Arnau Queralt: 'Després de Rio+20, continuem treballant'

Divendres passat va cloure’s, a Rio de Janeiro, la Conferència Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (Rio+20). Dues dècades després de la Cimera de la Terra (1992), els representants de la comunitat internacional van tornar a aquesta ciutat per analitzar els principals reptes que el planeta té plantejats i, també, renovar el seu compromís amb la sostenibilitat. La conferència s’havia de centrar en dos grans temes. Per una banda, l’economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa i, per una altra, el marc institucional necessari per avançar vers un model de desenvolupament sostenible.

Els resultats de la conferència oficial no han estat satisfactoris. En el moment d’iniciar-la ja es va constatar que la declaració que s’havia d’aprovar a la cimera, titulada 'El futur que volem', no era ni de bon tros tan ambiciosa com hauria estat desitjable. Aquesta manca de compromisos ferms i de voluntat real d’impulsar els canvis necessaris per la sostenibilitat del planeta han generat una profunda preocupació en una part significativa dels governs presents a Rio, institucions com la Comissió Europea, representants del món empresarial i entitats de la societat civil.

L’efecte de la Cimera de Rio, de l’any 1992, va durar pràcticament 20 anys (amb molts matisos, és clar). En el cas de Rio+20, hom té la impressió que tant sols hagi durat unes hores. Només han passat 4 dies des de la cloenda de la conferència i els mitjans ja no en parlen (de fet, això ja passava quaranta-vuit hores després). És significatiu.

Els propers dies han de servir per valorar els acords als quals s’ha (o no s’ha) arribat a Rio. Tant pel que fa a resultats concrets com a possibles finestres que s’hagin deixat obertes de cara al futur. També sobre la poca efectivitat d’aquestes grans cimeres internacionals, en un moment on cada cop és més important arribar a compromisos globals. Després d’aquesta cimera només podem continuar treballant. A escala internacional, comunitària i catalana. També a nivell local, empresarial, domèstic. No tenim cap altra opció. La poca ambició de la declaració de Rio+20 no pot ser una excusa per la inacció. Els reptes cada cop són més importants i juguem amb el temps en contra. I tenim molt camp per córrer.

Un dels consells que assessoren el govern federal alemany en l’àmbit de la sostenibilitat (amb qui el consell que dirigeixo té relació ja que ambdós formen part d’una xarxa europea d’òrgans assessors en desenvolupament sostenible) ahir va
emetre un comunicat on destaca que a Rio+20 hi havia hagut dos mons paral·lels: mentre els caps d’estat i de govern no havien estat capaços d’enviar una senyal convincent sobre com havíem de reestructurar el sistema econòmic mundial (per fer-lo més sostenible), fora de la conferència s’havien arribat a acords de col·laboració importants entre estats, empreses, científics i entitats del món civil per avançar vers un model de desenvolupament més sostenible. Aquesta és, doncs, una gran esperança.

Després de Rio+20, per tant, continuem treballant.

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet