Vuit anys després d’aquella manifestació, la situació de l’independentisme és molt diferent. La seva hegemonia política no es pot discutir i, malgrat les disputes partidistes, continua tenint una majoria clara. La controvèrsia sobre si la majoria és suficient o no és legítima, però estèril, perquè, si hi ha res que ha après l’independentisme en aquests vuit anys és que Espanya no està disposada a acceptar cap solució democràtica. L’estat espanyol, governi qui governi, no entén en percentatges, ni en majories parlamentàries ni en això que ara s’ha posat de moda: demanar el consentiment de la minoria, com si el resultat d’unes eleccions o d’un referèndum no fossin legítims. Durant aquests vuit anys, l’unionisme ha estat incapaç de presentar cap proposta política que comptés amb el suport majoritari dels catalans. Contra l’independentisme, l’estat espanyol ha aplicat una solució policíaca i judicial que pretén liquidar-lo i no està disposat a cercar cap solució política, llevat que s’hi trobi obligat per la mobilització a Catalunya o per la pressió internacional o per una combinació de totes dues.

L’estat espanyol continua impassible amb la seva recepta de repressió i judicialització. El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha conclòs el sumari de la causa contra trenta ex-alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont pels preparatius del referèndum de l’1-O i l’ha enviat a judici. La maquinària judicial no s’atura, i la guerra bruta tampoc. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha denunciat que li espien el mòbil, una denúncia que s’afegeix a la que va fer temps enrere el president del Parlament, Roger Torrent, o la que ha explicat avui el president Carles Puigdemont, que ha denunciat que l’Audiència espanyola ha autoritzat escoltes a quinze persones del seu entorn. A Puigdemont, a Torrent o a Paluzie no els espien per allò que van fer l’octubre del 2017, sinó pel que fan ara. I ho fa un govern integrat pel PSOE i Podem. Per tant, l’operació Catalunya no s’ha acabat, sinó que continua plenament activa, ara amb un govern del PSOE, com abans amb un govern del PP. Les formes de Fernando Grande-Marlaska són més agradables que no les del tenebrós Jorge Fernández Díaz, però la claveguera de l’estat és la mateixa.

Mentrestant, els presoners polítics continuen empresonats, tancats vint-i-tres hores cada dia a la seva cel·la i sense possibilitats de sortir a treballar. Una situació que vulnera clarament els drets humans però que sembla que ningú no està disposat a revertir, tot i que les presons depenen del govern de la Generalitat. La Diada, segrestada pel coronavirus, pot ser un bon moment per a fer balanç i revisar estratègies, perquè d’ençà de fa dos anys l’independentisme, en algunes coses, fa com els crancs. Quan més va créixer, quan més va eixamplar la base, va ser entre el 2012 i el 2017, és a dir, quan va defensar amb determinació la unilateralitat i la confrontació. I per créixer, ha estat clau la mobilització al carrer, que cal recuperar quan les condicions sanitàries ho permetin.

TEMA DEL DIA
El Botànic s’aboca a recuperar econòmicament el Baix Segura. La comarca del Baix Segura, castigada primer per la gota freda i després per la crisi econòmica causada pel coronavirus, s’ha convertit en una prioritat del govern del Botànic. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el Consell presentaria la setmana vinent a Almoradí el ‘Pla Vega Reneix’, que inclou un important un programa per a la millora de la depuració d’aigües residuals que servirà per regenerar 25 milions de metres cúbics al Baix Segura. Aquest pla de depuració s’executarà mitjançant la implantació de tractament terciari més dessalament. Es durà a terme a les 29 depuradores del Baix Segura i possibilitarà la reutilització del 100% de l’aigua. És un projecte d’economia circular, que s’inscriu dins un pla més ampli forjat comptant amb la participació dels ciutadans. Puig ho ha anunciat per videoconferència en l’acte d’obertura del congrés estatal ‘Inundacions. Prevenció i adaptació’, que es fa a Oriola avui i demà. El pla aborda aspectes territorials, d’infrastructures, socials, econòmics i culturals, amb propostes concretes d’actuació a la comarca, per a fer-la resistent en el context de l’emergència climàtica. Puig també ha anunciat que el Consell aprovaria demà el Pla de Dinamització i Governança Turística del Baix Segura, amb l’objectiu de crear i consolidar una oferta amb criteris de sostenibilitat, competitivitat i equilibri territorial. La conselleria de Turisme i la i la Diputació d’Alacant aportaran conjuntament i amb la mateixa proporció 1,2 milions d’euros els tres anys vinents per desenvolupar aquesta iniciativa.

El govern enllesteix l’exhumació del cementiri de Bunyola. La conselleria d’Administracions Públiques i Modernització ha anunciat que havia acabat l’exhumació al cementiri de Bunyola, començada el 31 d’agost. Ara emprendrà el protocol de recollida d’ADN per a identificar les restes humanes recuperades. Al cementiri de Bunyola s’esperava trobar 15 víctimes de la Guerra Civil, sobre la base dels estudis històrics fets. S’han localitzat fragments de restes cranials corresponents a individus adults que presenten diverses marques, fruit d’autòpsies i de ferides prèvies a la mort, que, segons el govern, fan recomanable de continuar investigant. Cal destacar, no obstant això, que els fragments són de grandària molt limitada i han estat remoguts, de manera que no és possible d’identificar-les a ull nu i cal continuar la investigació amb proves genètiques. Per això es recolliran mostres genètiques dels familiars de les víctimes que es cerquen al cementiri de Bunyola per a creuar-les amb aquestes restes localitzades. Una vegada recollit, aquest material genètic serà analitzat als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Les restes es van trobar fragmentades i humides a l’ossera de la zona enjardinada enfront de l’antiga sala d’autòpsies, una estructura de tipus got funerari, construïda en gres. Se sap que l’estructura es va fer, a partir de la dècada de 1960, com a ossera per a contenir totes les restes òssies que s’anaven netejant del voltant.

El govern andorrà no veu ingerència del Vaticà en les afirmacions del nunci contra l’avortament. La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, no considera que les declaracions del nunci episcopal sobre l’avortament a Andorra siguin una ingerència en la sobirania del país. Ubach ha comparegut al Consell General per explicar les actuacions del seu ministeri el 2019 i ha assegurat que les declaracions del nunci a la diada de Meritxell s’han de respectar i formen part de l’àmbit eclesial. Ubach ha aprofitat la compareixença per parlar dels temporers i ha explicat que els que vinguin de l’Amèrica del Sud hauran de tenir bitllet d’anada i tornada i que no en podran venir tants com la temporada passada. La ministra ha recordat que la repatriació dels temporers va ser complicada i que no s’hauria de repetir. Per la nova temporada d’hivern s’haurà de tenir en compte com evoluciona la situació sanitària de la covid-19.

LA XIFRA
28 agents de policia estatal ja han arribat a Perpinyà, d’acord amb el compromís contret amb el Ministeri d’Interior francès i el departament. Aquesta dotació inclou 2 majors, 7 caps de brigada, 8 brigadistes, 10 agents de manteniment de la pau i un auxiliar de seguretat, a més d’un auxiliar administratiu de primera classe.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes comanades pel rei Jaume I desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Començava la conquesta del regne de Mallorca, que es va allargar fins el 1231.

I UN COMIAT
‘L’última’ d’avui és l’última que escric, després de gairebé tres anys. No puc tancar-la sense agrair a Assumpció Maresma i Vicent Partal l’oportunitat que m’han donat d’escriure a VilaWeb, on he treballat amb una llibertat que amb més de vint anys de carrera periodística no havia trobat en cap altre mitjà de comunicació. VilaWeb és i continuarà essent el referent del periodisme català d’àmbit nacional. Un referent sòlid en el qual m’he sentit molt còmode, també gràcies a una redacció magnífica. Ben aviat assumiré un nou envit professional però continuaré essent un lector fidel de VilaWeb, perquè ha esdevingut imprescindible.

En cas que el govern espanyol la impugnés, la llei fóra suspesa immediatament quan el recurs s’admeti a tràmit; en canvi, si hi recorre un grup parlamentari la norma serà vigent fins a la resolució del TC. Si el PSOE la portés al Constitucional, s’hauria d’obrir una crisi al govern espanyol perquè Podem i, la seva marca blanca a Catalunya, els comuns, n’han fet bandera, amb Ada Colau al capdavant. No consta que de moment hi hagi escletxes en el govern de la ciutat de Barcelona, on els comuns governen plàcidament en coalició amb el PSC. Tota la pressió que Colau ha fet a Junts per Catalunya perquè donés suport a la llei no la demana al PSC, amb el qual comparteix govern, tot i que l’habitatge és un dels principals problemes de Barcelona. El 2015, el preu mitjà de lloguer mensual a la ciutat de Barcelona era de 688 euros. Amb Ada Colau a la batllia s’ha arribat a 929, és a dir, un augment del 35% durant el primer mandat dels comuns.

Aquesta mitjana és més alta als districtes més desfavorits, que és on ha augmentat més el preu del lloguer: a Torre Baró, avui llogar un habitatge és un 53% més car, a la Teixonera un 44%, al barri del Besòs un 43% i a la Barceloneta un 59%. L’augment més gran és a Vallbona, on avui llogar un habitatge el preu mitjà és un 118% més car, Can Peguera (98%) i el Baró de Viver (157%). Aquest encariment no ha anat acompanyat de la creació d’habitatge públic de lloguer, que ajudaria a fer baixar els preus. A la campanya, Colau va prometre 8.000 pisos, i va acabar el primer mandat amb tan sols 832 de nous.

La llei s’ha aprovat perquè el Sindicat de Llogaters ha acceptat les esmenes de Junts per Catalunya destinades a protegir els petits propietaris. L’acord tindrà en compte les despeses dels propietaris en la rehabilitació dels immobles i exclourà els petits tenidors en situació de vulnerabilitat, és a dir, amb uns ingressos inferiors a 2.000 euros mensuals incloent-hi les rendes. Amb el suport a la llei, el nou partit de Carles Puigdemont ha deixat sense relat aquells que volien demostrar que Junts per Catalunya continuava essent una força política de dretes, com l’antiga Convergència. El vot negatiu dels quatre diputats del PDECat, trencant la disciplina de vot del grup parlamentari, ha acabat de facilitar la fotografia que cercava Puigdemont, que era situar en la centralitat política un partit que aixopluga diverses sensibilitats.

La votació de la llei dels lloguers no quadra en la tradicional divisió entre dretes i esquerres, que ja fa molts anys que no serveix per a entendre la complexitat de la política catalana. Una vegada més, Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els comuns hi han votat a favor; i el PSC, el PP i Ciutadans en contra. Si exceptuem el PDECat, la llei s’ha aprovat amb els vots en contra dels partits que curiosament van avalar el 155: el PSC, el PP i Cs. Perquè, malgrat el populisme colauista, que vol posar la frontera maniquea entre bons i dolents, la frontera de la política catalana és entre els que volen una república independent, justa i solidària i els que volen una Catalunya autonòmica, sotmesa i financerament asfixiada. I això als comuns els neguiteja, perquè els obliga a trencar la seva còmoda equidistància.

MÉS QÜESTIONS
Puig crea dos fons per ajudar les empreses a superar la crisi. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat la creació de dos fons de suport financer a les empreses valencianes enfront de les dificultats econòmiques derivades de la crisi sanitària de la covid-19. El president ha assenyalat que el suport financer del Consell es materialitzarà en un Fons Valencià de Resiliència i un Fons de Competitivitat, que seran gestionats per l’Institut Valencià de Finances (IVF), i ha subratllat que l’objectiu és salvar empreses per a salvar ocupacions perquè la Generalitat no es resigna al fet que es vagin tancant empreses sense més ni més. El Fons Valencià de Resiliència és un Fons d’Inversió, gestionat directament per l’IVF, destinat a reforçar la posició de solvència d’empreses estratègiques valencianes de grandària mitjana, la situació de les quals s’hagi afeblit per la pandèmia. El fons preveu diverses modalitats de finançament: facilitats creditícies amb grau de subordinació divers, aportacions en capital i instruments financers híbrids, com els préstecs participatius i els préstecs convertibles en accions. Les operacions tindran un import entre un milió d’euros i 25 milions. A fi d’impulsar el fons, la Generalitat ha sol·licitat per carta al govern espanyol que notifiqui a la Comissió Europea una ampliació del marc temporal d’ajudes d’estat, per a poder incorporar les mesures de recapitalització introduïdes fa poc en la normativa comunitària.

L’STEI acusa les mútues de denegar baixes al personal de centres concertats de les Illes. El sindicat majoritari de l’ensenyament de les Illes, STEI, ha acusat els serveis de prevenció de riscs dels centres educatius concertats de denegar baixes al personal de risc de les escoles. En un comunicat de premsa, ha recomanat als treballadors de denunciar aquestes situacions davant la Inspecció de Treball. El sindicat ha detectat que moltes persones que pertanyen a grups de risc, quan els metges han emès informes indicant que no haurien d’incorporar-se, els han denegat la baixa sense donar-los explicacions. Un cas és el de les treballadores embarassades. D’una altra banda, segons el sindicat molts treballadors dels centres concertats l’han advertit que el nombre d’alumnes per grup que s’aplicarà no compleix els protocols establerts per la Conselleria d’Educació. Aquests treballadors asseguren que hi haurà grups de 24 o 25 alumnes amb distància inferior a 1,5 metres, cosa que és un perill tant per als alumnes com per als professors.

L’oposició andorrana torna a obrir el debat sobre l’avortament després de la visita del nunci del Vaticà. El Partit Socialdemòcrata vol tornar a posar a debat la despenalització de l’avortament, l’any vinent. Després de la celebració del dia de Meritxell i de la missa que va oficiar el nunci del Vaticà defensant el ‘dret de vida’, Pere López ha recordat que la seva formació defensa la despenalització en el programa electoral i que, per tant, durant l’any que ve presentaran alguna iniciativa política per resoldre aquesta qüestió. López també demanarà informació sobre la reunió del gener entre Xavier Espot i el secretari d’estat del Vaticà, que no va ser comunicada públicament. El cap de govern ja li ha respost explicant que va ser una reunió que va transcórrer amb absoluta normalitat i durant la qual es van parlar de moltes coses, no únicament d’avortament.

LA XIFRA
13.000 persones malvivien en el camp de refugiats de Mòria, el més gran de Grècia i d’Europa, que ha estat destruït per un incendi aquesta matinada. El camp era pensat per a 3.000. Ara com ara, no consta que hi hagi hagut víctimes, segons les autoritats gregues.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de setembre de 1976 va morir Mao Zedong, primer president de la República Popular de la Xina. Del seu mandat, es destaca l’intent per modernitzar la Xina, saldat amb milions de morts per fam; i la Revolució Cultural, en què es desfermà un culte a la seva personalitat.

Les especulacions d’aquests dies s’han barrejat amb les pressions perquè convoqui eleccions, fins al punt que la CUP ha proposat que segueixi la ‘via Venturós’ si acaba essent inhabilitat pel Tribunal Suprem a canvi de consensuar una data pels comicis. Aquesta via, segons que ha explicat el diputat Carles Riera, implica que del moment de la inhabilitació fins a les eleccions Torra continuï exercint les funcions representatives i institucionals i simplement delegui tot allò que administrativament sigui necessari perquè pugui ser efectiu. Això va fer la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, quan el jutjat de Manresa la va condemnar a sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i a una multa de tres mesos per no haver despenjat l’estelada del consistori durant els períodes electorals. Venturós ho va acatar, però va continuar com a batllessa simbòlica mentre que els documents oficials de la batllia els signava un altre regidor del govern municipal.

Els plans de Torra no van per aquí, si no hi ha sorpreses de darrera hora. La intenció del president és de denunciar la inhabilitació, però no d’aferrar-se al càrrec, i la manera de denunciar-la serà donar per acabada l’autonomia, perquè s’haurà demostrat que l’autogovern depèn dels jutges del Suprem i no d’allò que decideixen els catalans a les eleccions. Aquest pronunciament el farà al parlament i, si no fos possible, ha previst escenaris alternatius. Però en l’àmbit institucional deixarà que s’obri el període de dos mesos per a designar un nou president. Torra ha demanat que cap partit independentista no presenti candidat, però no perquè ell vulgui exercir de president simbòlic, sinó per visualitzar la ingerència del poder judicial en la liquidació de l’autogovern. Passats els dos mesos, el president del Parlament Roger Torrent podria convocar eleccions autonòmiques, que serien a començament de l’any vinent.

Durant aquests mesos, la llei estableix que el vice-president Pere Aragonès assumeixi la presidència en funcions, però les previsions de Torra no han estat pactades amb el seu soci de govern, ERC, que a més no les comparteix, perquè vol fer eleccions com més aviat millor, ja fa mesos. Hi hauria la possibilitat que el president del parlament escurcés el període de dos mesos per a trobar un candidat alternatiu, una volta constatat que no n’hi haurà cap amb prou majoria per a ser elegit, encara que es presentés un candidat unionista. Però retallar el període de dos mesos suscita dubtes jurídics i sembla que els advocats de la cambra ho desaconsellen. Si s’arriba a aquest punt, és previsible una nova polèmica sobre el paper del parlament en una legislatura en què han estat freqüents les picabaralles entre ERC i Junts per Catalunya per qüestions reglamentàries.

MÉS QÜESTIONS
Compromís es desmarca de la decisió de Puig de pactar el pressupost amb Ciutadans. La tensió entre els socis del Botànic ha pujat avui un grau més, quan el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha assegurat que la base del nou pressupost ha de ser l’acord del Botànic i no el pacte per la reconstrucció, que ha rebaixat a la categoria de ‘complement’. La intenció del president de la Generalitat és acordar el pressupost amb tots els grups que van signar aquest pacte, cosa que inclou Ciutadans i el PP. Ximo Puig ja ha començat a establir contactes amb Toni Cantó i té previst de parlar amb la dirigent del PP, Isabel Bonig, per assolir aquest consens, però Compromís i Unides Podem en discrepen. Ferri ha recordat que algunes de les mesures del pacte són desfasades i que el pressupost s’ha de basar en l’acord del Botànic, que és un acord de legislatura. La discrepància és que Puig voldria un pressupost signat per tots els grups parlamentaris menys Vox, i els seus socis volen seguir el procediment ordinari: primer pactar-los al si del Consell i després, ja en seu parlamentària, acceptar algunes esmenes de l’oposició. El síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, ha llevat importància a la reunió amb Cantó i ha demanat als seus socis que no en facin lectures estranyes perquè no s’hi va arribar a cap acord.

El govern d’Armengol ja treballa per reobrir corredors segurs amb el Regne Unit. El govern de les Illes Balears, juntament amb l’espanyol, ha reprès les negociacions per a restablir corredors segurs amb el Regne Unit, ara que el govern britànic ha modificat la seva política i ha anunciat que permetria acords bilaterals amb territoris i no amb estats. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela ha recordat que era una de les reclamacions del seu executiu. D’ara endavant, l’executiu presidit per Boris Johnson analitzarà separadament la situació epidemiològica de territoris insulars respecte dels països als quals pertanyen, cosa que obre a les Illes Balears una oportunitat quan disminueixi el nivell d’incidència de la malaltia. Aquestes últimes setmanes, Negueruela ha tingut contactes directes amb el secretari d’Estat de Turisme espanyol, Fernando Valdés, per parlar de la nova situació i ha fixat com a prioritat reduir la taxa de contagis per poder preparar bé l’any que ve.

El copríncep Vives rep les cartes credencials del nunci apostòlic. El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha rebut avui a la seu del bisbat d’Urgell les cartes credencials del nunci apostòlic i ambaixador del Vaticà, Bernardito C. Auza, que l’acrediten com a ambaixador i representant del Sant Pare davant el Principat d’Andorra. A la reunió hi havia la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i el representant del copríncep, mossèn Josep M. Mauri. El nunci ha destacat les bones relacions entre ambdós països i la satisfacció de lliurar les cartes coincidint amb el dia de Meritxell. Auza també ha recordat que era la tercera vegada que visitava el principat; anteriorment hi havia anat com a turista i per a presentar les Cartes d’Estil al desembre. Precisament, el nunci ha destacat durant l’homilia que ha fet en català avui a la Basílica de Nostra Senyora de Meritxell la vinculació de la identitat pròpia del Principat amb el cristianisme i ha apel·lat a mantenir valors com el respecte a les persones, a la vida humana i a la institució familiar, un missatge amb clares connotacions polítiques en un país on encara és prohibit l’avortament. El copríncep episcopal també ha rebut dotze ambaixadors més, entre els quals el nou representant diplomàtic de França a Andorra, Jean–Claude Tribolet. La designació del nou ambaixador es va oficialitzar divendres i ja va tenir una primera reunió amb el cap de govern, Xavier Espot, i la ministra Ubach.

LA XIFRA
600.000 euros és el dèficit de la diòcesi de Perpinyà-Elna, a causa de la desaparició de les cerimònies que conviden a la donació, suspeses per la covid-19. La diòcesi ha hagut d’acomiadar cinc treballadors i ha reduït 100 euros el sou dels capellans.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de setembre de 1901, fa 119 anys, es va inaugurar l’Escola Moderna, de Francesc Ferrer i Guàrdia, al carrer de Bailén de Barcelona. L’ensenyament que s’hi feia era revolucionari per a l’època perquè hi assistien nens i nenes junts, no s’hi ensenyava religió i s’hi promovia el lliure pensament.

Les paraules de Delgado arriben quan fa just un any que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides (UNWGAD), encarregat de controlar la protecció internacional dels drets humans, va condemnar durament Espanya per una violació dels drets humans i va exigir l’alliberament immediat dels presoners polítics catalans. El dictamen constatava textualment que les acusacions penals havien estat dissenyades per coaccionar-los arran de les seves opinions polítiques sobre la independència i per evitar que mantinguessin les reivindicacions amb mitjans polítics. Però a la justícia espanyola, els dictàmens de les Nacions Unides, o d’Amnistia Internacional o de qualsevol organització internacional de drets humans, no li fan ni fred ni calor, ni tan sols li fan passar vergonya. A la fiscal general de l’estat, tot i ser progressista, tampoc.

