom, i després cadascú em diu com vol. Demani-ho a ells.”

Avui també ha declarat Cospedal, que també ha negat que tingués res a veure amb l’operació Kitchen malgrat els enregistraments que la incriminen, que no van ser admesos com a prova en el judici. En canvi, sí que hi són acusats Andrés Gómez Gordo, un dels homes de més confiança de Cospedal, que li era assessor quan ella era presidenta de Castella la Manxa, i l’ex-comissari José Manuel Villarejo, amb qui Cospedal va tenir una bona colla de reunions, i que fou qui la gravà mentre es posaven al dia sobre les conseqüències del cas Bárcenas. Avui, Cospedal ha dit que mai no van parlar dels fets de l’operació Kitchen. Després, ha declarat també Juan Ignacio Zoido, ministre de l’Interior entre el 2016 i el 2018, després de Fernández Díaz, que també ha negat que sabés res ni que trobés cap element sospitós en arribar al càrrec.

Bárcenas afirma que va enregistrar aquesta conversa, i que fins i tot se sentien les rodetes de la cadira de Rajoy desplaçant-se i la trituradora en marxa. Però aquest àudio ja no hi és, algú el va destruir. Ell mateix va explicar que, quan ja era en presó preventiva, investigat per delictes fiscals –en un moment en què encara confiava que el partit l’ajudaria– va encarregar a un company de mòdul que aprofités un permís per a destruir un enregistrament sonor “sobre M.R., que és Mariano Rajoy”. Diu que no ho va poder fer, però que algú el va eliminar, perquè quan va sortir de la presó aquell àudio ja no hi era.

Rajoy sempre ho ha negat, tant aquest episodi en concret com el fet de tenir coneixement de la trama d’espionatge. En va parlar quan va declarar com a testimoni en el judici sobre la caixa B del PP. “És metafísicament impossible que hagi pogut destruir els papers de Bárcenas”, va afirmar.

D’ençà que va començar el judici, Rajoy ja hi ha aparegut esmentat una altra vegada, i d’una manera molt clara. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació del cas Kitchen, Gonzalo Fraga, va declarar que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.

Rajoy declararà com a testimoni i no com a acusat, perquè durant la fase d’instrucció el jutge Manuel García-Castellón va refusar d’investigar-lo, i les proves que l’ex-comissari José Manuel Villarejo començava a acumular i que el podien incriminar, que podien demostrar que estava al cas de la trama parapolicíaca per a destruir proves de la corrupció del PP, no es van poder examinar. García-Castellón va tancar de sobte la instrucció i no va processar ni Rajoy ni cap altre ex-dirigent del PP en el cas Kitchen. Ni tan sols María Dolores de Cospedal, ex-secretària general del PP, que sí que havia estat investigada per l’enorme quantitat d’indicis que l’assenyalaven com a responsable d’haver encarregat a Villarejo i la resta de membres d’aquella policia patriòtica que espiessin Bárcenas i que li robessin la documentació comprometedora. Cospedal tampoc no és acusada, i declararà, també demà, com a testimoni.

L’elecció de Guardiola ha estat possible perquè PP i Vox van tancar un acord la setmana passada que inclou la cessió d’una vice-presidència i dues conselleries a l’extrema dreta i que, a més, promet d’aplicar una “prioritat nacional” a l’hora de concedir ajuts socials.

El pacte s’ha tancat 122 dies després de les eleccions extremenyes, quan falta una setmana per a la campanya electoral d’Andalusia i mentre PP i Vox continuen negociant la investidura dels presidents de l’Aragó i Castella i Lleó.

“Les urnes van parlar i el resultat no admet interpretacions interessades”, ha dit Guardiola en el seu darrer torn d’intervenció abans de la votació de l’assemblea regional. Segons que ha afegit la dirigent popular, PP i Vox sumen una “majoria legítima” que no es pot boicotar des d’una oposició a la qual ha promès honestedat.

“Els catalans treballem, generem riquesa, sostenim el sistema i paguem la festa a Espanya, mentre vostès ofeguen amb impostos la classe mitjana i treballadora”, ha lamentat Nogueras durant la sessió de control. En aquest sentit, ha acusat el PSOE “d’empobrir la gent per després subsidiar-la” mentre aprova polítiques per la porta del darrere. “Imposen una regularització, però no la paguen. Espanya convida, però ho paguen i ho pateixen els ciutadans de Catalunya”, ha criticat.

