Opinió

 

<17/19>

Martxelo Otamendi

16.11.2014

Reforma federal

Men?ame
 

Aquest termini de dos mesos que s'ha obert després de l'exitós exercici del diumenge i que és més polític que social, serà molt interessant per als catalans i per als que mirem a Catalunya  Saber si s'avançaran les eleccions al parlament, saber si CiU i ERC aniran en una llista conjunta o cadascun pel seu costat...


Els partits catalano-espanyols i el Govern d'Espanya tenen poques possibilitats. Els que estan en contra de la independència han proposat una reforma federal. El primer a proposar-la va ser el PSC, perquè no sabia com enfrontar-se a l'onada que estava arribant. I en aquest sentit és convenient recordar que a Catalunya els últims anys no ha produït una revolta federalista, sinó una revolta independentista. Ningú no es pot enganyar: els carrers s'han omplert d'independentisme, no de federalisme.


Així que, se li digui com es vulgui, monarquia federal, república federal... l'independentisme té només una pregunta a fer: en aquesta reforma se li reconeix el dret a la independència a Catalunya i al País Basc? Si la resposta és que 'sí' aleshores s'uniran molts independentistes a la nova proposta. I esperaran fins que es faci la reforma per fer aleshores el referèndum de manera consensuada i legal. Però si la resposta és 'no' -ja que només hi ha dues opcions, totes dues sense matisos- llavors els independentistes no perdran ni un minut més discutint. S'aixecaran de la taula i seguiran cap endavant .


En la meva opinió, i és l'opinió de molts, els que proposen la reforma federal no tenen cap intenció d'introduir l'opció de la independència en el text de la constitució renovada d'Espanya. Perquè el problema no és legal, no ho ha estat mai i no ho serà: el problema està en la concepció que tenen els que fan la llei del que és una nació.

Men?ame
 

Editorial