Opinió

 

<17/19>

Vicent Partal

02.03.2013

El pal de paller d'Espanya

En català tenim una expressió que no sé si té cap equivalència en èuscar. Diem 'pal de paller' per referir-nos a alguna cosa o a algú que és fonamental dins una organització, dins un grup. El 'pal de paller' és allò que quan desapareix, quan cau, esdevé impossible la continuïtat d'allò que s'hi repenjava. M'imagine que una llengua tan rica com la vostra deu tenir una expressió més precisa i tot per a definir aquest concepte.


El partit socialista, els partits socialistes, són el pal de paller de l'Espanya de Juan Carlos. D'ací ve que siga tan important això que ha passat aquesta setmana a Madrid: per primera vegada el PSC ha posat els interessos de Catalunya davant dels interessos espanyols. I ho ha fet, a més, per reivindicar un referèndum sobre la independència del nostre país, un referèndum en què ells defensaran el no, però que demanen que es puga fer.


He dit que el PSOE és el pal de paller espanyol. Ho és perquè el PP no pot ser-ho. L'Espanya del PP, això és evident, no interessa a ningú fora de les seues files i no atrau a ningú que no combregue amb el seu ideari. L'Espanya del PSOE, en canvi, no tan solament ha reeixit a atraure votants de tot l'espectre polític, sinó també uns altres partits, com ara CiU, ERC o en algunes etapes el PNB, que gairebé sempre han acabat sentint-se còmodes amb el paper de secundaris de luxe del partit socialista en la política espanyola.


La crisi del PSOE --i trencar amb el PSC serà la crisi definitiva del PSOE-- és la crisi d'Espanya. Una situació que aquesta vegada em sembla que no ens afecta únicament a nosaltres, sinó també a vosaltres.

Editorial