Sánchez: “Quin problema tenen?”

El president del govern espanyol, per la seva banda, ha lamentat que a Junts li molestés que a Barcelona es fes una trobada de dirigents progressistes internacionals. Així mateix, ha dit que allò que empobria els ciutadans eren les guerres que perjudicaven la població i ha recordat els ajuts aprovats per l’executiu per a donar suport a famílies i empreses.

Quant a la regularització d’immigrants, Sánchez ha demanat quin problema hi havia a reconèixer drets als estrangers que ja viuen i treballen a l’estat. “Quin problema tenen? Més quan veiem que la immigració contribueix al creixement”, ha dit, abans de ressaltar les dades de baixada constant de la desocupació. “Aquest govern reconeixerà drets i farà de Catalunya i Espanya països millors”, ha sentenciat.

“Tinc la convicció absoluta que van ser els comandos morets, enviats pel Marroc, sota control i coordinació dels serveis secrets francesos. És la meva conclusió. Em sap greu ser tan directe”, va dir l’ex-ministre Trillo, que va afegir: “Tant la CIA com l’MI6 coincideixen en el fet que darrere els moros hi havia un servei d’intel·ligència continental.”

Trillo va admetre que el govern espanyol va tenir poca de destresa o gens a l’hora de gestionar la crisi de l’11-M. A parer seu, Aznar va cometre l’error de no reunir el gabinet de crisi, cosa que va deixar fora del nucli que havia d’analitzar les causes i conseqüències dels atemptats els vice-presidents Rodrigo Rato i Javier Arenas i el ministre de Defensa, el mateix Trillo.

En l’informe, Amnistia també avalua la situació dels drets humans a l’estat espanyol i fa esments a la llei d’amnistia, els casos d’infiltracions policíaques, l’espionatge amb el programari Pegasus i els afectats per la gota freda.

“El juny, el Tribunal Constitucional va avalar la llei d’amnistia del 2024, que concedia l’amnistia per actes relacionats amb el procés independentista català entre el 2011 i el 2023, inclòs l’ús de la força excessiva de la policia”, diu el document, sense detallar les traves judicials per a aplicar la norma.

Amnistia sí que denuncia que els tribunals s’han negat a investigar les infiltracions policíaques en moviments socials i també en grups de l’entorn de l’esquerra independentista. Així, destaca que encara hi ha causes pendents de resolució al TC.

“L’any s’ha acabat sense que el parlament hagi aprovat una proposta legislativa per a reformar la llei d’enjudiciament criminal i impedir aquesta mena d’operacions policíaques”, afegeix.

En matèria dels drets de privacitat, l’ONG recorda l’obstruccionisme a la investigació sobre l’espionatge amb Pegasus contra figures destacades de l’independentisme i de la primera a línia política a Catalunya. En aquest sentit, assenyala que Paz Esteban, ex-directora del CNI, s’ha emparat en la llei de secrets oficials per no declarar.

En l’apartat del dret d0un medi saludable, l’entitat dedica retrets als governs valencià i espanyol per no haver complert compromisos dels plans de reconstrucció de la gota freda, en referència a la prevenció del risc d’inundacions. A més, critica que el Consell, amb la llei 2/2025 –de l’abril passat– per a afavorir les tasques de reconstrucció, permet de “construir en zones inundables sense una avaluació de risc prèvia o adequada”.

Finalment, lamenta que la llei d’amnistia del 1977 per a protegir els crims del franquisme no s’hagi derogat, tal com havia demanat el Comitè de Drets Humans de l’ONU, cosa que impedeix investigacions judicials i reparacions per a les víctimes.

Consulteu-ne tot l’informe ací:

L’abstenció del PSOE ja havia estat clau el novembre del 2025, quan el mateix congrés espanyol va refusar crear una comissió d’investigació sobre els abusos durant el servei militar.

