Restriccions interessades

El que ha passat amb la Televisió Pública de Grècia pot ser paradigmàtic per entendre l'abast dels braços de la crisi.

No tot pot ser provocat per una mà blanca –les negres no ho han provocat, i les podem deixar en pau–, però reflecteix clarament l'objectiu dels que han dissenyat com hem d'arribar al final de la crisi: de manera pobra i submisa.

En una societat moderna, els mitjans de comunicació públics fan un paper molt important, com a mínim en el pla teòric. Una altra cosa és que aquí i allà hagi existit i existeixi una tendència a polititzar els mitjans de comunicació; és una posició certament inadmissible que cal canviar de totes totes. Però deixar l'àmbit de la informació i la comunicació en mans privades no és una qüestió desinteressada; afavoreix interessos classistes, actua a favor de la classe rica que pot monopolitzar la informació i crear un mitjà de comunicació privat.

Els mitjans de comunicació públics, malgrat totes les manipulacions, han de garantir la llibertat d'expressió i la pluralitat, i assegurar el dipòsit de l'actitud crítica inherent al periodisme. Els mitjans de comunicació públics són convenients per la gent pobra, per les minories, per aquells que no disposen de cap altra infraestructura mediàtica, pels mitjans alternatius, per les nacions sense estat, per les classes treballadores i populars… A la resta no; a la resta els convé la llei de la selva.

A més, als nostres països, els mitjans de comunicació públics fan també una funció especial, en la construcció dels nostres pobles i en la identificació social com a comunitat nacional. És per això que totes aquestes són molt males notícies: regularitzacions d'ocupació a TV3; acomiadaments del lloc web d'EiTB; les restriccions a Radio Vitòria…

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els mitjans de comunicació públics han de garantir la llibertat d'expressió i la pluralitat, i ser el dipòsit de l'actitud crítica inherent al periodisme.