Opinió

 

<16/19>

Martxelo Otamendi

06.04.2013

La responsabilitat dels socialistes

Els republicans espanyols no tenen cap motiu de queixa aquests dies perquè gràcies a l'oportunitat que se'ls acaba de presentar finalment podrien acabar, d'una vegada per totes, amb el sistema monàrquic.


Durant dècades, la gent republicana d'Espanya no ha trobat la manera d'abolir el règim de la casa de Borbó. El Borbó ha reunit un suport institucional tan ferm com clar, i ells simplement no han aconseguit, encara que s'hagin esforçat, esquerdar la paret. Però tal i com passa sovint en política, el canvi arribarà -si és que arriba- més pel demèrit de les persones que formen part de la família reial, que no pels mèrits dels republicans. I aquí hi som.


És curiós això que passa a Espanya al voltant de la monarquia: la persona que no és monàrquica és juancarlista. Tret d'algunes excepcions. I aquí ve a tomb recordar que els principals partits polítics d'Espanya són els responsables d'haver conformat un sistema amb la monarquia, que ha oferta a aquesta la possibilitat de sobreviure. A l'hora de repartir responsabilitats, però, el PSOE en té més, perquè els partit socialista sustenta la monarquia amb més afany i tot que el PP, personalment i institucionalment. Felipe González ha estat el president d'Espanya que millor ha tractat mai el Borbó, molt millor que Aznar, per exemple.


És evident que per naturalesa, li correspondria al PP donar el màxim suport a la monarquia, però històricament ha estat més la responsabilitat de la gent socialista. Dels socialistes que saben bé que sense el suport social i institucional del PSOE el llogater de la Zarzuela no hauria pogut sobreviure molt. De la qual cosa podem deduir, ja que el suport del PP no seria en cap cas suficient, que la monarquia perdurarà a Espanya mentre així ho vulguin els socialistes.


I el fet és que si bé ara la família de Borbó va d'escàndol en escàndol al mateix temps els socialistes no demostren la suficient valentia com per aprofundir en la seva tradició republicana que dit sigui de passada els resultaria una clau molt útil per acostar-se a la joventut.


Simplement estan massa embolicats en el passat més proper.

Editorial