Opinió
-
El Vaticà i els nostres pobles
Martxelo Otamendi
16.03.2013
-
Les fronteres de la religió
Vicent Partal
16.03.2013
-
Hem obert una via d'aigua
Vicent Partal
09.03.2013
-
Pa i sobiranisme
Martxelo Otamendi
09.03.2013
-
L'afecció del PSOE pels ribots
Martxelo Otamendi
02.03.2013
-
El pal de paller d'Espanya
Vicent Partal
02.03.2013
-
Tan llarg com intens
Martxelo Otamendi
23.02.2013
-
Deu anys defensant-nos
Vicent Partal
23.02.2013
-
Empresaris descol·locats
Vicent Partal
16.02.2013
-
Els empresaris i la independència
Martxelo Otamendi
16.02.2013
-
Les dones fortes
Vicent Partal
09.02.2013
-
Una època esperançadora per a la societat civil
Martxelo Otamendi
09.02.2013
-
Les portes de l'infern
Vicent Partal
02.02.2013
Vicent Partal
07.06.2014
Mà a mà
Vos explique la meua experiència. De la Via Catalana. El moment, el minut precís en el qual les mans s'agafen és en realitat estrany. Estem massa acostumats a les manifestacions i això és diferent. No hi ha grans concentracions però veus gent fins allà on la teua vista arriba. Crides 'independència' amb un somriure com més càlid, divertit fins i tot. I llavors t'agafes de la mà que tens al costat, una per a la meua dona i l'altra per una senyora que no he sabut mai qui és. Samarretes, banderes, l'helicòpter i les càmeres. Per la ràdio sents les campanes de la Seu Vella de Lleida cridant tothom a eixir al carrer, a ocupar quilòmetres i quilòmetres.
I de sobte és quan t'atures pensant en tanta gent com hi ha agafada de la mà, amb tu. Des del Voló a Vinaròs, molts quilòmetres. Mires al teu voltant i penses que és molt difícil haver-ho aconseguit. No només perquè calen milions de persones. També perquè cadascú ha de saber bé on posar-se o si no la fila no funciona. I hi ha qui ha eixit de casa de bon matí i ha hagut de recórrer mig país per posar-se allà on ho necessitàvem. I els que no han dormit, preparant la cadena. I els fotògrafs. I els conductors. I la gent que ha omplert de cartells al país. I el que va fer la web on ens hem apuntat... De sobte te n'adones que no només en som molts, sinó que també som el que volem i estem units.
Espere que això que jo vaig sentir l'11 de setembre al Paral·lel de Barcelona ho sentiu molta gent aquest diumenge, entre Iruña i Durango. Que Gure Esku Dago siga un èxit enorme per al poble basc i, si pot ser, l'inici d'una nova etapa. I encara que alguns, començant per Arnaldo Otegi, no puguen ajuntar la seua mà a la vostra, no en dubteu: tots junts sou més forts.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