L’arribada del PSOE al govern no ha significat pas cap millora de la situació dels presoners polítics, malgrat els simulacres de diàleg escenificats fins ara i les bones intencions dels ministres de Podem, que no s’acaben de fer mai realitat. La situació dels empresonats va empitjorar quan un jutge de vigilància penitenciària va tombar el tercer grau que els havia atorgat el Departament de Justícia i havia enviat al Suprem la decisió que ja tenia sobre els tercers graus, però, a més, també la dels permisos per a sortir a treballar, d’acord amb l’article 100.2, que en teoria són una competència exclusiva de la Generalitat. En aquest context, qualsevol reunió de la taula de diàleg, que ara el PSOE torna a ressuscitar perquè necessita el suport d’ERC al pressupost, hauria d’incloure una reversió immediata de la repressió. A banda l’amnistia, que probablement figurarà en l’ordre del dia de la reunió que avui han acordat de començar a negociar els dos governs, la Generalitat s’ha de plantar en la qüestió dels presos. Aquest empitjorament de la situació no hauria estat possible sense un recurs de la fiscalia al tercer grau, un recurs que Delgado havia d’haver aturat si realment tingués intenció de resoldre el conflicte. Però segurament no ho pot fer ni ho vol fer, com ha demostrat amb el seu discurs.

La defensa del judici contra el procés l’ha feta durant l’acte d’obertura de l’any judicial, que anualment presideix el rei Felipe VI. Tot i reunir la plana major de la judicatura, no hi ha hagut cap esment a la fugida de Juan Carlos I, perquè la justícia espanyola és còmplice de la corrupció del rei emèrit, tot i que formalment la fiscalia fa veure que l’investiga. A cap jutge no li ha passat pel cap de presentar una ordre de detenció internacional del rei espanyol emèrit. El silenci demostra aquesta complicitat amb una situació que faria caure la cara de vergonya a qualsevol democràcia però que a Espanya ha estat compartida per tots els poders de l’estat, inclòs el govern del PSOE, per salvar el règim. Tota la condescendència del poder judicial amb la fugida del rei emèrit esdevé implacabilitat i crueltat amb els presos polítics.

MÉS QÜESTIONS
Puig continua festejant Ciutadans per al pressupost. Com fa Pedro Sánchez a Madrid, Ximo Puig festeja Ciutadans amb vista a l’aprovació del pressupost de l’any que ve. L’excusa és el pacte per a la reconstrucció i la necessitat d’unitat per a superar la crisi econòmica originada per la pandèmia, però a Compromís i Podem no les tenen totes. El president de la Generalitat s’ha reunit amb el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, per a abordar els comptes del 2021. El cap del consell ha valorat positivament la trobada i ha explicat que les dues forces polítiques tenien un full de ruta comú que és el pacte de reconstrucció subscrit fa un mes a les Corts. Puig ha fet un discurs a favor de la unitat, assegurant que cada formació, des de la seva perspectiva, ha de fer allò que sigui millor per als valencians i això ha d’unir totes les forces polítiques. Ho ha justificat adduint la situació excepcional i en nom de l’interès general. El síndic de Ciutadans està disposat a negociar uns comptes d’unitat i estendre així l’acord del pacte per la reconstrucció. Cantó ha demanat un consens extraordinari per a anar endavant. La disposició del president d’arribar a un gran acord aixeca un fort recel a Compromís i Unides Podem, que recorden que el pressupost ha de ser del Botànic i acordat dins el Consell.

El govern habilita Salut per imposar noves restriccions temporals a les Illes. El consell de govern ha aprovat d’habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui adoptar mesures de caràcter temporal i excepcional a determinades àrees geogràfiques de les Illes amb l’objectiu de frenar la propagació de la covid-19. L’ha autoritzat que quan la situació epidemiològica d’una illa, un terme municipal, una agrupació de municipis, un nucli de població o una zona urbana determinada perimetralment presenti una situació de transmissió comunitària de la covid-19 d’acord amb els estudis epidemiològics fets, es prenguin mesures de control i limitació de drets, especials i reforçades, per contenir la transmissió. Les mesures, que han de tenir caràcter temporal i eficàcia geogràfica limitada, podran incloure restriccions totals o parcials de la lliure entrada i sortida de persones a la zona concreta –llevat que hi hagi motius justificats– i limitacions de la circulació i la permanència en les vies i els espais d’ús públic. També inclouen la suspensió o limitació de la capacitat, els horaris i els tipus d’activitat d’establiments, locals comercials i serveis oberts al públic, a més d’establiments de restauració, locals de culte, activitats culturals i esportives. La durada de les restriccions serà de quinze dies.

Els hotelers andorrans ja preveuen un 30% menys d’ocupació durant l’hivern. La Unió Hotelera preveu una davallada de les reserves a la temporada d’hivern d’un 30%. El president de l’entitat, Carles Ramos, té unes perspectives no gaire bones per als mesos vinents i alguns hotels ja tancaran aquest setembre i octubre. També calcula que hi haurà una baixada important de clients russos i britànics, de manera que la davallada respecte de la temporada anterior pot ser molt forta. Per Ramos, si no hi ha un vaccí que es pugui estendre ràpidament, la davallada de negoci atenyerà el 30%. En canvi, no preveu que hi hagi una gran retallada de llocs de feina, però sí una contractació de personal temporal molt més selectiva, amb més formació i més experiència.

LA XIFRA
8.162 treballadors (docents i no docents) ha contractat la Generalitat de Catalunya per al curs escolar que començarà el 14 de setembre, però el conseller Josep Bargalló ha anunciat que no en descarta més si la situació sanitària ho requereix.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de setembre de 1977 es van signar els tractats Torrijos-Carter. Es pactava així la transferència del control del canal de Panamà a l’administració panamenca. Així i tot, no fou fins al desembre del 1999 que els EUA el lliuraren oficialment.

Quinze dies després, el PSOE ha tornat a prometre de reunir la taula de diàleg aquest mes, en canvi que ERC doni suport al pressupost de l’estat. És la tercera vegada que Pedro Sánchez fa aquesta promesa als republicans. La primera va ser amb motiu de la seva investidura i es va traduir en la primera i única reunió que hi ha hagut fins ara, el 26 de febrer d’enguany, a la Moncloa, amb escena teatral al jardí inclosa, però sense cap contingut damunt la taula. Després la taula va desaparèixer amb l’excusa de la pandèmia i no va tornar a ressuscitar fins que Pedro Sánchez no va haver de menester vots per a anar prorrogant un estat d’alarma que aleshores era essencial per a combatre el coronavirus i ara, ves per on, el poden decretar les comunitats autònomes. A la sisena pròrroga, a començament de juny, ERC va fer una ‘abstenció constructiva’ per aconseguir que la Generalitat gestionés els fons europeus de la covid-19 –cosa que no ha passat– i que Pedro Sánchez es comprometés a convocar la taula de diàleg al juliol. ‘Si pot ser el mes de juliol, millor, perquè significarà que hem superat la crisi’, va dir el dirigent del PSOE, ben convençut.

Va arribar el juliol, els dies van anar passant i la taula no es va reunir. Afortunadament, al setembre sempre hi ha repesca i Sánchez, com que necessita els vots d’ERC per aprovar el pressupost, ha tornat a treure’n la pols i ahir, a la Moncloa, va oferir una nova reunió a Gabriel Rufián. Sánchez vol aprovar el pressupost amb Ciutadans, però Podem insisteix que l’acordi amb els partits que van fer possible la investidura del govern de coalició. Així doncs, tornen els jocs florals, com diria la ministra Robles.

Aquests dies podrem veure un bescanvi de retrets entre el govern català i l’espanyol, que s’acusaran mútuament de no voler-la convocar. El govern de la Generalitat demana que la reunió tingui un ordre del dia que inclogui només dos punts: autodeterminació i amnistia. Dos punts que el vice-president Pere Aragonès també ha demanat d’incloure, però el govern espanyol no vol ni sentir-ne parlar. No cal ser gaire viu per a saber com acabarà la cosa. Hi ha dues possibilitats: que es faci una reunió sense contingut, com la del febrer, amb fotografia i prou; o que Sánchez torni a incomplir la promesa i deixi en una situació delicada ERC, que necessita, si més no, la fotografia per a justificar la seva opció pel diàleg.

És difícil de confiar en un PSOE que no compleix cap dels seus acords, però Quim Torra hauria d’evitar de facilitar a Pedro Sánchez un nou incompliment de paraula. En un moment que el president de la Generalitat és el culpable de tot, els serà molt fàcil d’encolomar-li el cadàver del diàleg. És molt difícil que ERC doni suport a un pressupost de Sánchez enmig de la pre-campanya catalana sense contrapartides clares, però aquestes contrapartides, si hi fossin, impedirien a Sánchez un acord amb Ciutadans. La mera reunió de la taula ja és una excusa que té Inés Arrimadas per a no donar suport al pressupost del govern espanyol. I sempre que Sánchez ha hagut de triar entre Ciutadans i ERC, ha optat pels primers. Encara que aquella llunyana nit electoral del 29 d’abril del 2019, els militants concentrats a Ferraz li demanessin ‘amb Rivera no’. De fet, això no els ha fallat, perquè Rivera ja no hi és.

MÉS NOTÍCIES
Ofensiva del Botànic per quedar-se la seu de l’entitat resultant de la fusió entre Caixabank i Bankia. El govern del Botànic no vol deixar passar l’oportunitat que València es quedi la seu de l’entitat sorgida de la fusió entre Caixabank i Bankia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, considera que seria una fita molt positiva que la nova entitat mantingués la seu a València, tot i que ha volgut evitar que s’interpretés com una pressió i ha subratllat el respecte a les decisions que prenguin les dues entitats. Tot i aquesta prudència, fonts del govern han explicat que la Generalitat havia tingut contactes amb totes dues entitats. La Generalitat entén que és lògic i raonable que es quedés a València, on tots dos bancs tenen la seu actualment. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha dit que el desig que la seu social es quedi a València és compartit per tot el Consell. Aquesta opinió és unànime dins l’executiu, ha dit. Caixabank va acordar a la fi del 2017 de traslladar la seva social a València a causa de la crisi política que es vivia a Catalunya, arran d’una imminent declaració unilateral d’independència, seguint les pressions de la casa reial espanyola. D’ençà d’aleshores, l’entitat, que manté la seu corporativa a Barcelona, reuneix les juntes d’accionistes a València, on també presenta els resultats trimestrals. Bankia també té la seu a València d’ençà del 2010, quan es creà l’entitat, fruit de la fusió de Bancaixa i Caja Madrid, entre més entitats.

El govern de les Illes passarà a la policia les dades de ciutadans en quarantena perquè els vigili. El govern de Francina Armengol considera que hi ha ciutadans que no compleixen la quarantena i ha decidit de passar als cossos de seguretat les llistes d’infectats segurs o possibles. La decisió que ha aixecat polèmica entre alguns col·lectius. L’argument del govern és reforçar el control del compliment de les quarantenes. Quan a algú li surti resultat positiu en una prova de covid-19 rebrà una ordre de confinament de la Conselleria de Salut, que s’enviarà a les forces de seguretat perquè en vigilin el compliment. Els inspectors d’Educació també tindran aquesta informació per poder controlar que els nens infectats o en quarantena no vagin a escola. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha advertit que molta gent que ha de romandre en quarantena no fa el confinament com toca, de manera que posa en perill la salut pública. D’una altra banda, dilluns el consell de govern té previst d’aprovar la definició de les zones amb més incidència de la malaltia, tant si són municipis com barriades. Segons la presidenta, d’aquesta manera es donarà més potestat a la Conselleria de Salut i Consum a l’hora d’aplicar mesures més restrictives per a controlar els contagis i es definirà en quin grau és necessari aplicar-les segons la incidència, les condicions socials i les accions que es puguin emprendre a cada nucli. El govern abordarà aquestes mesures en una reunió que farà divendres amb els ajuntaments dels municipis amb més incidència del virus i amb els consells insulars.

La justícia espanyola posa entrebancs a l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul el concurs en què es va adjudicar el control aeri de l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell i el d’Alguaire fins el juny del 2021, segons el diari Segre. La sentència és el resultat d’un recurs que va interposar l’empresa Saerco, que es va presentar a la licitació fa gairebé quatre anys i no la va obtenir. La guanyadora va ser Ferronats, una societat del grup Ferrovial que va obtenir el contracte el novembre del 2016 per 4,2 milions d’euros i va rellevar, justament, Saerco. Amb tot, la sentència encara no és ferma, perquè Ferronats i Aeroports de Catalunya han presentat un recurs davant el Suprem. Fins que no es pronunciï aquest tribunal Ferronats continuarà gestionant el control aeri a la Seu i a Alguaire.

LA XIFRA
3.500 milions d’euros vol invertir un fabricant de bateries elèctriques per reindustrialitzar les plantes de Nissan a la Zona Franca i mantenir la plantilla, segons que ha explicat el president de Foment, Josep Sánchez-Llibre.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de setembre de 1924 va néixer a Burjassot l’escriptor i periodista Vicent Andrés i Estellés, considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània.

La intenció inicial de Torra era convocar eleccions abans que el Tribunal Suprem espanyol l’inhabilités, però va acceptar la proposta de Puigdemont de convertir aquesta inhabilitació en un exemple més de la repressió espanyola. En canvi d’això, Torra va demanar de poder fer una renovació per guanyar musculatura i lideratge dins el govern. I això ho ha fet avui. El primer cap que va exigir va ser el de Miquel Buch. Ja l’havia demanat l’octubre de l’any passat, per les càrregues dels Mossos durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol. En el primer intent només va aconseguir una auditoria que no ha servit de res, però finalment ha pogut tallar el cap del conseller d’Interior, molt qüestionat per sectors independentistes, i hi ha posat Miquel Sàmper, un advocat especialitzat en drets humans.

El canvi de Mariàngela Vilallonga a Cultura ja es preveia, per la invisibilitat de la consellera, que només era notícia quan originava una polèmica estèril. El relleu per Àngels Ponsa pretén reactivar un dels sectors més castigats per la pandèmia, en fallida per haver de complir unes mesures sanitàries que no es demanen a alguns altres sectors. Torra ha volgut fins al darrer moment que tornés a ocupar el càrrec Laura Borràs, però finalment no ha estat possible perquè si la diputada deixava el grup parlamentari al congrés espanyol en lliurava el lideratge a Ferran Bel, dirigent del PDECat. Les últimes trucades entre Torra i Borràs han estat aquest matí mateix, però finalment la diputada ha declinat la proposició. El retorn de Borràs s’hauria interpretat en clau successòria.

El canvi a Empresa és més degut a motius polítics que no de gestió. Àngels Chacón era l’únic membre de la branca del govern del PDECat que no havia passat a Junts per Catalunya perquè no en compartia l’estratègia. En lloc de Chacón hi haurà Ramon Tremosa, independentista de pedra picada i economista de renom. És un relleu en clau de partit, perquè Chacón es perfila com a possible candidata del partit de David Bonvehí a les eleccions catalanes. Aquesta destitució ha irritat el PDECat, que l’ha qualificat de purga política, i també ERC, que mitjançant Gabriel Rufián ha instat Torra a governar més pensant en la pandèmia que no en el control del seu partit.

L’argument també és extensible a ERC, perquè Torra ha ofert al vice-president Pere Aragonès de canviar algun dels consellers republicans ‘cremats’ per la gestió de la pandèmia i el vice-president ho ha refusat. Tan partidista és canviar Chacón com mantenir els consellers responsables de la gestió de la pandèmia per evitar de reconèixer els errors que s’han comès, especialment a la conselleria de Treball i Afers Socials, encapçalada per Chakir El Homrani. Va ser ERC mateix que li va retirar les competències sobre residències de gent gran i les va passar a Sanitat, amb què reconeixia la mala gestió. Per la CUP, la remodelació demostra que el govern està esgotat, com ha explicat Carles Riera en una conversa amb els subscriptors de VilaWeb.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV torna a festejar Ciutadans per aprovar el pressupost. El president Ximo Puig torna a jugar amb Ciutadans per posar nerviosos Compromís i Podem, els seus socis de govern. El grup socialista ha demanat al Consell que enviï a les Corts un projecte de pressupost que s’adapti al pacte de reconstrucció que van aprovar cinc grups al Parlament. El PSPV intenta que els comptes del 2021 tinguin el suport de Ciutadans i el Partit Popular, i el portaveu socialista, Manolo Mata, ha apuntat que les Corts han d’obligar el govern que el pressupost que porten encaixi amb el pacte de reconstrucció. Compromís i Unides Podem no es tanquen tampoc a negociar els comptes, però amb matisos. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha dit que treballaran per a aconseguir ‘la majoria més amplia possible’, cosa que no inclou tothom. La síndica de Podem, Naiara Davó, ha dit que el seu partit estarà obert a negociar un pressupost amb qui calgui. La portaveu del PP, Isabel Bonig, ha demanat que tots els diputats puguin tornar a les Corts i que es recuperi l’activitat parlamentària normal. El calendari del període de sessions s’ha ajornat i es preveu que el debat de política general es farà el 22 de setembre.

Destituït finalment el president de l’Autoritat Portuària de les Balears per corrupció. El Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE) ha publicat la destitució del president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Joan Gual de Torrella, investigat en un cas de presumpta corrupció. La publicació de l’ordre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana arriba quan fa gairebé un mes que el Consell de Govern de les Balears apartà Gual de Torrella del càrrec, el 7 d’agost. L’Autoritat Portuària ha publicat un missatge a Twitter agraint-li ‘de manera sincera’ la feina durant els darrers cinc anys a l’organisme. El 24 de juliol, Gual de Torrella va ser detingut, juntament amb quatre directius de l’APB, per la Guàrdia Civil en una operació anticorrupció. Va ser posat en llibertat provisional hores després. De moment, el govern no ha revelat el nom de cap possible candidat a substituir Gual de Torrella en el càrrec.

Les empreses andorranes perden un 33% de facturació el primer semestre de l’any. La crisi del coronavirus ha fet caure el 33% de la facturació de les empreses andorranes el primer semestre de l’any. És una de les dades més destacades de l’enquesta de la Cambra de Comerç sobre l’impacte econòmic de la covid-19. L’enquesta destaca que gairebé 7 empreses de cada 10 van haver d’aturar l’activitat durant el confinament i entre els sectors més afectats hi ha l’hostaleria, les benzineries, la restauració, el transport i la construcció. La majoria no confia en una recuperació ràpida i estima que la davallada de les vendes superarà el 15% el segon semestre d’enguany. Malgrat tot, l’enquesta també desprèn algunes dades d’optimisme: el 82% de les empreses no preveu de tancar i prop d’un 70% confia de sortir de la crisi amb els recursos propis. A més, el 93% diu que no té pensat d’acomiadar cap treballador els sis mesos vinents. El president de la cambra, Miquel Armengol, ha explicat que bona part de les empreses pensa que recuperarà els treballadors que surten de les suspensions temporals de contracte abans no acabi l’any, però opta per allargar-les si fos necessari.

LA XIFRA
12 escoles de Palma usaran carrers, places, casals de barri i pistes esportives per a ampliar els espais educatius al començament del curs escolar 2020-21, segons que ha explicat en una conferència de premsa el batlle de Palma, José Hila.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de setembre de 1783 se signava el tractat de pau de París, que atorgava als Estats Units la independència del Regne Unit. Amb la ratificació del Congrés de la Confederació (gener del 1784) es posava punt final a la Guerra d’Independència dels EUA.

Fins aquí els fets, que sembla que Mas explicarà personalment quan ho consideri convenient. Però, a partir d’aquesta constatació, s’ha aixecat una expectativa sobre el paper de Mas que no deixa de ser sorprenent. Els qui fins ara l’havien enviat a la paperera de la història, els qui el condemnaven a la foguera acusant-lo de ser l’autor material de les retallades socials, els qui el consideraven un conservador recalcitrant, els qui l’acusaven de ser còmplice de la corrupció, els qui deien que havia dut el catalanisme contra les roques per haver organitzat –tot sol, per cert– el referèndum del 9 de novembre de 2014 i haver donat suport al del primer d’octubre de 2017, ara li reconeixen tota mena de virtuts d’estadista, de moderació, seny i intel·ligència estratègica. Qualitats que ha tingut sempre, però que fins ara li negaven. No tots els presidents que ha tingut la Generalitat han tingut el seu nivell. I no cal recordar noms que tots tenim a la memòria.

Si Mas hagués anunciat que donava suport a Junts per Catalunya, aquests mateixos analistes haurien trobat la prova irrefutable que la formació de Puigdemont és la continuïtat del món convergent. Com que no ha estat així, perquè Junts per Catalunya representa una ruptura amb una part d’aquest món, com demostra la negativa del PDECat a integrar-s’hi, ara el relat és que Mas és la peça clau per a reactivar el delmat partit de David Bonvehí, que s’ha quedat orfe de tropa i comandaments, llevat de quatre batlles. En aquesta fantasia humida, que comparteixen antics convergents pujolistes i nous republicans pragmàtics, Mas hauria de ser l’encarregat, com a cap de llista, de capitanejar la resurrecció del PDECat i obtenir representació parlamentària, tampoc no gaire, però prou per a impedir una victòria de Junts per Catalunya, que segons les enquestes té a tocar.

