Opinió

 

<16/19>

Vicent Partal

23.03.2013

Uns personantges sorprenents

Sempre em faig la pregunta de què han de pensar alguns magistrats europeus quan escolten coses com les que han hagut d'escoltar aquesta setmana sobre la doctrina Parot. O quan se n'assabenten que el govern espanyol diu que decidisquen ells el que decidisquen Espanya farà 'enginyeria jurídica' (quina expressió més tenebrosa) per a seguir fent el que ells vulguen.


Els espanyols estan acostumats per desgràcia a aquesta cosa de l'excepcionalitat. A fer cas omís de les regles. A escriure una cosa i fer-ne una altra. Conec un anglès em va explicar que havia negociat amb el Regne Unit l'entrada a la Unió. Que com a anglès negociava coma a coma com si li anés la vida en això. Per la qual cosa li va estranyar molt com anys després quan va haver de negociar com a europeu amb Espanya els espanyols a tot li dèien que sí. 'És que no pensaven complir això que estaven signant!' explica l'home assombrat.


I és que ells són així, Els espanyols. Una democràcia molt justeta amb una tendència sorprenent a botar-se les regles. Les seues! Actitud que quan es veu en tot el seu esplendor fora del territori de l'estat sol deixar perplexos els seus interlocutors.


El cas d'Inés del Rio és un escàndol des de qualsevol punt de vista. Però és més escandalosa encara l'actitud fatxenda de l'estat. Aquest to provocador i amenaçador. Aquest despreci per la discrepància europea. Una mica més i apareixen l'Agustina d'Aragó i els toros...


Torne a la Gran Bretanya. En alguna part de les fantàstiques memòries de Winston Churchill el premier anglès explica que en plena guerra, amb els alemanys atacant cada nit Londres, algú li va proposar modificar de forma irregular una llei. A la qual cosa va respondre preguntant 'i si ho faig en que em diferencie d'aquests aviadors nazis?'. M'explique, no?

Editorial