Opinió

 

<16/19>

Vicent Partal

13.04.2013

Deixa un diari lliure

La mort d'un company sempre causa desolació. La mort inesperada, més encara. Potser per això quan em vas trucar per explicar-me que Joxan Lizarribar s'havia mort, tot just si vaig encertar a expressar pàl·lidament el meu suport per a tu i tota la gent de Berria. Aquesta mena de notícies no són mai fàcils d'encaixar.


Fa uns quants anys es va morir també, a Lisboa, un bon amic i company, Mario Bettencourt Resendes, director durant decennis del Diário de Notícias, un professional seriós i rigorós amb qui discutia apassionadament de política i de futbol, però amb qui compartia la passió per aquest ofici nostre. Ens trobàvem un parell de voltes cada any i sempre parlàvem hores i hores. La seua experiència era un gran exemple per a mi.


Quan es morí, el Diário va publicar una esquela emocionant, signada per la redacció. En comptes d'aquell habitual 'deixa dona i fills', hi deia 'deixa un diari lliure, per al país'. Vaig sentir aleshores una enveja sana. I l'altre dia, quan em vas telefonar per explicar que Joxan s'havia mort, la vaig recordar i vaig pensar que ell es mereixia una esquela igual.


Atordit i trist, vaig anar a la web de Berria a mirar un vídeo on apareixia ell, i hi parlava. I el vaig escoltar, per bé que, com tu saps, la meua capacitat d'entendre el basc és molt limitada, res a veure amb el teu domini del català. Amb Joxan, hi parlava en espanyol, però els seus gests, el seu to de veu, la seua mirada, era ço que jo intentava capturar, ni que fos per darrera vegada.


Ara només puc dir-vos que ho sent, que crec que puc parlar en nom dels molts amics catalans d'Egunkaria i Berria per expressar-te que ho sentim de debò i que reconeixem en Joxan un home imprescindible que deixa un llegat immens: aquest diari lliure que tu, Martxelo, tens l'honor de dirigir.

Editorial