Investigació, reconeixement i reparació

La proposició no de llei demanava que tant el defensor del poble com l’estat obrissin investigacions exhaustives sobre els casos de maltractament, assetjament i mort durant la prestació militar, i que s’analitzessin possibles responsabilitats institucionals, polítiques i penals. A més, reclamava que l’estat fes un reconeixement públic de les víctimes i activés mecanismes de reparació moral, simbòlica i econòmica.

Els grups impulsors justificaven la iniciativa per respondre als testimonis que han sorgit aquests darrers mesos sobre “situacions sistemàtiques” de maltractaments físics i psicològics a les casernes de l’estat espanyol durant les dècades de 1980 i 1990. Segons el Ministeri de Defensa espanyol, entre 1983 i 2001 es van documentar més de 300 suïcidis entre les forces armades. Diverses investigacions eleven aquesta xifra si s’hi inclouen defuncions classificades com a accidentals.

Impunitat i divisió sobre la competència de la investigació

Segons els grups proposants, aquests fets “apunten a una possible dinàmica d’impunitat i negligència institucional” que mai no s’ha investigat a escala estatal. El PSOE ha presentat un text alternatiu que transferia tota la qüestió al defensor del poble, però no incloïa cap de les altres demandes dels grups impulsors, com ara el reconeixement de les víctimes.

Un cop més, Junts, ERC i la resta de grups han refusat la proposta socialista, i l’abstenció del PSOE ha decantat la votació, sumant-se als vots del PP i de Vox contra la iniciativa original.

Per contra, Vox, amb el 14,7% dels vots, perdria 1,9 punts. Sumar, amb el 5,8%, també cauria 1,3 punts, i Podem, amb el 2,2%, retrocediria set dècimes. ERC, amb el 2,9%, guanyaria mig punt, i Junts, amb el 0,8%, augmentaria dues dècimes.

El baròmetre també recull la caiguda gradual de Se Acabó la Fiesta, la formació ultra d’Alvise Pérez, que obtindria l’1,7% dels suports, quatre dècimes menys que fa un mes. Per darrere seu, Bildu obtindria un 1,3% dels vots, el PNB un 0,8% i el BNG també un 0,8%.

El baròmetre es va fer amb 4.000 entrevistes entre el 4 i el 10 d’abril.

Ara fa uns quants dies, el jutge Juan Carlos Peinado va tancar la investigació i va proposar de jutjar Gómez per tràfic d’influències, corrupció en els negocis, malversació de cabals públics i apropiació indeguda. Tot i haver arxivat el delicte d’intrusisme professional, el jutge va mantenir el procediment contra Álvarez pels mateixos delictes i contra Barrabés pels dos primers.

A més, l’acusació demana que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, declari com a testimoni, al·legant la relació amb l’acusada i l’ús de la Moncloa com a entorn del projecte investigat.

Per la seva banda, Begoña Gómez ha presentat un escrit de queixa a l’Audiència de Madrid en què sol·licita la nul·litat de la decisió de tancar la investigació i processar-la. El document sosté que s’han vulnerat els seus drets fonamentals, sobretot el dret de defensa. En aquest sentit, nega l’existència d’indicis sòlids sobre els delictes que se li atribueixen i qüestiona que el jutge hagi proposat un judici amb jurat sense una motivació suficient.

En la mateixa línia, la seva assessora Cristina Álvarez també hi ha recorregut a l’Audiència de Madrid i insisteix que s’arxivi la causa contra ella amb l’argument que el cas no pot ser jutjat per un tribunal de jurat.

Bárcenas ha explicat que va encarregar a aquest pres amb coneixements informàtics que eliminés uns arxius que tenia emmagatzemats al núvol. També ha reconegut com a pròpia una nota manuscrita en què feia aquest encàrrec i en la qual apareixia la sigla “M.R.” que, segons que ha dit, “era Mariano Rajoy”. A la nota es podia llegir: “Cal destruir tots els àudios, quan et doni l’ordre, no n’ha de quedar res, és el meu compromís, fes el favor d’anar-los recuperant.”

El fiscal sosté que l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, el seu número dos, Francisco Martínez, i la cúpula de la policia –tots acusats en aquest judici– eren sabedors d’aquest encàrrec i “van controlar tots els moviments de l’intern” d’ençà que va contactar amb Bárcenas. Amb tot, considera que “no consta” que arribessin a obtenir una còpia dels arxius ni que el pres completés la tasca, atès que va ser detingut durant el permís en què ho havia d’haver fet.