En el fons, potser calculadament, Mas ha fet un favor a Puigdemont. El seu distanciament avala Junts per Catalunya com una formació que recull la centralitat de l’independentisme però que trenca amb les dinàmiques dels errors del passat i esdevé el pal de paller de l’independentisme rupturista, aplegant gent d’unes altres sensibilitats, com Jordi Sánchez, Laura Borràs i Josep Andreu. No sé què farà Mas, però veig complicat que assumeixi el paper de salvador del PDECat que alguns interessadament li volen atorgar. En primer lloc, perquè és massa intel·ligent, i en segon lloc, perquè un ex-president amb alt sentit institucional com el que té ell no baixarà al fang de la lluita electoral partidista. L’únic problema és que a ell li ha tocat de restar al banc dolent, amb tots els actius tòxics del 3%. Però Mas no farà de Duran. Els qui li demanen que es presenti li fan un mal favor, perquè el president que va emprendre el procés independentista no pot arriscar-se a ser extraparlamentari o acabar assegut al grup mixt compartint el banc amb Vox.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic s’aboca a garantir un començament de curs segur. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha visitat una escola amb el conseller Vicent Marzà per comprovar que tot era a punt per a començar dilluns. Puig ha dit que la comunitat educativa havia fet un gran esforç i ha insistit que fer PCR a tot el professorat no és bona idea. De fet, quan faltava poc perquè comencessin les proves als 1.100 professors de Torrevella, el batlle ha decidit de no fer-les perquè ha rebut una ordre de la Generalitat advertint-lo. D’una altra banda, també ha descartat de posar una infermera a cada centre com demana el PP i ho ha justificat dient que si s’ha de reforçar la plantilla d’infermers i infermeres, s’han de situar als centres de salut perquè allí és on tenen cura de la salut de tota la comunitat, incloses les escoles que hi ha adscrites. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, en la visita al col·legi Mare Nostrum de València, ha insistit que fer les proves a tota la comunitat educativa no és una opció positiva. Per ell, pot ser fins i tot contraproduent perquè les proves a gran escala només detecten un percentatge molt baix d’asimptomàtics portadors del virus. El conseller considera que, per tant, pot produir-se un efecte contrari i sorgir un rebrot entre els qui es relaxen després d’una PCR negativa. A les Corts s’ha aprovat la compareixença de la consellera Ana Barceló divendres, però no la de Puig i Marzà per a explicar el començament de curs, com volia l’oposició.

Armengol i March es reuneixen amb els directors d’escoles i instituts. La presidenta del govern, Francina Armengol, acompanyada del conseller d’Educació i Universitat, Martí March, ha fet diverses reunions amb els directors dels centres públics i concertats de primària i secundària de les Illes Balears. Hi han tractat del començament del curs escolar, marcat per les condicions obligades per la pandèmia de la covid-19. L’objectiu d’aquestes trobades és parlar dels preparatius del curs dins l’anomenat ‘escenari B’ –d’ensenyament presencial fins a 1r d’ESO i possibilitat de semipresencial en la resta de nivells educatius–, i de les necessitats i demandes que puguin sortir a partir de les mesures de seguretat adoptades. El curs començarà amb una dotació extraordinària de 35 milions d’euros per a l’aplicació d’aquestes mesures, i amb la incorporació de 560 docents nous. També s’ha aplicat un pla de digitalització per als centres i l’alumnat, amb una plataforma única de suport a les famílies per donar resposta a preguntes freqüents, i s’ha posat a disposició un préstec de 7.000 ordinadors i connexió a internet.

La Bressola comença amb mil alumnes i preveu d’obrir un institut a Perpinyà. Les vuit escoles Bressola han començat el curs amb més de mil alumnes. A més d’oferir l’ensenyament en català, aplica una filosofia d’ensenyament cooperatiu que trenca jerarquies internes i particions invisibles entre alumnat i personal docent. Aquest mètode ha rebut el suport de milers de famílies des del 1977, quan es va crear la xarxa. Entre els projectes de futur, la Bressola té la intenció d’obrir un institut a Perpinyà. Fins ara, l’únic col·legi d’aquestes característiques és situat al Soler i ja ha assolit el nivell màxim perquè té capacitat per a 180 alumnes. La creació d’un nou institut satisfaria una demanda com més va més important, permetria de deixar de rebutjar l’accés de nous alumnes i oferiria a Catalunya Nord un recorregut educatiu en català des de parvulari fins a la universitat. Es preveu que aquest nou institut de la Bressola ocuparia l’antic Greta Catalogne – Liceu Al Sol, al barri del Vernet, a Perpinyà. Per construir-lo cal el suport del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la regió Occitània, la Generalitat de Catalunya i la Bressola.

LA XIFRA
Més de 2.000 docents participen a Andorra en les proves en massa abans de començar el curs escolar, segons que ha explicat a ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, que representa el 80% del cos educatiu.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de setembre de 1876 neix Francesc Cambó, un dels fundadors i dirigents de la Lliga Regionalista, i al capdavant de la política catalana d’ençà del començament del segle XX. El seu catalanisme, pactista, monàrquic i autonomista, el convertí en un polític ambivalent i de vegades contradictori.

L’acord de Girona té una dimensió estrictament local, tot i que en aquest moment agafa una gran transcendència en l’àmbit de país. A les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, Junts per Catalunya va guanyar a la ciutat, però sense majoria absoluta. Hi hagué un intent de fer un tripartit entre ERC, el PSC i Guanyem Girona (plataforma impulsada per la CUP), però Quim Ayats el va frenar, malgrat l’onada de pactes que els republicans havien impulsat amb els socialistes i que els van permetre d’obtenir batllies com la de Figueres i la de Sant Cugat del Vallès. Una onada de pactes que va tenir una rèplica en el del PDECat a la Diputació de Barcelona amb el PSC, rebutjat per bona part dels independents de Junts per Catalunya. En canvi, a la Diputació de Girona governen Junts i ERC.

La geografia política de l’independentisme té a la demarcació de Girona una excepció, producte de la seva hegemonia, que fa que sigui difícil d’exportar, però també influeix en el clima polític de tot Catalunya. De Girona, n’han sortit lideratges de país com el de Quim Nadal, icona d’un PSC catalanista que ja no existeix, i el president Carles Puigdemont, que va aconseguir de trencar una hegemonia socialista a la ciutat que semblava inamovible. L’acord de Girona es pot convertir en un exemple per a capgirar la dinàmica caïnita que enfronta Junts per Catalunya i ERC de fa dos anys i que té episodis públics continus, tant al parlament com dins el govern. Uns enfrontaments que van molt més enllà de les legítimes diferències ideològiques que puguin tenir totes dues formacions i que no únicament paralitzen el govern en temps de pandèmia sinó que també mantenen congelat el procés independentista d’ençà de l’octubre del 2017. L’absència d’un full de ruta compartit s’ha convertit en paràlisi del procés independentista i els intents de refer-lo no han fructificat fins ara. Amb vista a les futures eleccions catalanes, hi ha un nou intent de pactar un acord que garanteixi un govern independentista la legislatura vinent, amb un full de ruta clar, però de moment les direccions dels partits afectats no l’han subscrit. De moment, ni tan sols hi ha acord sobre la data dels comicis.

El pacte de Girona supera les discrepàncies ideològiques per posar com a prioritat el govern de la ciutat en temps de crisi sanitària i econòmica. Demostra que es pot fer un govern fort, tot i que es queda a un escó de la majoria absoluta i projecta Marta Madrenas i Quim Ayats com a noms a tenir en compte quan l’independentisme arribi a l’hora de sumar. Aquesta hora serà forçosament després de les eleccions catalanes, quan s’haurà de demostrar si la via gironina és un mirall o haurà estat només un miratge més en la llarga travessa del desert.

MÉS QÜESTIONS
La justícia espanyola i el PP collen Puig per a la gestió de la pandèmia. No és una pinça, però ho sembla. La justícia espanyola i el PP sembla que s’hagin posat d’acord per a posar entrebancs a la gestió del govern del Botànic. D’una banda, el jutjat contenciós-administratiu 3 de València ha anul·lat el decret de confinament de Benigànim (Vall d’Albaida) aprovat per Ximo Puig arran de la preocupant situació epidemiològica del municipi. El confinament havia entrat en vigor avui i les primeres hores havien estat marcades per la normalitat, amb el control d’accessos per part de la Guàrdia Civil i de l’interior del municipi per la policia local, a més d’agents de la Policia de la Generalitat vigilant el tancament d’establiments. Després de saber la decisió judicial, la Conselleria de Sanitat ha anunciat que faria canvis al decret per poder mantenir el confinament. Precisament, aquesta conselleria és l’objectiu ara del PP, que ha presentat una petició al registre de les conselleries de Sanitat i Educació perquè es facin proves PCR a tota la comunitat educativa. El PP critica que hi ha ajuntaments que han anunciat que farien les proves als docents, però la Conselleria de Sanitat no els ho permet. La dirigent del PP, Isabel Bonig, considera que aquesta és l’única manera de tenir un mapa de l’epidèmia i evitar un descontrol generalitzat de la pandèmia. De fet, alguns municipis governats pel PP, com ara Torrevella o Oriola, ja ha anunciat que el mateix ajuntament serà qui les faci si la Generalitat no se’n fa càrrec. El partit ha explicat que estudia la possibilitat d’emprendre accions legals contra Sanitat i Educació, perquè, segons la llei de riscos laborals, tot ocupador té l’obligació de subministrar el material necessari i posar els mitjans per a evitar els contagis dels treballadors.

March demana consens polític per garantir el començament del curs escolar. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha comparegut avui al parlament per explicar els detalls del començament del curs 2020-2021. El conseller ha destacat la feina dels centres, que ha qualificat d’excel·lent, especialment dels equips directius, perquè han fet un esforç increïble tot i la incertesa per preparar els centres per a l’arrencada. I ha explicat el paper central que tenen els alumnes per a la conselleria a l’hora de fer la planificació. Per demostrar que el govern ha reaccionat, ha anunciat que havia contractat 560 nous docents destinats a reforçar els centres per la pandèmia, no per fer substitucions. Uns docents que, segons el conseller, ja són als centres. També ha assegurat que el nombre d’alumnes per grup a infantil i primària baixaria i no arribaria a 20; a secundària, batxillerat i FP serà d’uns 15 perquè s’hi farà ensenyament semipresencial en dies alterns. També ha parlat del fons covid, de 50 milions, que arribarà a les Illes per dedicar a Educació i ha recordat, a més, les inversions fetes en neteja, material de protecció, dispositius informàtics i personal. Segon el conseller, s’ha fet molta planificació durant l’estiu per poder estar preparats per a totes les situacions possibles.

Bèlgica prohibeix els viatges a Andorra pel coronavirus. El govern belga ha anunciat que passa a situar Andorra a la llista de països de categoria vermella per l’augment important del nombre de casos de coronavirus d’aquests darrers dies. Això vol dir que els belgues tenen prohibit de venir al principat, i aquells viatgers que hagin d’anar a Bèlgica des d’Andorra hauran de passar quarantena, tot i que no s’ha especificat de quants dies exactament. A més, s’hauran de sotmetre a una prova de covid-19. L’anunci s’ha publicat a la web dels serveis públics federals d’Afers Estrangers belgues, que avui ha actualitzat la llista de categories de cada país segons els contagis. D’aquesta manera, Bèlgica s’afegeix a la desena de països que ja han imposat restriccions als viatgers d’Andorra, entre els quals hi ha Alemanya, Suïssa, el Regne Unit, Irlanda, Noruega, els Països Baixos i Finlàndia.

LA XIFRA
77.000 joves nord-catalans han començat avui el curs escolar, dels quals prop de 39.000 són de primària i 38.000 de secundària.

TAL DIA COM AVUI
El 1r de setembre de 1939 les tropes alemanyes entraven a Polònia, un fet que va marcar, l’endemà passat, el començament de la Segona Guerra Mundial. En només quatre setmanes, l’exèrcit polonès ja havia perdut una guerra llampec orquestrada per la Wehrmacht alemanya.

El full de ruta de Torra consisteix a convertir la seva inhabilitació en un acte de denúncia de la repressió espanyola i, com assegura el seu entorn, convocar eleccions forçat pel Suprem no és un embat contra l’estat, sinó deixar-li marcar el calendari. La intenció del president és fer coincidir la vista al Suprem amb el debat de política general al Parlament de Catalunya, que començaria el dia 16. L’endemà aniria a Madrid, tot i que no cal que hi sigui present, i el divendres 18 anunciaria la resposta al Suprem coincidint amb el debat. Si el Suprem acaba inhabilitant-lo, probablement a l’octubre, el parlament obriria un termini de dos mesos per a elegir un nou president. Torra ha demanat  avui que cap partit independentista no presenti candidat per a acabar la legislatura, tot i que no ha pactat encara el seu pla amb ERC, com ha denunciat Marta Vilalta. Si finalment no hi ha cap candidat, l’estatut preveu l’autoconvocació d’eleccions al cap de cinquanta-quatre dies, cosa que situa la data després de Nadal, al començament del 2021.

Si Torra és inhabilitat, assumirà la presidència en funcions l’actual vice-president, Pere Aragonès. Una oportunitat per als republicans de promoure el seu candidat, no proclamat oficialment. Però això no preocupa pas Junts per Catalunya, perquè preveu una tardor conflictiva amb la gestió de la covid, que recau sobretot en les conselleries republicanes, especialment la de Salut, la de Treball i Afers Socials i també en la d’Ensenyament quan comenci el curs escolar al Principat, el 14 de setembre. Fer eleccions en temps de crisi perjudica el govern, però Junts interpreta que perjudicarà més el qui ha fet gala de la gestió, que és ERC. El conseller de Junts més desgastat és el d’Interior, Miquel Buch, que no ha entrat en la direcció del partit de Puigdemont.

Mentre Torra congela la legislatura, Junts guanya temps per acabar la refundació com a partit, ara ja sense el PDECat, amb les negociacions trencades després de saber-se que el partit de David Bonvehí havia registrat el 6 d’agost una demanda judicial contra el partit de Puigdemont per les sigles de la formació. Aquesta decisió ha desencadenat una allau de baixes del partit, començant per la del president a l’exili. Puigdemont no ha fet efectiva la baixa fins després de la conferència de premsa de Marc Solsona, portaveu del PDECat, que ha confirmat la presentació de la demanda judicial.

Junts per Catalunya havia fet arribar al PDECat que si retirava la demanda es podrien reprendre les converses per a incorporar membres del partit a la candidatura a les eleccions catalanes. Però l’executiva del PDECat ho ha refusat i ha fet irreversible la ruptura. Pocs minuts després, Puigdemont es donava de baixa, seguit dels consellers del govern i presoners polítics que encara mantenien el carnet del partit, amb l’excepció d’Àngels Chacon, probable candidata a la Generalitat pel PDECat. El partit de Bonvehí minimitza les baixes: diu que no superen el miler de militants, però no confirma que es presentarà a les eleccions tot sol. Una decisió que fa rodar el cap a la formació de Bonvehí, tenint en compte els precedents, especialment el d’Unió.

MÉS QÜESTIONS
Puig opta per la duresa per evitar el descontrol de la pandèmia. El govern valencià va gestionar la pandèmia del coronavirus de la primavera amb prou solvència per a deixar sense arguments l’oposició que volia criticar-ne la gestió. El govern del Botànic mantindrà les mesures sanitàries i les farà complir estrictament. I no li tremolarà la mà a l’hora de decretar confinaments territorials, com ha estat el cas de Benigànim, que restarà confinat catorze dies a causa de la situació epidemiològica de la població. El president de la Generalitat, Ximo Puig, decretarà nous confinaments per a evitar al màxim els contagis de covid-19, que no descarta que es puguin tornar a produir. Avui ha dit que el seu executiu aplicaria totes les mesures necessàries per a garantir la seguretat sanitària. Ha explicat que a Benigànim s’havia pres la decisió a causa de l’evolució que hi tenia la covid-19 i abans d’arribar a una situació de gravetat s’ha optat per evitar-hi el risc. Puig ha reconegut que el País Valencià encara travessa circumstàncies difícils però ha dit que calia mirar endavant amb esperança i optimisme, perquè els índexs de mortalitat han baixat i els ingressos als hospitals també.

El govern balear no descarta confinaments selectius. En la línia del govern valencià, el govern de Francina Armengol no descarta confinaments selectius de barris o municipis si la situació epidemiològica ho requereix ni tampoc imposar sancions per incompliment de la quarantena. La portaveu del govern, Pilar Costa, ho ha explicat després de la reunió de la presidenta amb tots els portaveus dels grups parlamentaris per coordinar les mesures contra la pandèmia i els seus efectes econòmics. La reunió es farà setmanalment per videoconferència. Aquesta vegada han parlat de com s’integren els cent rastrejadors que el govern ha sol·licitat a l’exèrcit d’Espanya. En aquests moments, a les Illes hi ha 190 rastrejadors i 30 més en formació. Durant la compareixença, Costa ha reiterat que el govern havia demanat a Madrid que els ERTO s’allarguin fins al març de l’any que ve. Per facilitar la conciliació familiar, també han reclamat una baixa o permís retribuït per als pares que hagin de quedar-se a casa en cas que els seus fills hagin de fer quarantena.

La línia de tren Perpinyà – Prada de Conflent es torna a obrir després de dos anys. La línia de tren entre Perpinyà i Prada torna a ser oberta després de dos anys d’interrupció. Es va tancar després de l’accident de Millars el desembre del 2017, quan un tren va envestir un autobús escolar en un pas a nivell. La reobertura s’ha fet per etapes: el 21 de maig es va posar en funcionament el tram Perpinyà-Illa, i la resta del viatge encara es feia amb autocar. Avui ja arriba a Prada i es calcula que a mitjan novembre arribarà a Vilafranca. A les 10 hores i 49 minuts el tren entrava a l’estació de la capital del Conflent, acollit amb aplaudiments per un centenar de persones i molts càrrecs municipals de Catalunya Nord.

Arrivée du train à Prades avec une cinquantaine de personnes sur le quai pour fêter le retour de la ligne Perpignan-Prades après presque 3 ans d'absence. Beaucoup d'émotion parmi les usagers qui attendaient ce moment avec impatience. pic.twitter.com/e1Wmd02Shi

— ICI Roussillon (@iciroussillon) August 31, 2020

La UE subministrarà vaccins contra la covid-19 a Andorra. Tot i que no és un estat membre, Andorra rebrà vaccins contra la covid-19 de la Unió Europea. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que la Unió Europea no deixaria al marge els països tercers petits i Andorra té garantida una quantitat de dosis del vaccí d’Oxford que servirà per a cobrir entre un 15% i un 30% de la població, segons les possibilitats de fabricació. Aquestes s’afegiran a les que provinguin del projecte Covax de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on participa Andorra, que li garantirà accés als vaccins quan siguin a punt abans d’acabar l’any, concretament a final de novembre, segons fonts del ministeri. Anant malament, hi haurà prou dosis per al 65% de la població, és a dir, que arribarà per al personal sanitari i persones de risc.

LA XIFRA
15 víctimes de la repressió franquista, 9 de les quals documentades, són cercades en una fossa de víctimes del franquisme descoberta a l’esplanada de l’església del cementiri de Bunyola (Mallorca). Hi pot haver víctimes de més municipis.

TAL DIA COM AVUI
El 31 d’agost de 1870 naixia la italiana Maria Montessori. Pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa i feminista. Primera dona italiana que aconseguí el certificat de metgessa. Va impulsar el sistema educatiu conegut com a ‘mètode Montessori’, implantat a tot el món.

Per fer aquesta proclama jacobina, s’ha fet construir un decorat magnífic al paratge del monestir de San Millán de la Cogolla, on ha citat el rei Felipe VI i tots els presidents autonòmics de l’estat espanyol. El monarca ha passat revista a ministres i autoritats autonòmiques que, posades en fila, han anat acotant el cap davant l’hereu de Juan Carlos I el corrupte, inclosos el vice-president Pablo Iglesias, antic combatent per la república avui completament reinserit, i el president basc Iñigo Urkullu, que les hores prèvies ja havia aconseguit una ampliació del sostre del dèficit per a la seva comunitat autònoma. Les famoses Glosas Emilianenses, el primer text escrit en castellà, ja contenien unes notes al marge escrites amb èuscar. Urkullu és com aquestes notes al marge, que són al costat, però sempre hi són, al mateix document, per si cal cap aclariment. No formen part del tronc del text, però l’apuntalen.

Després, tots plegats s’han fet una fotografia amb Felipe VI, ben premuts, vulnerant totes les normes de distanciament social que demanen les autoritats sanitàries. Feta la fotografia, el rei espanyol se n’ha anat, perquè un cop visualitzada la unitat d’Espanya ja no hi feia res, allà. Els membres del govern espanyol i els presidents autonòmics han entrat posteriorment en una sala on han escoltat la proposta de Sánchez de gestionar ell els fons europeus, decisió que no s’ha votat i que tots han acatat, en una reunió absolutament inútil, que no ha servit per a intercanviar posicions ni per a discutir propostes. Sánchez ja ha garantit igualtat entre totes les comunitats, que no hi haurà privilegis i que primarà la solidaritat. És a dir, que Catalunya hi sortirà perdent, i el País Valencià i les Illes també, encara que els seus presidents, Ximo Puig i Francina Armengol, no han dubtat a agafar l’avió per anar a la missa jacobina. El federalisme del PSOE només serveix per a fer mítings a la Pineda de Gavà, durant la tradicional Festa de la Rosa, i deixar content Miquel Iceta, que en mostra d’agraïment, es posa a ballar a ritme de Queen.

L’absència de Quim Torra ha servit per a trencar la falsa fotografia de la unitat i fer visible el rebuig al centralisme permanent en la gestió que fa el PSOE des del començament de la pandèmia, per no dir des del començament dels temps. La seva absència, naturalment, ha estat criticada per Iceta, que ha advertit Torra que Catalunya es podia quedar fora de joc, mentre no diu que Espanya s’enfonsa econòmicament. I una vegada més, la jugada mestra d’Urkullu ha aixecat l’ovació del seu club de fans a Catalunya, minoritari des d’un punt de vista polític però rellevant mediàticament. Una claca que aplaudeix el pactisme d’Urkullu però nega el concert econòmic per a Catalunya perquè seria insolidari. L’únic objectiu de les lloances al PNB és desgastar el president Torra, el seu govern i els partits que l’integren. D’Iceta a Marta Pascal, que ha dit que ella hi hauria anat per ‘cantar-li les quaranta’ a Sánchez, que realment hauria quedat impressionat. Aquesta vegada Torra no s’ha deixat enganyar, perquè el govern català encara espera aquella reunió de la taula de diàleg que s’havia de fer al juliol a canvi de donar suport a l’estat d’alarma, però que finalment no ha estat possible. I qui sap si tornarà al setembre, perquè aleshores segur que Sánchez troba una altra excusa per a no convocar una taula on no té res a proposar.

