Opinió

 

<17/19>

Vicent Partal

09.03.2013

Hem obert una via d'aigua

El fiscal superior de Catalunya ha estat destituit per dir que és normal que es consulten els pobles sobre el seu futur. Formalmanet ha dimitit però ho sabem tots que l'han fulminat. L'episodi és molt sorprenent. És cert que la tradició espanyola no és gaire democràtica però resulta desconcertant que es pugui fer dimitir a una autoritat d'aquest nivell, només per dir obvietats.


El fiscal es va limitar a respondre les preguntes d'un periodista. Aquest li va plantejar si veia raonable que els catalans fórem cridats a les urnes per a expressar quina és la visió que tenim del futur del nostre país. I ell es va limitar a dir que sí. Què podia dir alguna altra cosa? Hauria estat més lògic que diguera que no? En una democràcia?


La fulminant reacció del govern espanyol, a parer meu, amaga un pànic mal dissimulat. I per això mateix desproporcionat. Pànic a que al seu país i entre els seus s'estiga obrint també una via d'aigua amenaçant per als seus interessos: la de la comprensió democràtica.


Una de les posicions més interessants del sobiranisme català és la que ha vinculat democràcia i dret a decidir. S'ha aconseguit amb això guanyar una batalla clau. Qui pot oposar-se, ací, a la democràcia? L'argument espanyol a la contra només és el de l'imperi de la llei. Però cal ser molt curt de vista per a no adonar-se'n de com de fluix i inservible és contra la voluntat democràtica. La llei neix de la democràcia, no la democràcia de la llei. És possible que Espanya, nascuda sempre de la llei, això no ho sàpiga veure. Però la realitat és incontestable.


I comença a obrir una via d'aigua en el seu vaixell. Entre gent que no vol la independència de Catalunya però entèn que la democràcia no pot impedir un referèndum. Gent que votaria que no però que exigeix votar. Que finalment, i aquest és el tema, és allò que l'estat no vol que passe.

Editorial