“El barbes”

L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació del cas Kitchen, Gonzalo Fraga, va declarar la setmana passada que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.

Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior. Però en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” permetia d’intuir que l’ex-president del govern –i també l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal– era conscient de l’espionatge.

Però ni Rajoy ni Cospedal no van ser processats ni acusats en aquesta causa. Tots dos declararan dijous a l’Audiència espanyola com a testimonis.

“No pot ser soci de la UE”, ha defensat Sánchez, que ha demanat el suport de la resta de països a la proposta. Les paraules de Sánchez arriben després de la carta de divendres amb què Espanya, Irlanda i Eslovènia van demanar a l’alta representant per als Afers Estrangers, Kaja Kallas, d’estudiar la suspensió de l’acord d’associació amb Israel.

En la carta, tots tres països argumentaven que el govern d’Israel ha incomplert les obligacions de l’acord, ha pres decisions que “contravenen els drets humans i violen la llei internacional” i apuntaven que nombroses declaracions i crides directes al gabinet de Netanyahu perquè “compleixi les obligacions morals i internacionals, han estat ignorades”.

En el text, lamentaven decisions com ara l’aprovació de la pena de mort pel parlament israelià, que, consideren, contravé l’article 2 de l’Acord d’Associació entre la UE i Israel.

Junts també ha anunciat que portarà a totes les cambres on té representació una sèrie d’iniciatives amb l’objectiu de corregir la situació. Avisa igualment que aquest procés està provocant un greu col·lapse als ajuntaments catalans.

El moviment de Junts arriba hores després que la Plataforma per la Llengua denunciés que la normativa publicada al BOE no s’adequava amb el que havia dit el govern.

Fa dos mesos el @govern va anunciar que volia fer del català un requisit per renovar la residència al cap d'un any en la regularització extraordinària d'ahir.

Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir veiem que no és pas així.

https://t.co/iuoCz394tx

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) April 16, 2026

El català, exclòs com a requisit pel govern espanyol

Segons Junts, el govern espanyol ha modificat el decret excloent el català com a requisit per a obtenir la residència. Asseguren que la llengua només apareix en un informe d’arrelament opcional en casos concrets i que, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement del català.

El partit recorda que, segons el govern de Salvador Illa, fa dos mesos es va anunciar que el català seria requisit per a renovar la residència al cap d’un any dins la regularització extraordinària del govern espanyol. Tanmateix, Junts assenyala que aquesta condició no s’ha inclòs al text normatiu publicat al BOE.

Crítiques al Departament de Política Lingüística i al Pacte Nacional per la Llengua

En el comunicat, Junts lamenta: “Un cop més, el govern de Salvador Illa ha enganyat als catalans i torna a demostrar que l’existència d’una Conselleria de Política Lingüística és només pura façana i que acords com el Pacte Nacional per la Llengua són paper mullat”.

Problemes als ajuntaments i crítiques al decret llei

El partit també critica que el govern de Pedro Sánchez hagi aprovat la regularització per mitjà d’un decret llei i alerta que tots els problemes s’han externalitzat als ajuntaments. Segons Junts, els ajuntaments es troben desbordats, sense finançament ni capacitat administrativa per abordar el procés amb garanties.

L’acord s’ha segellat pocs dies abans que expiri el termini legal per a formar govern. Si no s’hagués assolit una majoria abans del 4 de maig, el parlament extremeny s’hauria dissolt automàticament i s’haurien convocat noves eleccions. El pacte arriba després d’un període de negociacions intenses entre les dues formacions, marcat per tensions públiques i canvis de posició. Guardiola havia rebutjat inicialment governar amb Vox, però la falta d’alternatives per garantir una majoria estable ha acabat conduint a l’entesa.

Amb aquest acord, el PP torna al govern extremeny amb el suport de l’extrema dreta, en una fórmula que ja s’ha reproduït en altres territoris després de les eleccions autonòmiques i municipals. El pacte reforça el paper de Vox com a actor decisiu en la formació de governs i evidencia la dependència del PP dels seus vots.