MÉS QÜESTIONS
El Consell regula el teletreball dels funcionaris en vista de la durada de la pandèmia. El govern es prepara per si la pandèmia del coronavirus s’allarga en el temps, i una de les coses que vol deixar organitzades com més aviat millor és el teletreball dels funcionaris públics, que probablement continuarà essent necessari a la tardor. Amb aquest objectiu, la vice-presidenta, Mónica Oltra, ha explicat que el ple del Consell havia aprovat el decret que regula la modalitat no presencial de prestació de serveis en règim de teletreball del personal funcionari de l’administració. Pel Consell, la regulació del teletreball és una prioritat i, de fet, n’ha declarat la tramitació d’urgència. La regulació recollirà el dret de la desconnexió digital, el respecte al temps de descans i a la intimitat dels treballadors públics, entre més qüestions. Oltra ha recordat que el teletreball era una eina ben útil per al futur i no sols una necessitat derivada de l’actual pandèmia. La tramitació del decret és ara en fase de consulta pública, abans de redactar-ne el text. Fins el 14 d’agost, es recollirà l’opinió de totes les persones implicades i de les organitzacions afectades.

La Generalitat Valenciana reforça la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. Pas important per a reforçar la cooperació cultural als Països Catalans. El ple del Consell ha aprovat el conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i l’Institut Ramon Llull (IRL) per a la promoció del català en l’àmbit universitari, tot i que això no significa l’entrada de la Generalitat a l’IRL. Amb l’acord, s’establiran i es mantindran programes de lectorats en universitats de l’exterior de l’àmbit lingüístic. Per fer possible la promoció de la llengua, la Conselleria d’Educació hi aportarà 175.000 euros i l’Institut Ramon Llull 53.500 euros més. Així mateix, la col·laboració cerca de fomentar la cooperació amb els altres governs del país, i amb entitats estatals i internacionals per a promoure el català en l’àmbit universitari. El 5 d’abril de 2017, el Consell i l’IRL ja van signar un conveni, en el qual es comprometien a promoure el català a les universitats. Per al 2020, les dues parts acorden de col·laborar en el manteniment dels lectorats establerts a les universitats de Fitzwilliam College-Cambridge (Regne Unit), Università degli Studi di Torino (Itàlia), Université de Picardie Jules Verne d’Amiens (França), Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Granada, Universitat Autònoma de Madrid i Universitat de Salamanca.

El govern defensarà el descompte de resident que l’Airef vol eliminar. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha assegurat que l’executiu defensarà el descompte de resident. Ahir, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va demanar que es limitessin les subvencions que s’atorguen als ciutadans de les Illes perquè facin viatges amb avió a la península o bé que es delimités el nombre de vols que puguin fer en un any. Durant la compareixença de premsa, Costa ha recordat que el descompte del 75% era recollit a la llei i plenament en vigor. L’Airef també diu que l’increment del percentatge subvencionat del 50% fins al 75% ha encarit entre un 12% i un 15% el preu dels bitllets. En aquest sentit, Costa ha recordat que la bonificació es donava per compensar la insularitat, atès que els ciutadans de les illes fan servir l’avió com a mitjà de transport principal. La portaveu del govern ha advertit que no acceptaran cap modificació que impliqui menystenir els drets dels ciutadans, perquè la mobilitat aèria a les Illes no és cap caprici, i ha dit que el govern espanyol havia de vigilar les companyies que apugen els preus aprofitant els descomptes.

Els empresaris andorrans donen suport a l’adhesió a l’FMI. La Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) dóna suport a l’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI). En un comunicat, l’entitat explica que la seva decisió es fonamenta en els avantatges que té per a Andorra la incorporació a l’organisme financer internacional, com són l’assistència en la lluita contra l’emblanquiment, l’assessorament especialitzat de primer nivell, l’homologació internacional i l’accés al finançament en cas de necessitat, entre més. Que Andorra sigui membre de ple dret podria ser una realitat el pròxim 17 d’octubre, si el Consell General així ho decideix i un cop s’aprovi la llei d’acompanyament del conveni amb l’FMI i els estatus de l’entitat. El context econòmic actual, segons que destaca la CEA, augura que hi haurà un increment en el dèficit de les arques de l’estat de prop de 200 milions d’euros, i l’entitat diu que ja fa temps que demana que el país s’adhereixi a l’FMI, fet que milloraria el ràting del país i reduiria les despeses financeres que, segons la CEA, es traduirien en més disponibilitat pressupostària per destinar a la inversió pública.

LA XIFRA
5,3 milions d’euros aportarà el govern valencià a Ford Almussafes mitjançant dos convenis amb la Conselleria d’Economia. L’objectiu és reforçar la planta arran de la crisi econòmica.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de juliol de 1892, tingué lloc al Saló de Congressos del desaparegut Palau de Ciències de Barcelona el primer concert oficial de l’Orfeó Català, que posteriorment impulsà la construcció del Palau de la Música.

El jutge Jesús Ignacio Moncada Ariza no és un heroi. Manté en tercer grau Forcadell i Bassa perquè considera que la suspensió de grau que demana la fiscalia no es pot aplicar en aquest moment processal i amb aquest tipus de recurs. A més, argumenta que, encara que el Tribunal Suprem espanyol establís que a partir d’ara els recursos de la fiscalia suspendrien automàticament els permisos quan es pogués interpretar que afectaven la qualificació penitenciària dels presos, això no modifica la manera de procedir davant els recursos contra la classificació en tercer grau ‘en els quals no s’aplica ni s’ha aplicat l’efecte suspensiu amb caràcter previ al pronunciament definitiu’. És a dir, que fins que no es resol sobre el fons del recurs no es pot aplicar la suspensió del tercer grau i fer tornar immediatament l’intern a la presó. Això no vol dir que d’aquí a uns dies no resolgui en sentit contrari, un cop ‘analitzat’ el cas, i després de rebre les pressions que a partir d’avui rebrà per terra, mar i aire.

Aquesta és la decisió que haurien d’haver pres tots els jutges de vigilància penitenciària que han revisat les peticions del ministeri fiscal, contra la nova doctrina basada en el dret penal de l’enemic creada pel Suprem expressament contra els dirigents independentistes. Aquesta nova doctrina és una relectura de la sentència del judici, un enduriment de les condemnes, que van sumar cent anys, però que la judicatura i bona part de l’opinió publicada consideren insuficients. Cada vegada que veuen un dirigent independentista sortint de la presó, fruit d’un permís legal, les entranyes de l’estat profund es remouen. Cal recordar que la fiscalia, en les conclusions del judici, ja va demanar a Manuel Marchena que la sentència prohibís cap tercer grau als presos fins que haguessin complert la meitat de la condemna. En aquell moment no ho va considerar, però amb aquesta nova doctrina, Marchena reescriu la sentència, com explica Josep Rull en aquesta entrevista feta abans de tornar a entrar a la presó. D’alguna manera fa allò que li demanava la fiscalia però que no figura en la sentència, forçant novament l’estat de dret.

Tot això passa amb l’aval del govern espanyol i l’aplaudiment de l’opinió publicada madrilenya. La reacció de Pedro Sánchez ha estat demanar respecte per la independència de la fiscalia que ell es va vantar de controlar en campanya, en un exercici de cinisme difícilment superable. I Pablo Iglesias s’ha mostrat preocupat pel tema, ha parlat de la ‘sensació’ que poden tenir molts ciutadans que es comet una injustícia, però no ha trencat el govern amb el PSOE ni ha demanat pas a Sánchez mà de ferro contra el colpisme judicial. Des de Catalunya, el silenci dels qui sempre demanen diàleg a l’independentisme és clamorós, perquè a l’hora de la veritat, el diàleg només el demanen en una direcció. Quan l’estat espanyol desferma la repressió, com passa ara, callen.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig prova de tranquil·litzar la comunitat internacional per salvar el turisme. Diversos països europeus han desaconsellat als seus ciutadans de viatjar a l’estat espanyol, i això ha fet disparar les alarmes del sector turístic valencià. Per mirar de reconduir l’opinió pública internacional, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha convocat una trobada al Saló de Corts del Palau de la Generalitat amb cònsols establerts al País Valencià. Hi han participat representants d’estats com Alemanya, França, el Regne Unit, Noruega, Bèlgica, Suècia, Rússia, Polònia, Mònegue, Suècia, Hongria, Xile, el Panamà, Turquia, Corea, el Brasil, Estònia i Colòmbia. Durant el seu discurs, ha anunciat que a partir d’aquest cap de setmana mobilitzarà totes les forces de policia per aconseguir un compliment efectiu de les normes i, d’aquesta manera, evitar contagis. Puig ha destacat que la pressió policíaca s’aplicaria tant en l’oci nocturn com en el conjunt d’actuacions decretades, com són l’ús de les màscares i el compliment de les capacitats màximes dels establiments. Ha remarcat que la mobilització d’agents pretenia de proporcionar la màxima seguretat perquè, com ha advertit, no hi ha risc zero en la pandèmia. En aquest sentit, ha constatat que la majoria de brots que es detecten corresponen a l’àmbit familiar i d’oci amistós. Puig ha insistit als diplomàtics que el País Valencià era una destinació segura i ha convidat els cònsols a traslladar aquest missatge als països que representen.

El president de l’APB no dimiteix malgrat que és investigat per corrupció. El president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Joan Gual de Torrella, continuarà al capdavant de l’entitat després de la reunió del consell d’administració de l’APB d’ahir al vespre. Gual de Torrella va ser detingut la setmana passada, i més tard el van deixar en llibertat amb càrrecs, juntament amb quatre directius més de l’entitat, en el marc d’una investigació per un presumpte cas de corrupció a l’APB. Sembla que el cas està relacionat, entre més qüestions, amb una adjudicació d’uns amarradors a Menorca i unes licitacions de contractes públics, que varen ser denunciats. Durant la reunió, Gual de Torrella va donar la seva opinió dels fets succeïts divendres i els membres del consell també van fer la seva valoració. Per la seva banda, la presidenta Francina Armengol va dir que el govern estaria a l’altura de les circumstàncies quan arribés el moment de prendre alguna decisió que, en tot cas, correspon al consell de govern. La presidenta no va concretar cap decisió i va reiterar que no tenia més informació que la que publicaven els mitjans de comunicació, però va insistir en la col·laboració estreta del govern amb la justícia perquè tot s’aclareixi com més aviat millor.

Un ex–assessor de Manuel Valls en seguretat serà el nou prefecte de Catalunya Nord. El prefecte dels Pirineus Orientals, Philippe Chopin, que va arribar a Perpinyà a final de maig del 2018, serà substituït per Etienne Stoskopf, segons una decisió aprovada ahir pel consell de ministres francès. Fins el 3 de juliol, Stoskopf era director adjunt del gabinet de l’ex-ministre d’Interior Christophe Castañer i, alhora, director de gabinet de Laurent Nuñez, secretari d’Estat del ministre. Stoskopf és especialitzat en temes relacionats amb la seguretat. Aquest representant estatal de 42 anys, nascut a Estrasburg, ha estat alumne de l’Escola d’Administració (ENA) i ha ocupat el càrrec de vice-prefecte de Defensa i Seguretat al departament del Roine i va assessorar el ministre d’Interior d’aleshores, Manuel Valls, del 2012 al 2014, en matèria de seguretat.

Andorra obre la porta al cultiu de cànnabis per motius medicinals. El cap de govern, Xavier Espot, juntament amb els secretaris d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, i de Telecomunicacions i Infrastructures, Cèsar Marquina, s’ha reunit avui amb els cònsols de les set parròquies i, posteriorment, amb els representants dels sindicats i les entitats del país per presentar-los el nou pla d’acció anomenat ‘Horitzó 23’, després d’haver-lo presentat als representants de tots els grups parlamentaris. El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, ha anunciat que entre els eixos per a fomentar el sector primari figurava el cultiu del cànnabis medicinal. Durant les valoracions de la coalició parlamentària del pla d’acció ‘Horitzó 23’, Enseñat ha dit que podia ser una bona opció i ha subratllat que en cap cas seria per a un ús recreatiu. Enseñat ha manifestat que el govern ja treballava en aquesta línia com un dels objectius dins el nou full de ruta perquè el sector del tabac i la pagesia estan interessats en la proposta.

LA XIFRA
Un 66% s’ha reduït l’oferta d’ocupació al País Valencià durant l’estat d’alarma. Entre el 15 de març i el 15 de maig, es van crear 5.250 llocs de feina, mentre que en el mateix període del 2019 en van ser més de 15.400, segons un informe d’Infoempleo i el Grup Adecco.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de juliol de 1930, va morir Joan Gamper. El 1899 havia fundat el FC Barcelona, equip on va participar com a jugador i del qual va ser directiu cinc vegades. Es va suïcidar després d’haver-se exiliat per la dictadura de Miguel Primo de Rivera i d’haver estat apartat de tota vinculació amb el club.

La reunió de divendres serà la quinzena que fan tots els presidents autonòmics per a parlar de la covid-19 i, fins ara, totes s’han fet telemàticament. L’interès que els governs català i basc hi siguin presencialment és perquè Sánchez ha convertit la reunió en un acte de vassallatge a Felipe VI en plena crisi de la monarquia. El rei espanyol farà l’obertura oficial de la reunió davant tots els presidents autonòmics en un intent de reforçar la seva figura, per una banda, i de transmetre una imatge d’unitat d’Espanya, per una altra. En aquesta situació, no té cap sentit la presència de Quim Torra ni de cap membre del govern català. Si de cas, el govern podria considerar d’enviar-hi els consellers Josep Rull o Jordi Turull si divendres encara no han entrat a la presó perquè la fiscalia continua de vacances.

L’acte, com totes les reunions de presidents autonòmics, és una presa de pèl, en què Sánchez informa dels acords ja presos pel govern espanyol sobre la crisi sanitària i els presidents autonòmics fan de simples espectadors. Aquesta vegada, es tracta de ‘debatre’ sobre la participació de les comunitats en el fons europeu de 140.000 milions d’euros, sempre garantint la solidaritat entre territoris i la igualtat entre els ciutadans, segons que explica Sánchez a la seva carta. Quan el govern espanyol parla d’igualtat i solidaritat, la Generalitat s’ha de posar de seguida la mà a la cartera, perquè aquests criteris són la coartada per a justificar l’espoliació i negar a Catalunya els diners que li pertoquen d’acord amb el seu PIB i el pes poblacional. És la mateixa trampa que fan amb el finançament. No té cap sentit que Catalunya discuteixi amb disset autonomies allò que li pertoca, ho ha de fer bilateralment amb el govern espanyol.

En el cas del govern basc, és diferent. Sánchez ho sap i per això la carta que ha enviat a Urkullu hi ha un esquer perquè el lehendakari hi vagi. El president espanyol expressa el seu compromís de convocar la comissió mixta del concert econòmic, després d’excusar-se de no haver-ho fet abans i, fins i tot, no descarta de reunir-la durant el mes d’agost ‘si fos necessari’. Tot allò que són exigències en la missiva a Torra es converteixen en reverències a Urkullu, per a aconseguir la seva presència i posar vaselina al suport del PNB al pressupost de l’estat. Bascs i espanyols ja es van trobar a les Glosas Emilianenses, compartint els textos fundacionals de les seves respectives llengües, i la seva relació té unes bases molt diferents de les del catalanisme.

MÉS QÜESTIONS

Ximo Puig exigirà a Sánchez un corredor segur per al País Valencià. Qui sí que assistirà presencialment a la comissió de presidents autonòmics de divendres serà el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i ho farà per exigir a Pedro Sánchez un corredor sanitari segur per al País Valencià per a salvar la temporada turística. El president ho ha anunciat durant una visita a la comarca del Baix Segura, una de les més afectades per la manca de turistes. Els empresaris britànics del Baix Segura s’han sumat a l’ofensiva per a evitar la quarantena marcada pel govern de Boris Johnson per als turistes que tornin al Regne Unit després d’haver estat al País Valencià. Els empresaris ja han traslladat formalment les seves reivindicacions a l’ambaixador britànic a Espanya i al cònsol d’Alacant. El turisme britànic és molt important al Baix Segura. Els empresaris calculen que més de la meitat hauran de tancar al setembre si la decisió de Londres no canvia. Només a Oriola hi ha més de 9.100 anglesos empadronats i més de 300.000 compatriotes visiten la zona durant l’estiu. Els empresaris apunten que la decisió és més política que sanitària i reclamen solucions també al govern valencià.

Una associació reclama la recuperació del Palau de Marivent per als ciutadans. La crisi de la monarquia espanyola fa que els ciutadans vagin apoderant-se i reivindiquin el retorn del patrimoni de la família reial. A Palma s’ha constituït l’associació Recuperem Marivent, amb la finalitat que el Palau de Marivent torni a ser d’ús i gaudi dels mallorquins. L’entitat recorda que el palau va ser donat pel mecenes i pintor Joan de Saridakis al poble de Mallorca en la seva mort, i amb posterioritat, la Diputació de les Illes Balears, violant la lletra i l’esperit de la donació, va expropiar el palau als ciutadans i els terrenys adjacents perquè en fes ús exclusivament la casa reial espanyola. Encara hi ha registres gràfics de l’entrada del Palau amb el rètol ‘Museu Saridakis’. Segons l’associació, l’expropiació es va fer en uns anys en què, per la proximitat al període franquista, era fàcil de decidir en contra dels interessos dels ciutadans i perpetrar una espoliació com aquesta. Els hereus del magnat, veient l’incompliment de les disposicions testamentàries, van litigar contra la diputació i es va arribar a un acord extrajudicial per a compensar-los mitjançant el lliurament del patrimoni artístic que contenia l’edifici. Tot això, a esquena dels ciutadans. Aquests darrers anys s’ha permès que es visiti una part del jardí en determinats períodes, però això, segons l’entitat, no significa un gaudi real per a la gent, ans al contrari, no és sinó una rentada de cara ‘absolutament insatisfactòria’. L’associació considera que la disminució progressiva de les estades de la família reial espanyola justifiquen que les institucions balears, amb el govern al capdavant, exigeixin la recuperació del Palau.

El rebrot origina un augment de les anul·lacions turístiques d’allotjament a Andorra. L’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics registrava aquestes darreres setmanes un nombre creixent de reserves, que havien arribat gairebé al 100%, però la tendència positiva ha començat a canviar des de fa poc més d’una setmana pels rebrots de la covid-19 a Andorra i a Catalunya. El pronòstic del president de l’entitat, Àlex Ruiz, és que aquest agost tindran una davallada entre un 10% i un 20% respecte de l’any passat. En aquests moments, les reserves se situen en un 60% i les anul·lacions representen el 40% restant, segons Ruiz. Una altra dada negativa és que les estades dels clients són més curtes. El president de l’associació ho atribueix a la por d’estar molts dies fora del seu país.

LA XIFRA
427.500 metres cúbics d’arena han perdut les platges de València des de la tardor de 2015 fins al març de 2020, segons que ha informat l’ajuntament.

TAL DIA COM AVUI

El 29 de juliol de 1998, es feia pública la sentència del cas del segrest de Segundo Marey per part dels GAL. La sentència condemnava a penes de dos anys de presó a deu anys tots els processats. Les penes més altes, per a José Barrionuevo, Rafael Vera i Julián Sancristóbal, alts càrrecs dels governs de Felipe González, a qui la CIA ha assenyalat darrerament com a màxim responsable.

El govern del PSOE, amb el suport de Podem, no es pot rentar les mans al·legant una separació de poders que no ha existit mai. Va ser Pedro Sánchez mateix qui va vantar-se de controlar la fiscalia per fer-se el fatxenda en un debat televisiu on va prometre que faria ‘tornar’ el president Carles Puigdemont a Espanya, ignorant les lleis europees. Per això va posar-hi una ex-ministra de la seva confiança, Dolores Delgado, que només havia de donar l’ordre de ser flexible, i els fiscals l’haurien d’haver acatat perquè la fiscalia és un organisme jeràrquic, amb disciplina militar. No ho ha fet, i si ho ha fet i no li han fet cas, que actuï contra els responsables que a Espanya hi hagi un govern dels jutges que mani més que el govern escollit a les eleccions. Si no ho fa, Sánchez és còmplice de l’empresonament permanent i no revisable dels dirigents independentistes.

La primera conclusió de la suspensió del tercer grau és que amb un govern que no pot controlar la fiscalia no serveix de res dialogar-hi, perquè no és un govern fort, capaç d’implementar les decisions que surten d’una taula de diàleg. S’havia de convocar aquest mes de juliol, però és igual, ara l’independentisme ja sap que a l’altre cantó de la taula hi seu el govern més progressista del món però també el campió mundial de l’incompliment, de la incompetència i de la feblesa. Probablement, la fiscalia cerca torpedinar el diàleg, però el govern espanyol ho accepta. La solució no és més diàleg, com fins ara. No cal continuar narcotitzant l’independentisme presentant el diàleg com una solució màgica al conflicte polític català. Les jugades mestres disfressades de pragmatisme han topat amb la dura realitat. El conflicte polític català se solucionarà negociant, però des d’una posició de força, no de rendició.

La segona conclusió és que l’estratègia penitenciària que ha seguit fins ara l’independentisme respecte als seus dirigents, acceptada per ERC i Junts per Catalunya, ha fracassat. L’estratègia aplicada disciplinadament per la consellera Ester Capella tenia sentit si tenia la complicitat del govern espanyol, que havia de ser l’encarregat de frenar el colpisme judicial. Han fallat totes dues coses, i no per culpa de la consellera, que ha complert la seva part del pacte, que és limitar-se a aplicar la llei penitenciària. A partir d’ara, si es vol aconseguir la llibertat dels presos, s’haurà de canviar d’estratègia, fer servir totes les palanques polítiques possibles per a aconseguir l’amnistia, que és l’única solució real i digna per als presos, com recorda sempre Jordi Cuixart.

L’independentisme té majoria absoluta al parlament i pot condicionar el govern de Madrid amb els seus vots. I té el carrer, amb el permís de la covid-19, per fer-se sentir. Però necessita recuperar la unitat estratègica per tornar a ser fort, per tornar a omplir els carrers. Amb divisió, enfrontaments partidistes i lluites caïnites només es reforça l’estat. La fotografia d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva i Jordi Cuixart entrant junts a la presó és el missatge més clar de la necessitat d’unitat. La recepta que s’ha fet servir des del desembre del 2017 fins ara s’ha demostrat que no ha funcionat, i en cal una de nova, pactada entre tots els partits i entitats que defensen la independència.

