Opinió
-
Coses de gronxadors
Martxelo Otamendi
11.05.2013
-
Amb l'aigua al coll
Vicent Partal
04.05.2013
-
Necessitat de sindicats
Martxelo Otamendi
04.05.2013
-
El país millor
Vicent Partal
27.04.2013
-
Aquest gran dia
Martxelo Otamendi
27.04.2013
-
Entre models
Martxelo Otamendi
20.04.2013
-
El poder que tenim
Vicent Partal
20.04.2013
-
Congrés Internacional de Precursors
Martxelo Otamendi
13.04.2013
-
Deixa un diari lliure
Vicent Partal
13.04.2013
-
La responsabilitat dels socialistes
Martxelo Otamendi
06.04.2013
-
Compte amb la república
Vicent Partal
06.04.2013
-
Uns personantges sorprenents
Vicent Partal
23.03.2013
-
Un captiu que no vol alliberar-se
Martxelo Otamendi
23.03.2013
Vicent Partal
13.04.2013
Deixa un diari lliure
La mort d'un company sempre causa desolació. La mort inesperada, més encara. Potser per això quan em vas trucar per explicar-me que Joxan Lizarribar s'havia mort, tot just si vaig encertar a expressar pàl·lidament el meu suport per a tu i tota la gent de Berria. Aquesta mena de notícies no són mai fàcils d'encaixar.
Fa uns quants anys es va morir també, a Lisboa, un bon amic i company, Mario Bettencourt Resendes, director durant decennis del Diário de Notícias, un professional seriós i rigorós amb qui discutia apassionadament de política i de futbol, però amb qui compartia la passió per aquest ofici nostre. Ens trobàvem un parell de voltes cada any i sempre parlàvem hores i hores. La seua experiència era un gran exemple per a mi.
Quan es morí, el Diário va publicar una esquela emocionant, signada per la redacció. En comptes d'aquell habitual 'deixa dona i fills', hi deia 'deixa un diari lliure, per al país'. Vaig sentir aleshores una enveja sana. I l'altre dia, quan em vas telefonar per explicar que Joxan s'havia mort, la vaig recordar i vaig pensar que ell es mereixia una esquela igual.
Atordit i trist, vaig anar a la web de Berria a mirar un vídeo on apareixia ell, i hi parlava. I el vaig escoltar, per bé que, com tu saps, la meua capacitat d'entendre el basc és molt limitada, res a veure amb el teu domini del català. Amb Joxan, hi parlava en espanyol, però els seus gests, el seu to de veu, la seua mirada, era ço que jo intentava capturar, ni que fos per darrera vegada.
Ara només puc dir-vos que ho sent, que crec que puc parlar en nom dels molts amics catalans d'Egunkaria i Berria per expressar-te que ho sentim de debò i que reconeixem en Joxan un home imprescindible que deixa un llegat immens: aquest diari lliure que tu, Martxelo, tens l'honor de dirigir.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











