Opinió
-
Ernest Sena: 'Una lectura sorprenent'
Ernest Sena
05.10.2012
-
Ernest Sena: El millor crèdit
Ernest Sena
20.09.2012
-
Ernest Sena: 'Independència i coeficients'
Ernest Sena
06.09.2012
-
Ernest Sena: La crisi, cinc anys després
Ernest Sena
24.08.2012
-
Mortes les caixes, visca la banca pública
Ernest Sena
12.07.2012
-
Ernest Sena: Gestionant la crisi: tres perles
Ernest Sena
02.07.2012
-
Arnau Queralt: 'Després de Rio+20, continuem treballant'
Arnau Queralt
26.06.2012
-
Ernest Sena: 'Els petits inconvenients i les greus conseqüències'
Ernest Sena
12.06.2012
-
Nacionalitzar la banca
Ernest Sena
30.05.2012
-
Ernest Sena: El greuge valencià
Ernest Sena
09.05.2012
-
Ernest Sena: 'L'FMI sempre l'erra'
Ernest Sena
19.04.2012
-
Cop d'estat a l'autonomia local
Ernest Sena
02.03.2012
-
Josep Domingo-Ferrer: 'Viure sense Google és realment difícil'
Josep Domingo-Ferrer
01.03.2012
Arnau Queralt
26.06.2012
Arnau Queralt: 'Després de Rio+20, continuem treballant'
Divendres passat va cloure’s, a Rio de Janeiro, la Conferència Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (Rio+20). Dues dècades després de la Cimera de la Terra (1992), els representants de la comunitat internacional van tornar a aquesta ciutat per analitzar els principals reptes que el planeta té plantejats i, també, renovar el seu compromís amb la sostenibilitat. La conferència s’havia de centrar en dos grans temes. Per una banda, l’economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa i, per una altra, el marc institucional necessari per avançar vers un model de desenvolupament sostenible.
Els resultats de la conferència oficial no han estat satisfactoris. En el moment d’iniciar-la ja es va constatar que la declaració que s’havia d’aprovar a la cimera, titulada 'El futur que volem', no era ni de bon tros tan ambiciosa com hauria estat desitjable. Aquesta manca de compromisos ferms i de voluntat real d’impulsar els canvis necessaris per la sostenibilitat del planeta han generat una profunda preocupació en una part significativa dels governs presents a Rio, institucions com la Comissió Europea, representants del món empresarial i entitats de la societat civil.
L’efecte de la Cimera de Rio, de l’any 1992, va durar pràcticament 20 anys (amb molts matisos, és clar). En el cas de Rio+20, hom té la impressió que tant sols hagi durat unes hores. Només han passat 4 dies des de la cloenda de la conferència i els mitjans ja no en parlen (de fet, això ja passava quaranta-vuit hores després). És significatiu.
Els propers dies han de servir per valorar els acords als quals s’ha (o no s’ha) arribat a Rio. Tant pel que fa a resultats concrets com a possibles finestres que s’hagin deixat obertes de cara al futur. També sobre la poca efectivitat d’aquestes grans cimeres internacionals, en un moment on cada cop és més important arribar a compromisos globals. Després d’aquesta cimera només podem continuar treballant. A escala internacional, comunitària i catalana. També a nivell local, empresarial, domèstic. No tenim cap altra opció. La poca ambició de la declaració de Rio+20 no pot ser una excusa per la inacció. Els reptes cada cop són més importants i juguem amb el temps en contra. I tenim molt camp per córrer.
Un dels consells que assessoren el govern federal alemany en l’àmbit de la sostenibilitat (amb qui el consell que dirigeixo té relació ja que ambdós formen part d’una xarxa europea d’òrgans assessors en desenvolupament sostenible) ahir va
emetre un comunicat on destaca que a Rio+20 hi havia hagut dos mons paral·lels: mentre els caps d’estat i de govern no havien estat capaços d’enviar una senyal convincent sobre com havíem de reestructurar el sistema econòmic mundial (per fer-lo més sostenible), fora de la conferència s’havien arribat a acords de col·laboració importants entre estats, empreses, científics i entitats del món civil per avançar vers un model de desenvolupament més sostenible. Aquesta és, doncs, una gran esperança.
Després de Rio+20, per tant, continuem treballant.
Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