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana de revisar el Botànic per l’acostament del PSPV a Ciutadans. Els pactes municipals que va fent el PSPV amb Ciutadans, que han augmentat aquestes darreres setmanes especialment al sud del país, han disparat les alarmes de Compromís, que hi veu un gir dels socialistes incompatible amb l’acord de governabilitat dels partits d’esquerres. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha defensat la revisió del pacte del Botànic per veure on són els punts forts i febles i ha recordat que la unitat de l’acord s’havia de demostrar en tots els àmbits. La coalició valencianista vol veure si realment tots els grups del tripartit (PSPV, Compromís i Unides Podem) valoren positivament l’acord després d’un any de la reedició, que va incloure l’entrada del partit de Pablo Iglesias al govern. Ferri ha afegit que la situació sobrevinguda de la pandèmia obligava el govern a posar les persones al centre del pacte i revisar les prioritats. Aquest argument també el comparteix la síndica de Podem, Naiara Davó, que vol vincular les prioritats del pacte amb els objectius de la reconstrucció aprovats per les Corts, afegint la recuperació dels hospitals de Dénia i Torrevella.

Armengol acusa el Regne Unit de no seguir criteris sanitaris en la polèmica del turisme. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha qüestionat la decisió del govern britànic d’aplicar una quarantena als viatgers que tornin de les Illes, perquè considera que no es basa en criteris sanitaris. La presidenta ha retret al Regne Unit que hagi canviat d’opinió en vint-i-quatre hores, primer excloent les Illes de la quarantena i després incloent-les-hi, cosa que demostra que la decisió no se sustenta científicament. Malgrat tot, Armengol ha dit que el govern continuaria treballant per tenir un corredor sanitari segur amb el Regle Unit, com el que té amb Alemanya i que funciona des de final del mes de juny. La presidenta també ha expressat la seva discrepància amb el coordinador del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries espanyol, Fernando Simón, qui dilluns va agrair a Bèlgica i el Regne Unit que desincentivessin els viatges a l’estat espanyol per a reduir el risc de casos de coronavirus importats. A més de no compartir aquest criteri, Armengol ha recordat a Simón que la mitjana de contagis a Regne Unit no era tan extrema per a dir-los que no vinguessin.

L’oposició veu partidista i incomplet el pla de reconstrucció d’Espot. El president del grup parlamentari del PS, Pere López, ha qualificat d’il·lusió òptica el full de ruta ‘Horitzó 2023’ que els ha lliurat el govern, en què es prioritzen les iniciatives que s’aplicaran durant la resta de la legislatura. López s’ha referit al pla d’acció del govern de Xavier Espot com un document incomplet perquè no inclou les projeccions econòmiques per als pròxims tres i anys i, per tant, des del seu punt de vista, és com una carta als Reis. Per aquest motiu, el dirigent socialdemòcrata ha evitat de fer valoracions sobre el contingut dels projectes i s’ha emplaçat a la tardor per a fer el debat d’orientació política al Consell General. Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, ha dit que el full de ruta del govern tendia al partidisme, perquè tenia com a punt de partida els programes electorals dels partits que formen la coalició. Per Terceravia, el punt de partida havia de ser la situació econòmica del país a causa de la covid-19 i també han lamentat la manca de concreció respecte al pla d’equilibri financer.

LA XIFRA
2.000 milions d’euros mobilitzarà el pla estratègic del turisme que impulsen la Generalitat Valenciana i el sector. El president Ximo Puig ha explicat que la xifra podria créixer si arribaven fons de la Unió Europea.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de juliol de 1821, els independentistes del Perú proclamen unilateralment a Lima la independència, que Espanya no reconeix oficialment fins el 1879.

El fet de ser catalanoparlant de la Franja no li ha fet tenir mai cap gest d’acostament cap al catalanisme, ans al contrari. Entre més, destaca el seu silenci sepulcral durant la violència policíaca del Primer d’Octubre i la repressió posterior, cosa que inclou negar-se a visitar els presos polítics, malgrat haver rebut peticions personals d’alguns d’ells, com el conseller Quim Forn, que li va demanar per carta que el visités quan era reclòs a Estremera. La resposta, segons l’entorn familiar del conseller, va ser impròpia d’una persona que diu professar la fe catòlica. Qui sí que hi va anar va ser el bisbe de Solsona, Xavier Novell. Quan els presos polítics ja eren als Lledoners, van rebre la visita de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i el bisbe de Terrassa, Josep Ángel Saiz Meneses, va visitar els pares de Jordi Turull a casa.

Un dels moments més delicats de la relació entre l’arquebisbat de Barcelona i la Generalitat va ser després dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, en plena campanya del govern espanyol per a tapar l’èxit policíac dels Mossos d’Esquadra en la neutralització dels autors. Omella va oficiar el funeral, fet també a la Sagrada Família, en presència dels reis d’Espanya, i es va doblegar al protocol de la Zarzuela i va humiliar la Generalitat, relegant-la a una institució autonòmica i secundària. Mesos després, l’octubre del 2017, va exercir una pretesa mediació entre els governs espanyol i català, durant la qual partia de la base que la Generalitat havia vulnerat la llei i, per tant, tenia la culpa de la repressió. El president de la Generalitat Carles Puigdemont en dóna més detalls al llibre M’explico, que acaba de publicar.

L’hostilitat cap al procés i els seus dirigents no és una actitud compartida per tots els bisbes catalans, sinó que l’ha encapçalada personalment Omella. El seu nomenament quadra amb l’estratègia del Vaticà de nomenar bisbes d’altres territoris dels Països Catalans per fer espanyolisme a Barcelona. És una manera de desactivar les possibles crítiques amb la seva condició de catalanoparlants. Tot i que el papa Francesc és més obert que el seu predecessor, la impermeabilitat i l’absència de gestos cap a Catalunya del Vaticà continua essent la mateixa. No és un problema de conservadors contra progressistes, sinó de diplomàcia vaticana. Precisament Omella té una bona relació personal amb el papa Francesc. Però es veu que la doctrina catòlica de ser al costat dels pobres i dels oprimits no l’acaba d’entendre, o en fa una interpretació contrària; cosa, d’altra banda, molt habitual en la cúria.

MÉS QÜESTIONS
La comissió per a la reconstrucció aprova les conclusions amb els vots del Botànic. Finalment, no hi ha hagut consens. La comissió de les Corts per a la reconstrucció social, econòmica i sanitària després de la pandèmia del coronavirus ha aprovat el document de conclusions amb els vots a favor dels grups del Botànic i en contra del PP, Ciutadans i Vox. El text inclou 382 propostes i assumeix 164 esmenes de l’oposició. El PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem han fet una crida al consens quan es voti al ple, però a hores d’ara sembla difícil. Les conclusions, elaborades després d’haver escoltat quaranta compareixents en aquesta comissió i vint-i-dos en altres comissions i després d’haver rebut un centenar de documents, advoquen per reforçar els serveis públics, reactivar l’economia, reclamar un finançament autonòmic just per a tenir recursos amb els quals fer front a aquestes mesures, lluitar contra el frau fiscal i reformar el model productiu. El síndic socialista, Manolo Mata, ha defensat que aquest pla de reconstrucció, que ha estat àmpliament modificat respecte al text inicial proposat, era un ‘cant a l’esperança en la creença d’un món millor’. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha retret que hi hagués grups que proposessin de gastar més sense dir d’on treure aquests recursos, i ha destacat del dictamen qüestions com facilitar l’accés a les màscares a persones amb menys recursos, crear un clúster sanitari per a no dependre del material de tercers països i donar suport a un teletreball respectuós amb els drets laborals. La síndica de Unides Podem, Naiara Davó, ha dit que aquesta era una de les comissions de reconstrucció més ambicioses de l’estat i que el dictamen era inclusiu, ampli i complet.

Més per Mallorca demana més proves PCR a AENA per a garantir un corredor segur. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha rebutjat aquest la quarantena imposada pel Regne Unit als turistes que visiten l’estat espanyol i que afecta molt directament les Illes. Noguera ha remarcat que les Illes eren una destinació segura i que ara calia consolidar aquest concepte. En aquest sentit, des de l’executiva de Més per Mallorca, Annabel Rivera ha explicat que, precisament per a garantir que les Illes continuïn essent una destinació segura, calia que a ports i aeroports es fessin proves PCR, preferiblement a càrrec d’AENA. Rivera ha recordat que si es garanteix que els turistes entren amb una PCR negativa, d’una banda es garanteix la salut dels ciutadans de les Illes i d’una altra es consolida el concepte de destinació segura. També ha subratllat que aquests darrers mesos s’havia fet un gran esforç col·lectiu i s’havia cuidat molt la salut dels ciutadans amb el tancament de ports i aeroports i que gràcies a les Illes hi havia unes xifres de contagis molt inferiors a les del Regne Unit.

Espot anuncia una taxa turística finalista per a aquesta legislatura. El cap de govern, Xavier Espot, ha anunciat la voluntat d’implantar una taxa turística ‘finalista’ aquesta legislatura. L’objectiu de la tasca és que generi uns guanys que reverteixin en el sector. Espot també ha anunciat que es crearà una taxa de CO2 sobre emissions d’hidrocarburs que tindrà com a destí el fons verd. Pel que fa a la taxa turística, ha explicat que volien continuar els contactes que ja van començar el mandat anterior per mirar de consensuar una taxa com la que hi ha instaurada en altres llocs del món. Aquestes dues noves taxes formen part del full de ruta ‘Horitzó 2023’ que ha presentat el cap de govern i que recull la voluntat d’orientar la promoció turística, incidint en missatges com la seguretat en la gestió de la crisi sanitària que ha fet l’executiu. Espot vol posicionar el país com una destinació de benestar i per a fer tractaments de salut. També vol continuar incidint en el vessant esportiva, atraient esportistes d’elit.

LA XIFRA
4.374 professors contractarà la Conselleria d’Educació per a l’escola pública i concertada com a ‘resposta a la nova organització que precisen’ els centres, segons que ha anunciat el conseller Vicent Marzà. A més, es destinaran 33 milions a la compra de dispositius mòbils i digitalització de l’educació.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de juliol de 1276, mor a Alzira el rei En Jaume, comte de Barcelona i d’Urgell, rei d’Aragó, Mallorca i València, senyor de Montpeller.

El desacord entre el PDECat i Junts per Catalunya és fonamentalment per una qüestió de poder, tot i que el partit de Bonvehí ho ha revestit d’ideologia, dient que la nova formació de Puigdemont naixeria amb una aposta pel centre progressista que veuen incompatible amb els postulats liberals del PDECat. Però la discussió entre les dues formacions s’ha centrat bàsicament en el repartiment de quotes de poder, segons fonts coneixedores del seu contingut. Inicialment, els negociadors del PDECat exigien una quota de representació a la nova direcció i a les llistes electorals del 50%, una petició que els negociadors de Junts, amb Jordi Sànchez al davant, han descartat sempre, perquè, entre més raons, és incompatible amb el funcionament de la nova organització, que elegirà la majoria de la direcció amb llistes obertes i farà primàries quan hagi de fer candidatures electorals.

El PDECat farà un consell nacional el 30 de juliol en què estudiarà la possibilitat d’anar a les eleccions, una decisió que defensen els batlles d’Igualada, Marc Castells, i de Mollerussa, Marc Solsona, que s’han acabat imposant en la batalla interna que hi ha hagut al partit, en què altres membres de la direcció, com Míriam Nogueras i Lluís Guinó, defensaven la integració a Junts, que faran efectiva demà. Com que els estatuts del PDECat impedeixen la doble militància, hauran d’expulsar els militants que s’integrin a Junts per Catalunya si no es donen de baixa abans. Les possibilitats electorals del partit de Bonvehí són una incògnita, perquè fins ara sempre s’havia presentat sota les sigles de Junts per Catalunya i amb la fotografia de Carles Puigdemont a totes les eleccions. Tindrà els drets electorals i els espais gratuïts de propaganda electoral, però haurà d’afrontar el desafiament en solitari i sense el paraigua del president a l’exili. Per reforçar-se, Bonvehí no descarta de recuperar els dirigents que van abandonar el partit, amb Marta Pascal al capdavant, i van fundar el Partit Nacionalista Català, potser precipitadament, perquè un cop efectuat el trencament, no hi ha cap diferència entre el partit de Bonvehí i el de Pascal. Els dos dirigents mantenen la bona relació que han tingut sempre i han estat en contacte aquestes darreres setmanes.

El PDECat assumirà l’herència política i els drets electorals de CDC, però també els problemes judicials i econòmics derivats de la corrupció. Coincidint amb l’anunci de Bonvehí, l’Audiència de Barcelona ha descartat de moment d’embargar els béns del PDECat pel cas Palau. El tribunal ha refusat la petició de la fiscalia fins que no s’hagi fet el peritatge a Convergència. El debat és si el PDECat és el successor jurídic de CDC i si s’ha de fer responsable de complir la condemna de la sentència que correspon a Convergència. L’Audiència ha especificat que abans de prendre cap decisió en aquest sentit, s’ha d’aclarir si els béns embargats a CDC cobreixen els 6,6 milions d’euros que ha de retornar segons la sentència del cas Palau. Si no fos així, embargarien els del PDECat. La decisió de l’Audiència no és definitiva, però serà una daga permanent sobre la viabilitat del PDECat, pendents de la sentència del cas 3%, que encara no ha sortit.

MÉS QÜESTIONS
Compromís denuncia la passivitat del govern espanyol en el cas de les amenaces a la batllessa de Paiporta. Ni el govern espanyol ni la fiscalia no han fet res en el cas de les amenaces a la batllessa de Paiporta, Isabel Martín, per part del comandant de la Guàrdia Civil al municipi, Edmundo Aranda. Atesa aquesta passivitat, Compromís ha presentat una iniciativa a les Corts per a condemnar i rebutjar les reiterades amenaces contra Martín, membre de la coalició. El text insta el govern espanyol a prendre mesures urgents per a garantir la seguretat de la batllessa i la de tots els ciutadans, a més de depurar responsabilitats i actuar en cas de presumptes delictes d’odi. La Guàrdia Civil va obrir una investigació interna per a esbrinar si hi havia hagut algun tipus de mala praxi arran d’uns àudios publicats a Eldiario.es en què se sentia el comandant Edmundo Aranda dir, entre altres coses, que trencarien les cames a la batllessa. Unes amenaces que Compromís considera inacceptables, més encara essent una autoritat de l’estat en l’exercici del càrrec. La portaveu adjunta de la formació, Mònica Àlvaro, ha recordat en un comunicat que l’any passat el comandant ja va ser suspès tres mesos per vexacions masclistes contra la mateixa batllessa. Quan es van fer públics els enregistraments, Isabel Martín va demanar empara al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i a la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, a més de reclamar a la fiscalia que actués d’ofici i que destituís, si més no temporalment, el comandant del seu lloc a Paiporta. Després, la direcció general de la Guàrdia Civil va traslladar de manera forçosa a la comandància de Patraix, a València.

Detingut el president de l’Autoritat Portuària de les Balears per un cas de corrupció. La policia judicial de la Guàrdia Civil ha detingut Fernando Gual de Torrella, president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), i quatre directius més de l’organisme, entre els quals hi ha el director, Juan Carlos Plaza, i el vice-president, Miguel Puigserver. A més, la Guàrdia Civil també s’ha personat a les seus de Palma, Eivissa i Maó de l’APB per escorcollar-les. La investigació d’un presumpte cas de corrupció està relacionada, entre més qüestions, amb una adjudicació d’uns amarradors a Menorca i unes licitacions de contractes públics, que van ser denunciades. Tant Gual de Torrella com Plaza van ser arrestats ahir a l’aeroport de Palma, quan acabaven d’aterrar d’un viatge de feina. Segons fonts de l’APB, els dos directius havien estat a Santander en una reunió de Ports de l’Estat per treballar en un marc estratègic del sistema portuari espanyol.

El campus internacional de la llengua catalana que es fa a Andorra serà digital. El campus de la llengua catalana que cada any porta a Andorra estudiants de tot el món es farà en format digital, enguany, per les restriccions de la pandèmia de la covid-19. Les jornades, que organitzen l’Institut Ramon Llull i el govern, es concentraran en un format reduït del 27 al 31 de juliol, tot i que s’ha ampliat el nombre de participants fins a quaranta persones, una desena més que l’any passat. Els estudiants tindran l’oportunitat de descobrir Andorra i Catalunya en les sessions de llengua i els tallers sobre diferents aspectes de la cultura que s’impartiran. També s’han programat càpsules culturals amb actuacions musicals, cinema, teatre, visites guiades a municipis i a museus. És el dinovè any que es fa el campus i suma més d’un miler de participants de tot el món interessats a fer una immersió lingüística i cultural a Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

LA XIFRA
60 municipis acolliran durant la Diada de l’Onze de Setembre concentracions de l’ANC davant un centenar de punts estratègics de l’administració de l’estat, com són les oficines de l’Agència Tributària, les seus de la Seguretat Social i del servei públic d’ocupació estatal, per denunciar la discriminació de Catalunya en diferents àmbits.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de juliol de 1942 un batalló d’afusellament executava a Paterna a Joan Peiró, ex-secretari general de la CNT i ministre d’Indústria de la Segona República i impulsor del cooperativisme obrer.

La decisió sobre l’aplicació de l’article 100.2 era fins ara una competència exclusiva de les audiències provincials, sobre les quals el Suprem no tenia res a dir. La decisió del Suprem ha causat una reacció en cadena, i l’Audiència de Barcelona s’ha inhibit en favor de Marchena perquè resolgués també els processos que tenia oberts per a revisar les sortides laborals de la presó de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En canvi, el mateix dia, l’Audiència de Girona ha continuat actuant com marca la legislació vigent i no ha cedit la competència al Suprem. Ha refusat el recurs de la fiscalia en contra de l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari a Dolors Bassa, que li va permetre de sortir per tenir cura de la seva mare i per treballar. El motiu per a refusar aquest recurs és, senzillament, que Bassa ja ha assolit el tercer grau penitenciari i, per tant, ja no se li aplica l’article 100.2.

La decisió del Suprem és un cop d’estat judicial encapçalat per Marchena que demostra una vegada més que la justícia espanyola aplica als presos polítics el dret penitenciari de l’enemic, com ja va passar durant el judici i seguint la tònica que empra en la causa general que té oberta contra l’independentisme. Una decisió democràticament insostenible que esdevé indignant quan la mateixa sala segona ha rebaixat les penes als catorze ultres que la Diada de l’Onze de Setembre del 2013 van assaltar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Els acusats havien recorregut contra la sentència anterior al Tribunal Constitucional espanyol, el qual va resoldre que s’havia de repetir la sentència i que se’ls havien vulnerat els drets. Les penes seran, finalment, entre dos anys i set mesos de presó i dos anys i nou mesos, però la cosa més greu és que el Suprem justifica la decisió dient que l’atac no tenia motivació ideològica. Negar el caràcter feixista de l’atac a Blanquerna és donar barra lliure a l’extrema dreta perquè actuï amb total impunitat.

Les dues cares del Suprem demostren que la justícia espanyola no és democràtica i, per tant, Espanya no és una democràcia plena, per molt que ho diguin els seus governants. Un país on el feixisme té l’empara legal de l’alta magistratura mentre persegueix líders polítics per les seves idees no es pot considerar un estat de dret, per més que ho repeteixin la majoria dels seus dirigents polítics. Entre més coses, les decisions del Suprem són possibles perquè hi ha un recurs de la fiscalia, que depèn de la Fiscalia General de l’estat espanyol, Dolores Delgado, qui havia de ser l’encarregada de frenar aquesta politització de la justícia. Després del que ha passat avui, ja es pot dir que ha fracassat i que, a més, la justícia espanyola no canviarà d’estratègia contra l’independentisme. El dubte és si l’independentisme canviarà d’estratègia o continuarà acatant tota aquesta injustícia limitant-se a lamentar-la.

MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol pretén deixar més de la meitat dels llauradors sense els ajuts de la PAC. Nou revés per al camp valencià, castigat per les polítiques comunitàries i ara pel govern de Pedro Sánchez. La consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, ha denunciat que el govern espanyol pretén deixar fora dels pagaments directes de la nova Política Agrària Comuna (PAC) més de la meitat dels agricultors valencians que els perceben. La nova PAC entrarà en vigor previsiblement el 2023, l’actual està prorrogada des de fa dos anys mentre es negocia un nou acord. Mollà, que ha participat amb el ministre d’Agricultura espanyol, Luis Planas, i la resta de consellers autonòmics en la conferència sectorial, ha lamentat que l’executiu espanyol vulgui que només els agricultors genuïns amb almenys un 30% d’ingressos agraris rebin els pagaments directes del primer pilar de la PAC. Una condició que deixa fora més de la meitat dels perceptors actuals del País Valencià. La consellera ha demanat de negociar amb el ministre, encara que vulgui compensar aquesta pèrdua reforçant els agricultors petits, una categoria a la qual sempre s’ha de donar suport, segons Mollà, perquè és responsable de la preservació de l’entorn rural i l’assentament de la població en aquestes zones.

El parlament balear refusa la petició de Ciutadans d’auditar el govern per la crisi de la pandèmia. La comissió d’hisenda i pressuposts del parlament ha refusat la proposta de Ciutadans d’auditar la despesa del govern i del sector públic en el marc de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19. La proposició no de llei presentada per Ciutadans per a instar el govern de Francina Armengol a fer una auditoria financera, operativa, de gestió, econòmica i d’eficiència ha estat refusada amb els vots en contra del Grup Mixt-Més per Menorca, Més per Mallorca, Unides Podem i el PSIB. La PNL reclamava al govern balear que, atesa la ‘dramàtica’ situació pressupostària, impulsés una auditoria integral, a càrrec de la Sindicatura de Comptes, de la despesa del govern tant de l’administració barlaer com dels ens instrumentals del sector públic.

Els empresaris andorrans insten el govern a fomentar la contractació temporal. La Confederació Empresarial Andorrana constata una recuperació progressiva de l’activitat econòmica, com va posar de manifest ahir el ministre portaveu, Eric Jové, amb la davallada de les dades de demandants al servei d’ocupació i de treballadors sotmesos a suspensions temporals. Així i tot, els empresaris demanaran al fovern mesures per a incentivar més les contractacions temporals, atenent la situació d’excepcionalitat. El gerent de la Confederació Empresarial Andorrana, Iago Andreu, ha explicat que hi havia una recuperació i que, a diferència d’altres crisis, la capacitat de recuperació era més ràpida. Andreu ha recordat que la davallada econòmica era causada per una situació excepcional com la pandèmia i no per raons internes de l’economia, però ha anunciat que al setembre proposarien al govern de Xavier Espot mesures per a reduir encara més el nombre d’aturats. Pel que fa a l’augment de les inspeccions de treball per a comprovar que les empreses no cometen frau en les suspensions temporals, Andreu s’ha mostrat a favor que hi hagi vigilància dels diners públics, però ha recordat que els empresaris majoritàriament compleixen. En cas que les inspeccions de treball constatin males pràctiques, les sancions van des de 500 a 25.000 euros, a banda de retornar els ajuts percebuts.

LA XIFRA
23 milions d’euros és el deute que té la Generalitat Valenciana respecte de les residències de gent gran, especialment afectades per la covid-19. La vice-presidenta Mònica Oltra, ha reconegut el deute però ha anunciat que 14,7 milions ja eren a tresoreria per a formalitzar el pagament.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de juliol de 1936 es funda el PSUC. La Federació Catalana del PSOE, el PCC, la Unió Socialista de Catalunya, la USC de Joan Comorera i el Partit Català Proletari es van fusionar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Durant el franquisme va tenir una importància clau en la lluita per la recuperació de la democràcia i després de la transició es va dissoldre dins Iniciativa per Catalunya.

Tsunami Democràtic ha desaparegut, però la justícia espanyola el continua perseguint com si fos un fantasma, els CDR són sospitosos de terrorisme quan a Catalunya no hi ha violència i a Laura Borràs li demanen una pena absolutament desmesurada basant-se en un informe de la Guàrdia Civil ple de falsedats. En el cas de Borràs, la desproporció entre el suposat delicte i la pena és la demostració que és un cas de persecució política. El Suprem no vol aclarir què va passar a la Institució de les Lletres Catalanes sinó castigar-la per les seves idees i expulsar-la de la política. A la comitiva que ha acompanyat Borràs al Suprem, a banda de càrrecs electes de Junts per Catalunya, hi havia la diputada d’ERC Pilar Vallugera. La presència d’ERC, a més de representants d’Òmnium i de l’ANC, tanca el debat sobre si el cas Borràs és polític o no. L’independentisme ja ha après que no tindrà mai un judici just mentre la justícia espanyola continuï amb el grau de politització actual. Una politització que no rebutja, ans al contrari, en fa gala. Com Carlos Lesmes, president del CGPJ, que dimarts va recordar que la seva funció era vetllar per la unitat d’Espanya.

Mentre continuï aquesta politització desacomplexada de la justícia espanyola serà molt difícil encarrilar una solució al conflicte català. El poder judicial ha assumit el paper de dinamitar qualsevol solució dialogada. La indefensió jurídica de l’independentisme és total, tal com s’ha demostrat avui, quan l’Audiència espanyola ha absolt l’Ibrahim i el Charaf, detinguts durant les protestes contra la sentència l’octubre del 2019 i que van estar empresonats fins el 2 de juliol. Nou mesos de presó provisional injusta que han acabat amb una absolució. Perquè, evidentment, no hi ha delicte, només persecució política. Nou mesos que no els tornarà ningú. Els processats pel tall de la Jonquera era gent que es manifestava amb el lema ‘Sit and talk’, el qual, teòricament, el govern espanyol ha acceptat creant una taula de diàleg que no acaba d’arrencar.

Un dels compromisos del govern de Pedro Sánchez era treure el conflicte català dels tribunals i portar-lo a la política, però no ho ha fet. Els judicis se succeeixen, no tan sols per causes relacionades amb l’octubre del 2017, sinó amb nous casos de persecució judicial, com el de Borràs i el de Baños. I, mentrestant, manté paralitzada la taula de diàleg que va crear amb tanta pompa, però sense haver-hi portat cap proposta, i que només ha reunit una vegada, el passat mes de febrer. L’excusa de la crisi del coronavirus ha servit a Sánchez per a eludir el compromís de reunir-la, tot i que no li va impedir de reunir cada diumenge la comissió dels presidents autonòmics durant la pandèmia ni li ha impedit de convocar-la la setmana que ve per parlar dels ajuts europeus. Si Pedro Sánchez cregués en el diàleg, ja hauria trobat un forat per a reunir una taula. La darrera promesa va ser que es reuniria durant el mes de juliol. Li falta poc més d’una setmana per a tornar a incomplir els seus compromisos. I la cosa més greu és que, si acaba passant això, tothom ho trobarà normal. L’excusa serà que, com que s’acosten les vacances d’agost, no val la pena de començar una taula de diàleg i val més deixar-ho per a setembre. La justícia espanyola no fa vacances quan persegueix l’independentisme.

MÉS QÜESTIONS

Camps es fa la víctima i diu que la Fiscalia Anticorrupció menteix. Francisco Camps ha optat per l’estratègia de fer-se la víctima i acusar la Fiscalia Anticorrupció de perseguir-lo amb mentides. L’ex-president de la Generalitat diu que la fiscalia l’acusa de fals testimoni per confondre el tribunal, que és en la fase decisiva del judici per suposades adjudicacions irregulars a la trama Gürtel per la visita del papa a València el 2006. I això, diu, dins una persecució contra ell que fa onze anys que dura. Dimarts, la fiscal va demanar que el tribunal ordenés d’investigar Camps per fals testimoni per la declaració que va fer en la vista del judici, en la qual va negar haver ordenat adjudicacions a la trama corrupta ni que tingués cap contacte amb el cap de la trama a València, Álvaro Pérez, el Bigotis. Ara Camps acusa la fiscalia d’haver-lo manipulat i diu que ell va dir que no havia anat mai de viatge amb Álvaro Pérez, ni institucionalment ni personalment. L’ex-president ha fet referència a dos bitllets per a un viatge a Roma relacionat amb la visita del papa a València que podrien constituir un indici que va viatjar amb el Bigotis, i ha dit que el viatge es va organitzar en ocasió del nomenament com a cardenal d’Antonio Cañizares i que va participar en la delegació encapçalada pel govern espanyol.

El Consell de Menorca manté el català com a requisit per a accedir a un lloc de feina públic. Després de la polèmica que hi ha hagut amb el Consell d’Eivissa, que va retirar l’obligatorietat del coneixement del català per a accedir a un lloc de feina públic, el Consell de Menorca ha sortit al pas de les informacions que deien que havia fet igual. El coordinador del Més per Menorca i conseller de Cultura del Consell, Miquel Àngel Maria, ha desmentit qualsevol renúncia arran de la modificació del reglament d’usos lingüístics del Consell aprovat dilluns. Diversos mitjans havien donat entenent que s’havien rebaixat els requisits de coneixement de llengua catalana per a accedir a un lloc de feina pública, però Miquel Àngel Maria ha dit que no era veritat. Segons que ha explicat, el Consell de Menorca únicament ha canviat el moment en què els aspirants han de presentar l’acreditació del nivell de català requerit. Fins ara, quan una persona es presentava a un procés de selecció, havia de demostrar en aquell mateix moment que tenia el títol de català requerit. Molts aspirants provenen de fora de les Illes i no saben que alguns títols requereixen una homologació: si no la tenien, i sense temps de tramitar l’homologació en uns pocs dies, quedaven fora del procés de selecció. El conseller ha explicat que amb la modificació introduïda al reglament, els aspirants han de presentar igualment l’acreditació de nivell de català requerida per al lloc de feina al qual aspiren, però la podran presentar en el moment que siguin efectivament seleccionats i en un termini de vint dies.

Puigdemont tornarà a Catalunya Nord el 21 d’agost per fer una conferència a l’UCE. La presència del president Carles Puigdemont a Catalunya Nord comença a ser sovintejada. Després de la reunió del Consell per la República a Perpinyà el passat 4 de juliol, el president a l’exili serà a Prada el 21 d’agost per pronunciar una conferència amb el títol ‘Independència, desactivada?’ a la Universitat Catalana d’Estiu. Durant el 52è certament de l’UCE, es concedirà el premi Canigó a VilaWeb, que enguany fa vint-i-cinc anys, i al polític, advocat i empresari Josep Espar i Ticó.

LA XIFRA
1.873 aturats va ser la xifra rècord de desocupació a Andorra durant la pandèmia del coronavirus. Aquesta xifra s’ha anat reduint fins a arribar als 1.301 inscrits al servei d’ocupació del govern a mitjan juliol. La millora ha estat possible gràcies al retorn progressiu de l’activitat econòmica i l’arribada de turistes, segons que ha explicat el ministre portaveu, Eric Jover.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de juliol de 1969, les Corts Generals espanyoles, a proposta del dictador Francisco Franco, designaren Juan Carlos de Borbó cap d’estat, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d’Espanya. Aquell dia va jurar els principis del Movimiento Nacional i les lleis fonamentals de Franco.

Empresonada Forcadell, ara toca a la resta de membres independentistes de la mesa passar pel banc dels acusats: Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó. L’altre membre de la mesa, Joan Josep Nuet, serà jutjat pel Tribunal Suprem espanyol atesa la seva condició de diputat al congrés espanyol. Estan acusats de desobediència per haver permès un debat i en contra d’ells declararan els membres unionistes de la mesa David Pérez (PSC) i Javier Espejo Saavedra (Ciutadans). No és un fet anecdòtic. El PSC i Ciutadans van ser els impulsors d’un intent de sabotejar l’aprovació de les lleis, utilitzant les tècniques més barroeres del filibusterisme parlamentari, amb el suport del PP i de Catalunya Sí que es Pot, un artefacte polític encapçalat per l’entranyable duo que feien Lluís Rabell i Joan Coscubiela. En dues sessions maratonianes, Miquel Iceta, Carlos Carrizosa i Joan Coscubiela anaven coordinats per provar de rebentar el ple, forçant al màxim el reglament i interrompent sistemàticament el debat, amb atacs personals a Forcadell. Tampoc van ajudar-hi gaire els serveis jurídics de la cambra, aleshores encapçalats pel lletrat major Antoni Bayona, que en cas de dubte sempre resolia a favor de l’unionisme. En aquell ple les diferències entre dreta i esquerra van quedar esborrades i Coscubiela va acabar ovacionat per Ciutadans i el PP pel seu paper extremadament agressiu contra l’independentisme. Un paper que va acabar trencant el grup parlamentari, amb Albano-Dante Fachin, Àngels Martínez i Joan Josep Nuet votant a favor de les lleis de desconnexió.

Al costat de Coscubiela es va quedar Jéssica Albiach, actual portaveu de Catalunya en Comú-Podem, que van exhibir el seu vot negatiu públicament per criminalitzar els diputats que votaven a favor. Al final se’n van sortir, perquè la justícia espanyola va processar la mesa que aquesta setmana és asseguda al banc dels acusats. Per això Albiach no ha participat en la comitiva d’autoritats, càrrecs electes i dirigents d’entitats que han acompanyat els membres de la mesa fins a la porta del TSJC, perquè la seva actuació va afavorir la repressió judicial que avui pateixen els càrrecs electes de la mesa. És aquesta equidistància exquisida dels comuns que, finalment, acaba fent el joc a la justícia espanyola en una setmana en què es torna a demostrar que l’ofensiva judicial contra l’independentisme està intacta. Aquesta setmana es jutja el parlamentarisme, el dret del parlament de debatre allò que els representants escollits per la ciutadania decideixen.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprovarà un decret llei per a sancionar qui incompleixi les normes sanitàries. El ple del Consell aprovarà divendres que ve un decret llei amb les sancions que s’aplicaran a les persones, entitats i empreses que no compleixin els objectius marcats per les autoritats sanitàries per a fer front a la pandèmia, i els diners que es recaptin es faran servir per lluitar contra la covid-19. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ho ha anunciat després d’una reunió de coordinació de seguretat amb la delegada del govern espanyol, Gloria Calero, i representants de les forces i cossos de seguretat de l’estat. A la reunió, feta al Palau de la Generalitat, també hi ha assistit la consellera d’Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i la de Sanitat, Ana Barceló. Puig ha explicat que havien parlat de la importància de la cooperació per a donar una resposta a la pandèmia i de la necessitat d’establir mesures coercitives per al compliment de les normes. Tot i que les dades del País Valencià són bones, el president ha remarcat que calia ser més estrictes en el compliment de les normes i en l’ús de les màscares, en el respecte de la distància física i en la higiene de les mans i la ventilació. Per això el decret llei sancionarà qui no compleixi les normes sanitàries. La Conselleria d’Interior treballa ara en l’import de les sancions. Abans no es publiqui el decret, el govern es reunirà amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i amb la delegació del govern espanyol perquè hi facin aportacions.

Les Corts portaran la defensa del dret civil al congrés espanyol. La veu de les Corts Valencianes es farà sentir al congrés espanyol per defensar el dret civil propi. Concretament, seran el síndic socialista, Manolo Mata, el diputat de Compromís Jesús Pla i la síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, els encarregats de defensar la proposició de llei que demana de modificar la disposició addicional segona de la constitució espanyola per incloure la reintegració efectiva del dret civil valencià. Al febrer, el parlament va aprovar la proposició de llei amb els vots a favor del PSPV-PSOE, Compromís, Unides Podem i el PP, els signants del text conjunt. Tant Ciutadans com Vox van votar en contra de la iniciativa, que vol recuperar el dret civil foral, una possibilitat prevista a l’estatut del 2006. En funció del dret civil es van aprovar tres lleis (sobre règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet) que van ser declarades inconstitucionals el 2016. La proposició de llei reivindica que la via que té el poble valencià per a defensar el dret civil foral i l’autogovern és modificant la constitució espanyola. D’aquesta manera es podria garantir el ple exercici de les competències estatutàriament assumides en igualtat de condicions que els altres territoris amb tradició foral.

El govern balear injecta 35 milions d’euros a Educació per a fer front a la covid-19. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, acompanyat del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antoni Baos, ha presentat les principals línies d’acció previstes per al curs 2020-2021 per a compensar les necessitats generades per la covid-19. L’evidència d’una situació extraordinària originada per la presència del coronavirus ha obligat la conselleria i els centres educatius a adoptar mesures inèdites per a preparar el començament del curs amb les condicions de seguretat sanitària i de qualitat educativa necessàries. Per fer-hi front, els centres educatius disposaran de 35.386.967 euros de manera extraordinària per a atendre les necessitats derivades de la pandèmia. Bona part d’aquesta inversió – 18.077.536 euros– es destinarà a contractar 387 docents, dels quals 270 seran per a les escoles i instituts públics i 117 per als centres concertats.

L’oposició pregunta al govern andorrà per les escoltes de les comunicacions. El conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, Roger Padreny, ha tramitat una demanda d’informació amb relació a les escoltes de comunicacions per a esclarir el protocol de funcionament de l’ús del maquinari i el programari que permet d’interceptar les comunicacions. Padreny també vol saber quins perfils o casuístiques han estat objecte o subjecte de la intercepció de les comunicacions, i que s’expliqui públicament quin ús es fa de les dades enregistrades i qui hi té accés. El conseller del PS reclama el contracte renovat i els extingits d’evolució i manteniment del sistema d’intercepció legal de les comunicacions, signats entre Andorra Telecom i l’empresa Excem Grupo 1971. ‘Tenint en compte que el contracte fa referència a un objecte delicat, com són les comunicacions particulars, considerem que és necessari que hi hagi la màxima transparència i que s’expliqui i es faci pública tota la documentació referent a contractació sobre la intercepció de les comunicacions’, ha dit Padreny.

LA XIFRA
2.400 milions anuals d’inversió fins el 2032 per a reactivar i reorientar l’economia, és el compromís del govern català en un anunci fet conjuntament pel president Quim Torra i el vice-president Pere Aragonès.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de juliol de 1994, es va morir Pere Calders. Escriptor, periodista i dibuixant, va ser conegut sobretot per la seva faceta de contista. Al llarg de la seva vida va rebre, entre més guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1986.

Malgrat les dades, la casa reial continua mirant de posar amb calçador visites a Catalunya dins les rondes autonòmiques perquè no es digui que ha perdut el control del territori. Després d’haver ajornat la que havia de fer divendres a Barcelona i Figueres, Felip VI ha aterrat a l’aeroport de Reus i, amb un Mercedes blindat, ha accedit al monestir de Poblet, on a la porta l’esperaven quinze militants de Vox exhibint banderes espanyoles. Mentrestant, milers de persones que protestaven contra la visita eren aturades pels Mossos d’Esquadra, que han hagut d’endarrerir el cordó de seguretat fins a la muralla del monestir i han fet servir una violència incomprensible contra els manifestants pacífics.

La cosa més lamentable de la injustificable actuació dels Mossos era el procés de selecció dels manifestants: han deixat passar els d’extrema dreta i han carregat contra els independentistes. El Departament d’Interior s’ha excusat dient que tot el dispositiu de seguretat el comandava la casa reial espanyola, inclosa l’ordre de deixar passar els pro-monàrquics amb banderes espanyoles i barrar el pas als manifestants independentistes. Si és així, encara és més greu perquè vol dir que els Mossos no són la policia de Catalunya sinó la policia de la monarquia espanyola. El govern de Quim Torra no pot acatar una decisió que vulnera clarament el dret de manifestació. Som davant actuacions fora de tota lògica policial i de seguretat i amb un biaix ideològic favorable a l’extrema dreta que comença a ser persistent. Entre les abraçades a la plaça d’Artós de Barcelona i el filtre de manifestants a Poblet, hi ha un amiguisme entre ultres i policies inacceptable al cos dels Mossos d’Esquadra, al marge d’on vinguin les ordres.

La desproporcionada actuació de la Brimo ha tapat l’èxit de la convocatòria de la protesta, que ha estat multitudinària, i el fracàs institucional de la visita borbònica. En l’àmbit polític, és molt significatiu que només Vox reivindiqui al carrer la figura de Felipe VI, i que les úniques autoritats que el rebin siguin del PSC. Cap membre del govern català hi ha assistit i els reis espanyols han estat acompanyats pel ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, i la sempre fidel delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera. La presència d’Illa no era per motius sanitaris sinó electorals, perquè ja sona com a candidat del PSC a les pròximes eleccions catalanes. I, mentrestant, l’independentisme ha tornat a donar mostres de la seva capacitat de mobilització i d’adaptar-se a la clandestina agenda borbònica, malgrat les limitacions de mobilitat imposades per la pandèmia de la covid-19.

MÉS QÜESTIONS
Compromís i Podem condemnen l’atac feixista contra el Casal Popular de Castelló. Un incendi provocat va calcinar el local del Casal Popular de Castelló la matinada de dissabte a diumenge. Partits com Compromís i Podem han condemnat l’atac i l’han atribuït a l’extrema dreta. Fonts de la policia local de Castelló han explicat que l’atac es va cometre cap a les 04.15 i va calcinar totes les instal·lacions. Membres del Casal han recordat que la setmana passada l’extrema dreta ja va atemptar contra el local segellant-ne les portes i que van reivindicar l’acció com a ‘Abascal Army’, en referència al dirigent de Vox. El col·lectiu ha explicat que aquest espai era un punt de referència per als veïns del barri de la Guinea, per les classes de voluntariat docent, les donacions de roba i menjar i l’oficina d’atenció obrera i el cicle de cinema infantil. Tot i que Vox s’ha desmarcat dels fets, Compromís i Podem no han dubtat a assenyalar l’extrema dreta. El diputat de Compromís Josep Nadal ha donat suport als responsables dels casals i ha recordat: ‘Per més que els feixistes ataquen, sempre seran minoria als nostres carrers’. Per la seva banda, el regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló i portaveu d’Unides Podem, Fernando Navarro, ha recordat que qui alimentava discursos d’odi alimentava atemptats d’odi de la ultradreta, en referència a Vox, i ha donat suport a un casal que considera més necessari que mai per la tasca social que fa.

Polèmica pel català al Consell d’Eivissa. L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha lamentat que el ple del Consell d’Eivissa aprovés, el passat 17 de juliol, una proposta de resolució per a demanar al govern que modifiqués les condicions per a la contractació pública, de manera que acreditar el coneixement de la llengua catalana deixés de ser un requisit. La votació va tenir el suport de Podem, que després va dir que havia estat un error, però la proposta ja havia estat aprovada. L’IEE considera que la defensa i la promoció de la llengua pròpia d’Eivissa i Formentera han d’estar sempre per sobre de qüestions conjunturals i dels vaivens polítics i econòmics, i que facilitar els procediments de contractació de personal no pot ser una excusa per a rebaixar la consideració legal que es mereix la llengua pròpia. L’Institut qualifica de lamentable que els partits aprofitin la difícil situació social, econòmica i sanitària actual per fer passar per bona una mesura que encara afebliria més la situació del català en la màxima institució eivissenca.

Marine Le Pen evita d’obrir el curs polític a Perpinyà. Tot i que la capital de Catalunya Nord és el municipi més gran de l’estat francès on governa l’extrema dreta del Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen no hi farà l’acte d’obertura del curs polític, previst el 5 i 6 de setembre. La tradició del RN és començar el curs polític en municipis on ha guanyat la batllia, però el partit ultra ha optat per fer l’obertura a Fréjus, on també va guanyar les municipals, tot i el batlle no té el pes de Louis Aliot. Diverses fonts indiquen que el RN veu amb incomoditat la intenció d’Aliot de marcar distàncies amb el seu partit per guanyar imatge de centralitat i allunyar-se d’un perfil radical. Aliot és l’ex-parella de Marine Le Pen, que no va venir a fer-li costat durant la campanya ni tampoc vindrà ara a obrir el curs polític.

