Opinió

 

<16/19>

Martxelo Otamendi

13.04.2013

Congrés Internacional de Precursors

En les èpoques més difícils, als nostres països la llavor en favor de la política, la llengua i la cultura ha estat en mans de persones emprenedores, autèntics precursors. Sabien que la societat es conformava amb el que tenia --fins i tot s'hi resignava. I van assumir riscos grans. De vegades se sentien marcades, tenien problemes a la feina o la família, patien detencions. pallises, multes. Fins i tot els exiliaven, els estigmatitzaven. Ells eren conscients de que els podien passar coses encara pitjors i tanmateix seguien treballant. Fins i tot quan les persones més pròximes els preguntaven com era que es posaven en aquells embolics.


Els nostres països, sense aquesta mena de gent, no haurien tirat endavant. Ells van fer front a l'intent de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura. I gairebé sense cap recurs van posar els pilars de la seva recuperació. Ara la nostra situació pot ser bona o dolenta, això depèn del funcionari a qui li ho preguntem: com més amunt la valoració serà millor. Però per més que discutim tots serem d'acord en que sense l'ajut d'aquella gent que va obrir camí estaríem molt pitjor encara.


Els ho hem reconegut prou? Els els donat prou les gràcies? Ells no feien res per ells ni pel seu renom però els ho hem de reconèixer.


Ara ens quedar seguir el treball que ells no van poder acabar, seguir pel mateix camí que aquelles persones precursores ens van netejar i aplanar. I aconseguir aquella nació lliure, euskaldun, moderna i solidària que tant havien volgut ells.


Aquesta setmana se'ns ha mort Joxan Lizarribar, el president de Berria Taldea. Era una persona exemplar com poques i considerava els Països Catalans l'altra seva pàtria, amic com era de tants catalans. M'agrada pensar que ara es reunirà, espero, amb tants altres imprescindibles que també us han marxat a vosaltres, en una mena de Congrès Internacional de Precursors.

Editorial