Opinió

 

<16/19>

Vicent Partal

31.08.2013

Quan decidim nosaltres

Men?ame
 

Aquest estiu he passat uns dies al vostre país, xerrant i escoltant gent. I m'ha intrigat especialment aquesta no sé si dir proposta de portar el procés de pau directament des d'Euskal Herria sense esperar a, i sense tenir en compte, el que diga, pense o vulga fer Espanya. M'ha semblat entendre que això era un canvi de rumb interessant i m'ha fet pensar sobre les coses fonamentals que han canviat al nostre país. I una és això. Ací ja ningú pensa en el que fa, vol fer o pretén Espanya.


El canvi respecte a l'estatut de Maragall o al pla Ibarretxe és en aquest sentit monumental. Llavors vam anar a Madrid els uns i els altres. I ens van doblegar sense esforç als uns i als altres perquè jugàvem en el seu camp i amb les seues regles. 'Aquesta vegada no votaran ells sinó nosaltres' va dir fa uns mesos el president Mas i el canvi que significa això és més gran del que sembla. Que no serà fàcil? clar que no. Que vés a saber què passarà al final? doncs sí, vés a saber. Que això de tenir la paella agafada pel mànec mai ha estat molt de nosaltres? D'acord. Però hemen gaude! ací estem! I vist en la perspectiva de l'any que portem en aquesta nova etapa certament no ens ha anat, al país, gens malament.


En el vostre cas la cosa té la complicació de la situació dels presos, ostatges polítics del govern espanyol. Complicació que no se com es podria moure si finalment avança la idea del procés basc estricte. Però passe el que passe estic convençut que aquesta que heu triat és una bona via. Perquè de fet significa que comencem ja a decidir nosaltres, fixem les regles i els límits i marquem sobiranament els acords. Que no és poc. És com un petit exercici d'autodeterminació, limitat i sectorial però que pot desencadenar salts majors. Com va passar amb les nostres consultes populars per l'autodeterminació, sense anar més lluny.

director@vilaweb.cat

Men?ame
 

Editorial