LA XIFRA
1.600 termes té el nou vocabulari publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre el teatre, el circ i la dansa. El nou vocabulari ha rebut l’assessorament de l’Institut Valencià de la Llengua.

TAL DIA COM AVUI
La nit del 20 al 21 de juliol de 1969, l’home va trepitjar per vegada primera la Lluna i dos astronautes, Neil Armstrong i Buzz Aldrin, van caminar sobre la seva superfície.

L’entrada a la seu d’Òmnium ha estat un acte simbòlic: no és l’estat espanyol qui treu ni posa el president de l’entitat, sinó que això només ho pot fer la gent. En aquest cas, els més de cent vuitanta mil socis. A Cuixart li queden dos anys de president i sembla que la seva intenció és no repetir en el càrrec. En l’última entrevista que li ha fet Mònica Terribas com a conductora de ‘El matí de Catalunya Ràdio’, ho ha dit molt clar: ‘Acabaré el mandat i tornaré a la fàbrica, ja hi he deixat prou la pell.’ Cuixart considera que ha pagat un preu molt alt i vol dedicar-se a la seva empresa, que ha patit molt la seva absència, i a la seva família. Hi té tot el dret, com la resta de presos polítics que han sortit de la presó en un tercer grau que penja de la corda fluixa, perquè la seva durada depèn d’un recurs de la fiscalia que haurà de resoldre el Tribunal Suprem, el tribunal que els va empresonar. El tercer grau, com ha assegurat Raül Romeva poc després d’haver sortit dels Lledoners, és una falsa llibertat, perquè la condemna continua vigent.

Cuixart encara té davant dos anys de president d’Òmnium, que no sap si passarà amb un peu a la presó o amb tots dos. Però malgrat que hi ha temps, l’entitat ja treballa per preparar un possible relleu, segons que han explicat a VilaWeb fonts de la junta directiva. Naturalment, la junta prepara un relleu continuista, que tindria Xavier Antich i Marcel Mauri com a possibles candidats a president, o com un tiquet de president i vice-president. Mauri és el vice-president tercer, l’home que ha portat el pes de l’entitat durant l’empresonament de Cuixart i que, fins ara, sempre ha expressat la seva voluntat de plegar quan ho deixi l’actual president. Antich només és vocal, però ha estat el cervell de la transformació i l’obertura que ha fet Òmnium aquests darrers anys, l’estratègia de les lluites compartides i l’obertura a nous sectors socials més enllà de l’independentisme. Tot això, amb l’encert de no trencar amb la línia renovadora que van començar els ex-presidents Jordi Porta i la desapareguda Muriel Casals.

En el seu discurs davant les desenes de persones que s’han concentrat davant la seu d’Òmnium, ha instat la societat civil a continuar pressionant els polítics, una tasca que ha estat clau durant tot el procés i que els darrers temps s’ha deixat de fer. Va ser la societat civil, que va empènyer els partits a la unitat estratègica i a convocar un referèndum il·legal que es va guanyar. Aquesta tasca continua essent imprescindible, no solament perquè no hi ha unitat estratègica, sinó perquè l’electoralisme ho impregna tot. Pel que ha dit, Cuixart pensa aprofitar aquests dos anys per continuar empenyent el projecte d’Òmnium, però també ha precisat que tot i ser un pres polític, no era un ‘polític pres’, perquè ell no feia política, sinó una defensa dels drets humans. Tot i això, el seu ascendent sobre l’independentisme pot ser clau per a refer la unitat estratègica.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic es resisteix a fer obligatòria la màscara. El País Valencià és l’únic territori dels Països Catalans on no és obligatòria la màscara. Al Principat, les Illes, Andorra i la Catalunya Nord ja fa dies que se n’ha decretat l’ús forçós arran del creixement de rebrots de la covid-19. El govern del Botànic continua defensant la responsabilitat individual per sobre de la normativització. Després de la reunió del consell de govern, Mónica Oltra ha dit que, de moment, el Consell no preveia de decretar la mesura perquè considerava que els ciutadans tenien la maduresa suficient per a saber que l’ús permanent de la màscara era la millor defensa davant la propagació del virus. Oltra, que ha dut la màscara posada durant tota la compareixença de premsa posterior al ple del Consell, l’ha definida com el vaccí contra la covid-19, juntament amb la higiene de mans i la distància física, fins que no hi hagi un tractament efectiu. També ha recordat que la màscara era obligatòria si no es podia mantenir la distància de seguretat, sobretot en espais tancats.

El govern balear defensa el tancament de locals nocturns per a evitar contagis. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha defensat el tancament d’establiments en diversos carrers de Calvià i Platja de Palma vinculats al turisme de borratxera i ha recordat que la pitjor promoció turística seria l’augment dels contagis. Després de la reunió del consell de govern, Costa ha expressat el seu respecte per la intenció d’alguns empresaris de dur als tribunals la decisió de l’executiu, però ha insistit que el govern havia de defensar els drets dels ciutadans i que per sobre de tots hi havia la salut. Després d’haver rebut algunes propostes d’empresaris per a negociar la flexibilització de les mesures, la portaveu de l’executiu ha dit que les portes del govern sempre eren obertes per a parlar, però ha recalcat que no es tractava de l’incompliment d’algunes mesures administratives sinó d’actuacions que posaven en risc la salut de la ciutadania. Costa ha recordat que el decret postcofinament del govern espanyol facultava els territoris a prendre les decisions que consideressin oportunes i ha fet referència als rebrots a Catalunya i Aragó i a les mesures dels respectius governs per a controlar la pandèmia. A més, ha dit que el govern tenia el suport del sector turístic a mesures que podien semblar incòmodes perquè eren la millor imatge que es pot projectar a l’exterior.

Els habitants del barri de Sant Jaume de Perpinyà són més immunes a la covid-19. Els habitants del barri de Sant Jaume, conegut per la concentració de famílies d’ètnia gitana, podrien tenir un grau d’immunitat superior a la mitjana de la població, segons que informa Ràdio Arrels. Fa tres mesos, el barri va ser un dels punts més afectats per la covid-19 a Catalunya Nord i per això el servei de malalties infeccioses de l’hospital de Perpinyà va decidir de fer-hi un estudi serològic. Els primers resultats demostren que actualment no hi ha cap positiu per la covid-19 a Sant Jaume i que els habitants del barri presenten una immunitat col·lectiva més alta que la mitjana de la població. L’estudi s’ha acabat de fer aquesta setmana, però les conclusions definitives es publicaran d’aquí a uns mesos.

LA XIFRA
56 sancions en dos dies, ja ha imposat la policia andorrana per no portar la màscara. A cada sancionat li ha obert un expedient que comporta el pagament d’una multa de 100 euros, segons les dades facilitades pel govern.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de juliol de 1935, avui fa vuitanta-cinc anys, Josep Sunyol esdevé president del FC Barcelona. Mor l’agost del 1936 afusellat pels franquistes, a trenta-vuit anys.

La proposta és de sentit comú, en veient la situació, però, quan semblava que es faria efectiva, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha fet arribar als municipis de tot l’estat, mitjançant les associacions municipalistes, una proposta que ha causat una profunda indignació. El govern espanyol proposa de quedar-se tots els diners estalviats pels ajuntaments. Permetria que es gastessin 5.000 milions dels 14.000 que tenen, entre aquest any i el que ve, i la resta, els els aniria tornant en un termini de deu anys a partir del 2022. El ministeri de Maria Jesús Montero decidirà la quantitat de la primera transferència segons l’aportació feta per cada municipi; enguany en rebran el 40% i l’any que ve el 60%. A més, serà el govern espanyol que determinarà en què s’han de gastar aquests diners. Concretament en tres àrees: mobilitat sostenible, cures de proximitat i cultura.

La proposta ha indignat els ajuntaments, perquè és una violació de l’autonomia municipal i una espoliació dels seus recursos. Per calmar-los, el ministeri de Montero diu que es facilitarà l’accés dels municipis als fons europeus, sense fixar percentatge ni especificar com. Per ser efectiva, la proposta s’ha de convertir en llei i rebre l’aprovació del congrés espanyol. El PSOE no hi té majoria per a aprovar una llei com aquesta, perquè ara com ara Podem s’hi oposa. Ada Colau ha estat molt clara: ha dit que la proposta de la ministra era insuficient. Alguns altres socis parlamentaris, com ara ERC, també hi són contraris. I el PP, per fer oposició, també. Per tant, primer el PSOE haurà de convèncer els seus batlles, que no ho veuen clar, i després capgirar l’oposició de Podem. No és la primera vegada que els de Pablo Iglesias canvien d’opinió, però no poden posar en evidència Colau, la principal batllia que tenen a l’estat espanyol.

El federalisme del PSOE es desmenteix a cada proposta que fa el govern de Pedro Sánchez, que només actua determinat a centralitzar, fins i tot els fons de les altres institucions, per mirar de salvar-se. El socialisme havia fet sempre bandera del municipalisme, però quan van mal dades es demostra que la caixa única sempre s’acaba imposant. Ara vol fer amb els municipis com fa amb els governs autonòmics que no tenen concert: espoliar-los per salvar l’estat en temps de crisi. Després de la ronda europea d’aquesta setmana, Sánchez ha pogut constatar que està sol a Europa, on cap ajuda no li sortirà de franc, sinó que serà un crèdit a retornar. La Unió Europea és solidària però no regala res a un estat que ha demostrat tanta insolvència. Com que necessita líquid, ara es vol quedar la guardiola dels municipis.

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana una revisió urgent del pacte del Botànic. La crisi sanitària de la covid-19 i la crisi econòmica posterior fan que res no sigui com abans. Compromís ha demanat que es revisés el pacte del Botànic i que es fes de pressa, abans del mes d’agost. La petició l’ha feta en un lloc simbòlic, al Jardí Botànic de València, on es van signar els dos acords dels governs de progrés, i ho ha fet amb els seus principals dirigents: la vice-presidenta Mónica Oltra, el batlle de València, Joan Ribó, i la dirigent del Bloc, Àgueda Micó. Compromís vol revisar el pacte amb l’argument que la situació actual no era previsible. Amb el lema ‘Les persones, primer’, han presentat un document amb 120 propostes que vol debatre immediatament dins el Consell. Diuen que encara no hi ha cap data concreta per a aquesta reunió, però la volen abans d’anar-se’n de vacances. Oltra ha explicat que portaran el document presentat a la reunió de la comissió de seguiment que ja s’ha anunciat que es convocarà perquè s’incorpori a la revisió del pacte del Botànic 2. La petició de Compromís s’afegeix a la que va fer uns quants dies enrere la nova secretària general de Podem, Pilar Lima, a Ximo Puig de revisar l’actual pacte del tripartit. Puig i Lima coincidiren en la necessitat d’actualitzar les prioritats sorgides després de la crisi per la covid-19, amb un debat intern dins el govern i la taula de seguiment del pacte. Compromís vol una política més activa de les autonomies a Europa, aprofundir en la transició ecològica i reforçar els serveis públics.

El govern amplia el tancament de locals a Magaluf per frenar el turisme de borratxera. El govern ha decidit d’ampliar amb dos carrers més de Magaluf el tancament provisional de botigues que venen begudes alcohòliques. D’aquesta manera, ara la norma serà vigent en cinc carrers. La resolució ja s’ha publicat al BOIB i entrarà en vigor de seguida, amb l’objectiu de protegir tota la població i evitar la propagació del virus. Encara que de primer la decisió va ser de tancar establiments situats als carrers de Punta Balena de Magaluf i Miquel Pellisa (més conegut per carrer de la Cervesa) i Pare Bartomeu Salvà (més conegut per carrer del Pernil) de Platja de Palma, s’ha decidit d’estendre el tancament a dos carrers més per a evitar que determinades imatges d’excessos puguin traslladar-se a carrers contigus. Concretament, s’ha decidit de prohibir temporalment l’activitat empresarial de tots els establiments comercials on es dugui a terme la venda de begudes alcohòliques i els establiments d’oci i restaurants situats al carrer del General García Ruiz i al carrer de Federico García Lorca.

L’institut de Drets Humans denuncia la inacció de la justícia andorrana en la querella contra Rajoy. L’Institut de Drets Humans i l’associació catalana Drets han denunciat que la justícia del Principat d’Andorra encara no ha resolt res sobre l’ampliació de la querella per extorsió a BPA contra Mariano Rajoy i dos antics ministres del seu gabinet. La querella inicial es va presentar el 2017 contra 4 policies espanyols i es va ampliar el 2019. Les dues entitats van presentar el 2017 a la batllia una querella contra alguns policies espanyols per les pressions que podien haver comès contra ciutadans andorrans al Principat. L’objectiu d’aquestes extorsions era aconseguir informació de comptes corrents de personalitats de la política catalana a BPA, com ara la família Pujol. Entre els querellats hi havia dos ex-agregats d’Interior de l’ambaixada d’Espanya. L’any passat l’Institut de Drets Humans i Drets van ampliar la querella a l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Segons la querella hi ha indicis que el 8 de gener de 2015 en la visita de Rajoy a Andorra es va coaccionar el govern andorrà, i es demanava que s’investigués. L’Institut de Drets Humans i Drets creuen que aquestes actuacions van minar la sobirania andorrana i algunes lleis i constaten que la justícia encara no ha informat de cap actuació en aquest àmbit.

LA XIFRA
500 professionals més dedicarà el Departament de Salut de Catalunya a combatre la pandèmia. La consellera Alba Vergés ha explicat que es destinaran als CAP per fer de nexe d’unió i per reforçar la feina dels 180 rastrejadors inicials.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de juliol de 1233 Jaume I va ocupar Borriana, el primer pas en la conquesta del regne de València.

Una de les maneres que la casa reial espanyola ha trobat per a ventilar les estances de la Zarzuela és enviar el rei Felipe VI i la reina Letizia a fer una ronda per les comunitats autònomes. Una ronda ortopèdica, dissenyada al mil·límetre, per fer veure que els monarques es preocupen per la crisi sanitària i oferir imatges editades de la població aplaudint-los. Fins i tot han deixat aparcat el Mercedes blindat de mig milió d’euros que els transportava i ara es desplacen amb un humil Renault Espace, en el cas de Benidorm, o el model Talisman, a Conca.

Aquesta ronda havia de passar per Catalunya divendres, segons que va anunciar la Zarzuela mitjançant la premsa monàrquica habitual, amb visita a Figueres i Barcelona. Al programa que havia transcendit fins ara hi figuraven llocs tan hostils com casernes de policia i Guàrdia Civil, com si es tractés d’agrair una vegada més la violència exercida durant el referèndum del Primer d’Octubre, i entitats empresarials, sempre disposades a la genuflexió monàrquica. Cal no oblidar que importants entitats empresarials financeres catalanes i balears van contribuir generosament a finançar el iot Fortuna i regalar-lo a Juan Carlos I, en un gest per a guanyar-se els favors del monarca i que ara s’ha demostrat que els prenia el número i la cartera, perquè no anava pas curt de diners, precisament. El nom del iot el van encertar.

L’anunci de la visita de divendres va fer que les principals organitzacions cíviques de l’independentisme anunciessin mobilitzacions contra la monarquia espanyola corrupta. Només el fet d’anunciar aquestes protestes ja va motivar que la casa reial espanyola comuniqués que no hi havia res previst dels reis a Catalunya, perquè divendres anirien al País Basc. Era la manera borbònica de comunicar que suspenien la visita. L’independentisme cívic ha guanyat sense baixar de l’autobús perquè d’entrada ja ha aconseguit l’ajornament de la visita de Felipe VI. Però això no vol dir que la Zarzuela s’hagi rendit, perquè la visita podria ser la setmana que ve, concretament el dilluns 20, que era la data que s’havia donat oficialment per al País Basc i que ara resta lliure. Si finalment fos així, la visita es faria sense comunicar-la prèviament, per evitar protestes. Per tant, no es pot considerar cancel·lada definitivament.

Una cancel·lació donaria la imatge que Espanya no controla el territori català i que no pot garantir una visita de la monarquia espanyola sense que hi hagi una forta contestació social. Per tant, probablement acabaran venint, però el sol fet que hagin hagut d’ajornar la visita i passar la seva agenda a la clandestinitat demostra fins a quin punt la Zarzuela és conscient del rebuig que suscita la monarquia a Catalunya. Un rebuig que Felipe VI es va guanyar amb el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, quan deixà via lliure a la repressió contra l’independentisme, i que té una adhesió molt majoritària entre els catalans, al marge de la seva adscripció política.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts aproven el polèmic decret d’habitatge amb el suport dels partits del Botànic. Després de setmanes de polèmica, les Corts han convalidat avui el decret llei de la Generalitat per a ampliar el parc d’habitatge públic mitjançant el tanteig i el retracte. Aquesta normativa té el triple objectiu de minimitzar els moviments especulatius, protegir les famílies de ser desnonades i frenar la pujada del lloguer en la mesura que sigui possible, sense limitar la transmissió d’immobles heretats. El decret 6/2020, del 5 de juny, ha tirat endavant amb el suport dels grups del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) i amb el rebuig de l’oposició. PP, Ciutadans i Vox han demanat que sigui un projecte i no un decret que veuen inconstitucional, sectari i usurpador de competències, respectivament, però no han sumat majoria. El vice-president segon i conseller d’Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha estat l’impulsor d’un decret nou al País Valencià però que segueix iniciatives semblants, impulsades per exemple, pel govern balear. El vice-president ha recordat que és més necessari que mai per lluitar contra la crisi del coronavirus.

El govern balear tanca locals de turisme de borratxera. El govern de Francina Armengol ha anunciat avui un nou conjunt de mesures per a reforçar la protecció arran de la crisi derivada de la pandèmia de la covid-19 i per a consolidar encara més a les Illes Balears com a destinació turística segura, gràcies a la seva excel·lent situació epidemiològica. La decisió més contundent ha estat decretar el tancament de tots els establiments de comerç, oci i restauració als carrers Punta Balena de Magaluf, Miquel Pellisa (més coneguda com a ‘carrer de la Cervesa’) i Pare Bartomeu Salvà (més conegut com a ‘carrer del Pernil’) de la platja de Palma. Són locals on es concentra l’anomenat turisme de borratxera. Aquestes mesures es publicaran avui en el BOIB, entraran en vigor immediatament i tindran una durada de dos mesos prorrogables. L’objectiu és evitar que el comportament incívic d’uns pocs pugui posar en risc tot allò que s’ha aconseguit fins ara quant al reinici segur del turisme. L’executiu també ha aprovat mitjançant una resolució de prohibir l’ús de palles llargues durant el consum de begudes i l’ús de gots o recipients de beguda compartits. Així mateix, es prohibeix l’ús de taules altes amb tamborets en comptes de cadires, perquè afavoreixen que el client estigui dret, molt més a prop del següent comensal que en una taula tradicional i que circuli amb més llibertat per l’establiment.

Andorra vol ser un centre d’arbitratge internacional. La Cambra de Comerç i el Col·legi d’Advocats han formalitzat per via notarial la creació del Tribunal d’Arbitratge d’Andorra (TAPA) que neix amb la vocació de convertir el Principat en una nova plaça arbitral que pot esdevenir un centre neuràlgic de l’arbitratge internacional per la seva ‘neutralitat històrica’. La institució serà l’encarregada de fonamentar l’arbitratge com a mecanisme de resolució de conflictes i administrarà els arbitratges, nacionals o internacionals, amb seu al Principat, per a tots els ciutadans o empreses que es vulguin sotmetre a aquest sistema per arribar a una entesa. Els socis fundadors remarquen que el fet que Andorra es doti d’un Tribunal d’Arbitratge evidencia la voluntat de les autoritats andorranes de legislar i creure en la potencialitat de l’arbitratge com una de les eines més eficaces per a la resolució de conflictes. Diuen que es tracta d’un fet per a la història jurídica del país. El primer president del TAPA és Pierre Raoul–Duval, actual conseller de Cuatrecasas, i s’ha nomenat secretari general Juan Pablo Correa, soci fundador de La Guard.

LA XIFRA
4.972 milions d’euros és l’impacte que ha tingut el virus en el pressupost de la Generalitat. El vice-president Pere Aragonès ha explicat que l’estat pagarà a Catalunya 3.225 milions d’euros del fons de 16.000 milions, que ha considerat insuficient, perquè quedaran 1.747 milions per cobrir.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de juliol de 1892 naixia a Berlín Walter Benjamin, escriptor, filòsof, crític literari i continuador de l’Escola de Frankfurt i un dels referents del marxisme a occident. Es va suïcidar el 1940 a Portbou, fugint del nazisme.

El Ministeri d’Interior espanyol ha assegurat que no havia contractat cap programari a l’empresa israeliana NSO, ni hi havia tingut cap relació. NSO desenvolupa el programa espia Pegasus que sembla que va servir per a monitorar els telèfons mòbils de Torrent i els altres afectats. És un programa que només es ven als estats. Experts en seguretat consultats per VilaWeb s’han sorprès que Espanya disposés d’un programa tan sofisticat per a fer espionatges i que probablement s’ha fet servir per anar més enllà dels quatre noms que han sortit publicats a The Guardian i El País. Però el fet cert és que aquests darrers anys la diplomàcia espanyola s’ha esforçat a acontentar el govern israelià per evitar el suport d’aquell país al procés català. Per això ha augmentat les importacions d’Israel, hi ha comprat material militar i hi ha fet inversions. L’any 2018 Israel va exportar a Espanya per valor de 161 milions d’euros, sense comptar el turisme. Tres anys abans, el 2015, aquestes exportacions havien estat de 80 milions d’euros. En tres anys, els anys clau del procés, s’han duplicat, segons dades del Ministeri d’Indústria espanyol. I bona part de les exportacions són de tecnologia. L’altre paquet important és d’armament. L’any passat, el Ministeri de Defensa espanyol, amb Margarita Robles al capdavant, va pagar a l’empresa israeliana IMI Systems 3 milions d’euros per material militar.

