Opinió
-
El Vaticà i els nostres pobles
Martxelo Otamendi
16.03.2013
-
Les fronteres de la religió
Vicent Partal
16.03.2013
-
Hem obert una via d'aigua
Vicent Partal
09.03.2013
-
Pa i sobiranisme
Martxelo Otamendi
09.03.2013
-
L'afecció del PSOE pels ribots
Martxelo Otamendi
02.03.2013
-
El pal de paller d'Espanya
Vicent Partal
02.03.2013
-
Tan llarg com intens
Martxelo Otamendi
23.02.2013
-
Deu anys defensant-nos
Vicent Partal
23.02.2013
-
Empresaris descol·locats
Vicent Partal
16.02.2013
-
Els empresaris i la independència
Martxelo Otamendi
16.02.2013
-
Les dones fortes
Vicent Partal
09.02.2013
-
Una època esperançadora per a la societat civil
Martxelo Otamendi
09.02.2013
-
Les portes de l'infern
Vicent Partal
02.02.2013
Martxelo Otamendi
27.04.2013
Aquest gran dia
Hi ha una persona amiga nostra que sovint es pregunta i ens pregunta si és pertinent el pes que exerceixen i han exercit les persones precursores en termes culturals en els nostres projectes nacionals. Ell sol dir que comparteixen molta filosofia però tenen poca pràctica. Com si la gent precursora del món polític fos més influient, més pragmàtica.
No m'ha satisfet mai aquesta argumental, pel que al passat recent dels nostres dos pobles. Perquè a mi em sembla que si no hagués estat pels precursors culturals, molts dels nostres projectes, molts dels nostres somnis encara els hauríem de fer. Aquí és molt evident: en l'empenta inicial de tot de projectes sempre trobes la gent de la cultura. Després, és clar, arriben els professionals i els consoliden però els comencen gent de la cultura. No cal pensar-hi massa per a trobar-ne la justificació. La gent que treballa el món de la cultura pateix a diari la manca de normalitat del país: dificultats per a la creació, prohibicions, un mercat sense normalitzar, la manca de mitjans per a la distribució, els poder dels mercats veïns. I cal reconèixer que mot sovint han creat en situacions d'una adversitat extrema. Han fet treballs doblement bonics, per la qualitat i també per l'adversitat del temps que han viscut.
Als Països Catalans acabeu de celebrar Sant Jordi, un gran dia que des del nostre país ens provoca enveja. Entenc que hi hagi gent que en parli com del dia del llibre, en el sentit més comercial i interessat imaginable. Però aquest dia és molt bonic això que feu, que és demostrar que a més de l'espanyola i la francesa la vostra llengua existeix. I segurament és per això que tanta i tanta gent vol participar-hi, no només des de l'àmbit de la cultura estricta.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