L’espionatge a Torrent es va fer l’any passat, quan el PSOE ja governava gràcies a una moció de censura que havia tingut el suport dels partits independentistes, i va coincidir amb el judici als presos independentistes, un moment delicat durant el qual l’estat esperava una resposta contundent a la repressió, que finalment no arribà fins a la sentència. I la notícia s’ha sabut quan l’executiu de Pedro Sánchez fa bandera del diàleg amb Catalunya. El discurs de Sánchez favorable a la resolució del conflicte polític a Catalunya és incompatible amb el manteniment de l’espionatge dels dirigents independentistes. Si Sánchez diu que no sap res de l’espionatge a Torrent, o menteix o no controla els serveis d’informació de l’estat. Totes dues coses són prou greus, perquè en demostren la incompetència política. El partit de Torrent, ERC, de seguida ha demanat explicacions a Sánchez sobre l’espionatge, però el govern espanyol s’espolsa les puces de sobre. Cap membre del govern espanyol no s’ha adreçat al vice-president Pere Aragonès per mirar de rebaixar la tensió o donar explicacions, segons fonts de vice-presidència.

Aquesta polèmica ha acabat d’afegir dubtes sobre la convocatòria de la taula de diàleg que s’havia de fer aquest mes de juliol i sobre si té trellat o no mirar de negociar amb un govern que no solament no fa propostes sinó que manté la repressió contra l’independentisme. El govern espanyol s’havia compromès a reunir-la passades les eleccions basques i gallegues de diumenge, però la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, ja s’ha empescat una nova excusa per a no fer-ho: diu que no es reunirà fins que no s’hagin resolt les diferències entre Junts per Catalunya i ERC. És cert que els dos partits tenen diferències sobre moltes coses, per exemple, l’abast de la taula de diàleg, però són les mateixes que tenien el 26 de febrer, quan es va reunir per primera vegada i última. Tampoc no té pas gaire pressa el president Quim Torra, perquè ara la prioritat torna a ser la lluita contra la covid-19, com ha explicat avui la portaveu, Meritxell Budó.

MÉS QÜESTIONS

El Botànic fixa la salut, l’economia sostenible i el finançament just com a prioritats de la reconstrucció. Els partits del Botànic han acordat amb un document l’agenda de reconstrucció del País Valencià, que volen compartir amb la resta de forces polítiques i entitats. Els tres eixos són el reforçament del sistema públic de salut, una recuperació econòmica basada en la sostenibilitat ambiental i la reivindicació d’un finançament just. La intenció és que el document serveixi de base per a arribar a un gran acord parlamentari de reconstrucció del País Valencià després de la pandèmia. Per a dur a terme les iniciatives que recull aquest escrit, el portaveu parlamentari de Compromís, Fran Ferri, ha reivindicat un finançament just: ‘per complir tot el que diu el document calen recursos, i per a això el document estarà marcat per l’agenda valenciana, l’agenda reivindicativa del nou sistema de finançament’, ha dit. El document, de 27 pàgines, inclou un pla d’infrastructures de serveis socials i nous imposts de l’anomenada fiscalitat verda. La portaveu d’Unides Podem, Naiara Davó, ha dit que calia introduir aquests canvis en el sistema fiscal. Per ella, cal fer més progressiu el sistema fiscal i aconseguir una relocalització i una indústria més verda. El portaveu parlamentari socialista, Manolo Mata, ha dit que aquest document base té la vocació d’arribar al màxim acord amb la resta de forces parlamentàries. Els grups de govern estan disposats a rebre-hi aportacions. Es preveu d’aprovar el dictamen al ple de les Corts de la primera setmana d’agost.

El govern balear suavitza l’ampliació d’hotels al decret de reactivació. Els grups parlamentaris del PSIB, Més i Unides Podem han acordat de modificar l’ampliació hotelera prevista en el decret de reactivació, que podrà anar del 0% al 15% segons què decideixin els consells insulars i el govern. Els grups que donen suport al govern de Francina Armengol han registrat esmenes al text ja validat que tramita el parlament. La que afecta l’ampliació d’hotels proposa de rebaixar al 10% l’edificabilitat d’establiments turístics, cosa que rectificaria el canvi aprovat pel decret. No obstant això, les institucions competents en matèria d’ordenació turística –els consells insulars i el govern– podran modificar aquest marge rebaixant-lo totalment o apujant-lo al 15%. El coordinador d’EUIB, Juanjo Martínez, i la portaveu adjunta d’Unides Podem al parlament, Esperança Sans, han informat de la presentació d’aquesta esmena. L’ampliació hotelera va ser un dels punts del decret que més controvèrsia va suscitar dins el Pacte. L’oposició va aconseguir forçar tramitar el text com a projecte de llei gràcies al vot de Més per Menorca i el diputat d’Esquerra Unida Pablo Jiménez. Una altra de les esmenes pactades entre els socis del govern implica que el canvi d’ús previst per a hotels considerats obsolets es destini exclusivament a habitatges protegits en règim de lloguer. La redacció actual del text permet també canvis per a usos administratius i equipaments de caràcter sociosanitari o assistencial, públics o privats. Ara es proposa de limitar-ho a habitatge protegit de lloguer per a evitar que darrere els canvis d’ús hi hagi l’especulació de fons voltor.

El govern andorrà aprova l’obligació de dur màscara. El govern de Xavier Espot ha aprovat el decret que obliga a dur màscara a la via pública, que entrarà en vigor aquesta mitjanit. Una mesura que ja han adoptat Catalunya i les Illes. En cas de no dur-la, els infractors incorreran en una infracció lleu de la llei de salut pública, que vol dir multes fins a 1.000 euros. Amb tot, es proposarà que els sancionats per primera vegada rebin una multa de 100 euros. En cas d’una reiteració en la infracció, passarà a ser greu i la llei preveu sancions de 1.001 euros a 20.000, tot i que l’executiu proposarà de mantenir-les a la franja més baixa. El govern ha previst algunes excepcions, com ara els menors de deu anys, tot i que en recomana l’ús als més grans de sis. També estableix que aquells que tinguin una discapacitat incompatible amb la màscara o un certificat mèdic, o un motiu de força major, no han de dur-la obligatòriament.

LA XIFRA
Els 2,2 milions d’euros ingressats de Suïssa estant en un compte bancari del gendre de Zaplana, Luís Iglesias, que comparteix amb la seva dona, procedeixen de la venda d’un edifici a l’empresari Amancio Ortega, fundador d’Inditex, segons que ha assegurat davant el jutge que instrueix el cas Erial.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de juliol de 1986, ara fa trenta-quatre anys, la llibreria Ballester de Barcelona ou objecte d’un nou atemptat espanyolista. La llibreria era un referent de l’independentisme i l’atemptat ultra no va impedir que es tornés a obrir.

El sistema electoral basc atribueix 25 diputats a cada una de les tres províncies basques, al marge de la població, que configuren un parlament amb 75 diputats. Àlaba té 327.967 habitants, mentre que Biscaia en té 1.142.853 i Guipúscoa 717.197, però les tres províncies de la comunitat autònoma tenen els mateixos diputats. Això dóna una sobrerepresentació al nacionalisme perquè beneficia Guipúscoa i Àlaba, en detriment de Biscaia, concretament l’àrea metropolitana de Bilbao, feu tradicional del PSOE. En contrast amb aquesta realitat, cal recordar que Catalunya no té llei electoral pròpia, perquè els interessos del catalanisme xoquen amb els de l’espanyolisme i no s’arriba als dos terços necessaris per a aprovar-la. L’unionisme vol donar prioritat a l’àrea metropolitana, on el PSC, el PP i Cs obtenen més bons resultats, mentre que el catalanisme ha optat sempre per un sistema més proporcional per garantir l’equilibri territorial i no marginar circumscripcions com ara Lleida, per posar un exemple d’actualitat, amb poc pes demogràfic. No cal dir que si Catalunya tingués una llei electoral com la del País Basc, l’independentisme gaudiria d’unes majories absolutes al parlament, amb percentatges més alts. Concretament, amb el resultat de les eleccions del desembre del 2017, al Parlament de Catalunya hi hauria una majoria independentista del 58%. Per tant, és clar que són dos sistemes electorals diferents.

L’altra diferència clau és l’existència del concert econòmic. El País Basc té la clau de la caixa. Les diputacions hi recapten tots els imposts que s’hi paguen, els transfereixen al govern de Vitòria i aquest paga a l’estat pels serveis que presta al territori de la comunitat autònoma. Amb l’avantatge afegit que, com que qui té els diners és el govern basc, si no hi ha acord amb el govern espanyol, els diners es queden al País Basc. Aquest sistema permet a l’executiu basc de fer unes polítiques socials avançades i tenir la segona taxa de desocupació més baixa de l’estat espanyol, el 8,7% de la població activa, només superat per Navarra, que també té concert econòmic. No es pot pretendre ser com el PNB sense tenir la sobirania financera i una llei electoral com la del País Basc. Els qui proposen de fer un PNB a Catalunya o n’atribueixen l’hegemonia política a la moderació, la gestió i el pactisme amb Madrid aixequen la camisa a la gent.

La solució seria demanar el concert econòmic per a Catalunya, cosa que ja va intentar la CiU d’Artur Mas i l’ERC de Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós, quan el PP o el PSOE eren al govern d’Espanya, amb el resultat que tothom sap. Espanya pot tolerar el concert basc perquè l’economia basca representa el 6% del PIB espanyol. L’economia catalana equival al 20% del PIB de l’estat espanyol i per això no atorgarà mai voluntàriament el concert econòmic a Catalunya, perquè seria la seva ruïna com estat. Catalunya té un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals. Sense aquests diners Espanya entraria en fallida i per tant no ens els tornarà mai. L’única manera que té Catalunya de tallar l’espoliació fiscal i administrar els seus imposts és amb un estat propi. Tota la resta, ja s’ha provat de negociar i ha fracassat. Qualsevol intent de presentar el PNB com un model a aplicar a Catalunya serà una estafa si no va acompanyat dels instruments econòmics i electorals que li han permès de mantenir l’hegemonia al País Basc durant quaranta anys.

MÉS QÜESTIONS
Puig exhibeix les proves de l’Hospital de la Fe com a exemple de gestió contra la covid-19. L’anàlisi ràpida és clau per a aïllar els individus infectats i asimptomàtics i evitar contagis de la covid-19. Per això, poder fer més proves en temps rècord és clau. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que s’incorporarà al Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari i Politècnic la Fe una estació robotitzada amb què es podran fer 2.000 proves PCR de diagnòstic de la covid-19 més. Actualment, la Fe tenia capacitat per a fer-ne 1.500 cada dia, però amb els nous robots se’n podran arribar a fer 3.500. Puig ha explicat que amb aquests equipaments els ciutadans tindran més seguretat gràcies a una detecció ràpida i al control de la traçabilitat dels eventuals brots. Aquesta línia robotitzada de proves PCR a gran escala, instal·lada a la torre A de l’hospital, permet que al País Valencià es puguin fer gairebé 14.000 proves diàries, entre els laboratoris de microbiologia dels hospitals i els centres de recerca mèdica i universitaris. La tecnologia incorporada a la Fe s’afegeix a la que ja hi havia al centre, amb dos circuits diferents per a fer proves, segons si són urgents o no. Quan el resultat es necessita immediatament, hi ha tres equips on s’extreu l’ARN del virus i també es fa la PCR. El procés dura entre 50 minuts i 70. Si la mostra no és urgent, l’ARN del virus s’extreu en un equipament i després es fa la prova PCR en un altre.

El turisme dispara a les Illes les intervencions per infraccions de la normativa contra la covid-19. L’arribada dels primers turistes a les Illes ha fet pujar les intervencions a les àrees de lleure per fer respectar les mesures contra la covid-19 en situacions que puguin significar un risc per a la salut. Els primers equips formats per inspectors de la comunitat i agents dels cossos policíacs de l’estat han intervingut aquest cap de setmana a 51 locals i espais de lleure nocturn de totes quatre illes. Hi ha hagut intervencions a 10 establiments de la platja de Palma, 9 locals del centre de la ciutat; 7 del port d’Alcúdia; un local de Muro; un establiment de Bunyola; 10 establiments de Formentera i 11 locals i 2 parcs d’Eivissa. De resultes d’aquestes inspeccions, els equips han aixecat 24 actes per incompliments relacionats amb excessos de capacitat, amb distàncies de seguretat, horaris i ús de màscares entre el personal d’establiments de restauració, i per manca d’informació al públic i senyalització adequada. Segons el govern, hi ha hagut incidències en platges i vies públiques, on hi havia reunions de joves amb begudes alcohòliques o de més gent de la permesa, concretament a les platges de Ciutat Jardí (Palma) i els Pujols (Formentera); al polígon de Ciutadella (Menorca); i a cinc barris de Palma (Son Rapinya, les Meravelles, Son Gibert, Llevant i l’Arenal). També s’han fet avisos de festes en finques o domicilis particulars de Manacor, Algaida i Puigpunyent. Les sancions poden arribar a 600.000 euros en cas d’infraccions molt greus. Les autoritats demanen la màxima responsabilitat ciutadana per plantar cara a la propagació de la covid-19.

Andorra intensifica el cribratge després dels nous rebrots. Andorra ha detectat el primer rebrot de covid-19 després de dijous passat, quan el govern va confirmar que ja no hi havia cap malalt actiu. Són tres casos vinculats al món de la construcció. Abans de saber-se la notícia, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ja havia anunciat que s’intensificarien dels cribratges i que es farien proves a tots els professionals sanitaris quan tornessin de les vacances. Un altre col·lectiu al qual es faran proves serà el dels qui tenen més contacte amb els visitants, com ara treballadors d’hotels i botigues. El govern veu amb preocupació l’evolució de les comarques de Ponent i ara s’hi ha afegit el rebrot. Prova de controlar la situació sobretot tenint en compte l’augment de la mobilitat i el fet que un 80% dels casos són asimptomàtics. Segons Benazet, els brots que hi ha ara no tenen les mateixes característiques que els de mesos enrere, però tot i això cal estar alerta i aplicar totes les mesures de seguretat necessàries per evitar al màxim els contagis. Una de les primeres mesures que es proposa el govern és decretar l’ús obligatori de la màscara, per garantir més protecció contra els contagis.

LA XIFRA
3,5 milions d’euros transferits des del compte suís de Juan Carlos I al banc Mirabaud a un compte de l’advocat Dante Canónica a les Bahames, i la destinació final d’aquests diners ocupen la nova investigació del fiscal suís Yves Bertossa. Sembla que algú ha decidit de trobar els draps bruts del rei emèrit espanyol per salvar Felipe VI.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de juliol de 1954 va morir la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de Kahlo ha estat celebrat internacionalment com a emblema de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic; i també pel feminisme, perquè es considera que és la representació inflexible de l’experiència i la forma femenines.

L’actual diputat del PSC al congrés espanyol José Zaragoza n’és un exemple. Durant molts anys va ser a l’ombra, picant pedra des del Baix Llobregat, concretament des de Molins de Rei, on va ser regidor entre 1983 i 1991. El 1988 es va convertir en president de la potent federació del Baix Llobregat i va ser un dels ‘capitans’ que va encapçalar el cop d’estat contra Raimon Obiols a la primera secretaria del PSC al congrés de Sitges de 1994. Una revolta que va enterrar el catalanisme del PSC com a eix central del partit i que dirigia José Montilla des del seu despatx de la batllia de Cornellà. Per dissimular, van posar Pasqual Maragall com a president del PSC, però no manava. El 2004, Zaragoza va aconseguir la secretaria d’organització i tothom sabia qui manava als socialistes. El 2011, va deixar aquest càrrec en un home de palla seu, Daniel Fernández, que va haver de dimitir un any després a causa de la seva presumpta vinculació amb una trama de corrupció que van destapar els Mossos d’Esquadra arran de l’operació Mercuri.

Zaragoza també va haver de dimitir, però en aquest cas, de la comissió executiva federal del PSOE, a causa de la seva relació amb el cas Método 3, malgrat que ell va defensar que no hi tenia cap implicació. És el famós cas de l’espionatge de la Camarga, on es va enregistrar un dinar entre Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP però amb molt bones relacions amb Zaragoza, i Victòria Àlvarez, ex-amant de Jordi Pujol Jr. El dirigent del PSC només en va sortir esquitxat, perquè en aquella època bona part de l’esquerra catalana, inclosa la independentista, ja li anava bé que s’airegessin els draps bruts de la família Pujol. Encara que fos mitjançant mètodes de dubtosa legalitat. Si era per enfonsar Jordi Pujol i CDC, valia tot. I els aplaudiments li van donar impunitat. Han passat Pasqual Maragall, José Montilla i Miquel Iceta, però Zaragoza continua en actiu. Des del 2011 és diputat al congrés espanyol.

Zaragoza sempre ha sortit airós de qualsevol embolic pels seus bons contactes amb la judicatura i amb els cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, que no va amagar ni després dels fets del Primer d’Octubre del 2017. No va tenir cap inconvenient a conversar amistosament davant les càmeres amb el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza i el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu, el mes d’octubre del 2019, en un acte d’aroma colpista. Dos dels autors sinistres que van construir el fals relat per a enviar a la presó els dirigents independentistes. Baena utilitzava les xarxes socials amb el perfil fals de Tàcito per insultar els independentistes. Aquí José Zaragoza no ha estat tan llest, i ha relliscat fent un piulet criticant la gestió de la consellera Alba Vergés de la crisi del coronavirus, adjuntant una fotografia antiga de la consellera amb el seu nadó.

El piulet ha aixecat tanta polèmica que s’ha vist obligat a retirar-lo, tot i que ni ha rectificat ni ha demanat excuses. Zaragoza és conegut a les xarxes per la seva contundència, lluny de tota moderació que predica el seu partit. El seu piulet ha generat una onada de solidaritat transversal cap a la consellera Vergés, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, i nombrosos dirigents d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP. A l’onada no hi han participat, sorprenentment, companys del partit de la consellera que fan vida política a Madrid i que solen ser mot actius a Twitter. Tampoc no ho ha considerat oportú ni la dirigent dels comuns al parlament, Jèssica Albiach, ni els dirigents del PSC, sempre sensibles als atacs masclistes com el que ha patit avui la consellera Vergés. Són aquests silencis, que donen immunitat a Zaragoza per a continuar fent allò que li sembli.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic descarta d’imposar l’obligació de la màscara. Tot i que els governs català i balear han optat per fer obligatòria la màscara, el govern del Botànic no ho considera necessari, malgrat els nombrosos rebrots del coronavirus que hi ha al País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha mostrat poc partidari de normativitzar l’ús de la màscara i fer-lo obligatori en qualsevol situació, fins i tot en espais a l’aire lliure i encara que es compleixi la distància interpersonal decretada com a mesura de protecció contra la covid-19. Ho argumenta dient que ara per ara la situació epidemiològica dels rebrots que registrats aquestes darreres setmanes està controlada. El debat sobre l’obligació de la màscara ha crescut darrerament, sobretot per l’augment de rebrots arreu del país i els baixos resultats de seroprevalença que reflecteixen un estudi desenvolupat pel Ministeri de Sanitat espanyol. Avui s’havia de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) la resolució de la Conselleria de Sanitat que corregia, en principi, el decret que hi ha en vigor des del 20 de juny i que regula què es pot fer i què no. Ho va anunciar ahir al matí la consellera Ana Barceló, però finalment ho ha ajornat per incorporar les recomanacions del Ministeri de Sanitat sobre l’ús de la màscara.

El govern balear aprova les sancions per incomplir les mesures sanitàries. El govern de Francina Armengol ha aprovat un decret que estableix sancions de 100 euros a 600.000 per incomplir les mesures sanitàries. Entre les infraccions més greus, hi ha la comercialització de festes on hi hagi aglomeracions, sigui en espais públics o en domicilis privats. Ho ha anunciat la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, després de l’aprovació del decret durant el consell de govern. Una vegada publicat al Butlletí Oficial de les Balears, avui mateix, previsiblement, entrarà en vigor. El govern preveu de fer obligatori l’ús de la màscara a la via pública en tot moment a partir del dilluns, i el decret recull això com una infracció lleu, amb una multa de 100 euros, la prevista per la normativa estatal. La consellera ha aclarit que hi haurà uns primers dies d’advertiment per a informar la població abans de començar a multar per aquest incompliment. En canvi, la resta de sancions, com les previstes per l’organització de festes privades il·legals, començaran a aplicar-se de manera immediata.

La gestió de la crisi de la covid-19 reforça Espot i el seu partit. La gestió de la crisi sanitària per la covid-19 ha reforçat el govern tripartit de Xavier Espot en general i Demòcrates per Andorra (DA) en particular, segons que es desprèn de l’enquesta política elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Segons l’enquesta, que es va fer entre el 15 i el 29 de juny amb una mostra de 800 andorrans i 400 no andorrans escollits aleatòriament, els nacionals puntuen amb un 7,81 sobre 10 la gestió feta per l’executiu durant la pandèmia. I si ara es fessin eleccions, DA tornaria a guanyar els comicis i ho faria amb 21 punts d’avantatge respecte al Partit Socialdemòcrata (PS), que quedaria segon. El 32,5% dels enquestats que van respondre que ja tenien el vot decidit donarien suport a DA, mentre que l’11,4% ho faria pel PS. Un 3,3% votaria per Terceravia + Unió Laurediana, un 3,2% per Liberals d’Andorra (L’A), un 0,7% per SDP, un 0,2% per Ciutadans Compromesos (CC) i un 0,2% per UPA. Cal destacar que el 42,7% dels enquestats van optar per no respondre.

LA XIFRA
100.000 euros al mes de mitjana va retirar Juan Carlos I del seu compte suís entre el 2008 i el 2012. És el mateix compte que té com a origen tota la polèmica: els 65 milions d’euros a nom d’una fundació panamenya que el rei emèrit va assegurar en el seu dia que eren un regal de la monarquia saudita i que la fiscalia suïssa –i des de fa poc l’espanyola– sospita que podrien ser comissions per la construcció del TGV a la Meca.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de juliol de 1913 va néixer Salvador Espriu, poeta, novel·lista, dramaturg i una de les figures cabdals de les lletres catalanes del segle XX. Fou un dels renovadors de la prosa catalana i es va convertir en el ‘poeta del poble’ pel seu compromís catalanista i antifranquista.