Ensenyi’m els cèntims

Les vegades que hem rigut quan un amic que treballa a la banca ens explica l’anècdota de la velleta que vol que li ensenyin els diners dipositats al seu compte d’estalvi.

I les vegades que hi deuen haver pensat, però ara sense riure, els socis de la cooperativa de l’Aldea quan la seva secció de crèdit tanca la caixa per eixut. Senzillament la Cooperativa no podrà tornar uns diners dipositats per uns veïns que havien confiat en una institució 'de tota la vida', portada per coneguts, amics i familiars, que de cop i volta, amb traïdoria, els negaven el que era seu.

Ja els poden explicar ara que és molt diferent una suspensió de pagament, deguda a tensions de tresoreria d’una fallida, que aquí no se n’ha anat ningú amb maletes plenes de diners, ni s’han fet transferències a paradisos fiscals.

Les clàusules de contracte que té al cap la gent corrent en un compte és senzill: que els han de donar els diners quan els demanin en la quantitat que vulguin dels que han dipositat. Perquè són diners per al dia a dia, per a comprar la llavor, per a completar pensions minses, per a....

No sabien, o no n'eren conscients, que la cooperativa utilitzava aquests diners per fer inversions que en comprometien la disponibilitat.

Es troben de sobte enmig d’un curset accelerat de finances i gestió amb ràtios que fluctuen amunt i avall. I tot els comença a recordar, però en directe, el gran espectacle de la crisi representada contínuament als aparadors mediàtics.

Si ja tenien familiars i veïns sense feina, això era degut a la gran conxorxa mundial que com una gran catàstrofe natural ha col·lapsat el món en general. Però aquesta vegada l’atac ha vingut dels pròxims, d’aquelles institucions que sabem pròpies.

Així es destrueix la confiança guanyada dia a dia per un col·lectiu que en la seva trajectòria històrica ha tingut mil motius per a desconfiar, que ha hagut d’unir-se per defensar-se d’especuladors i lladres del seu treball que els experts urbanites qualifiquen de poc 'valor afegit'.

Així s’estronca la saba de l’intercanvi econòmic productiu: la confiança, i de passada el principi de cooperació –operar conjuntament- entre iguals i un dels fonaments de la dita 'economia social' (que potser l’altra és asocial?).

Passarà com a les caixes? En què polítics, òrgans de govern i alts directius, des de la seva ideologia de la competició, van oblidar-ne l'origen i la finalitat inscrits en els noms 'd’estalvis i de pensions' per a convertir-se en 'de riscos i especulacions' sense que els representants socials als seus consells aturessin la carrera desbocada cap a l’èxit final: el seu suïcidi.

Em demano si també a les cooperatives, uns quants no consideren que, basats en informacions i coneixements privilegiats, es converteixen en elits que no creuen necessari d'informar ni formar els seus cooperants i copropietaris, que consideren poc interessats i/o poc formats per a entendre iniciatives que creuen necessàries per al negoci.

Si fos així, no caldria formar una estructura cooperativa; que aquesta elit s’arrisqui a fer una S. A. o S. L. Qui no sàpiga o hagi oblidat que el cooperativisme no és tan sols un recurs per a sectors desafavorits o situacions desesperades, sinó sobretot una perspectiva diferent de la societat, de la propietat, del treball i de les relacions humanes, i del desenvolupament integral dels seus membres, que es dediqui a una altra cosa, que no instrumentalitzi els altres per a les seves necessitats de poder o de manipulació, com a sapròfits de la necessitat humana d’actuar conjuntament.

El cooperativisme no els necessita, només cal veure els models d’èxit actuals que encarnen els principis cooperatius, això sí, distingint bé els que només són cooperatives jurídicament.

I sí, governants i executius de cooperatives han d’estar disposats a 'perdre el temps' explicant als seus cosocis què en fan dels seus cèntims i en quines circumstàncies no els els podrien ensenyar abans que no els arribi el dia que els neguin el pa i la sal per sorpresa.

Han d’estar disposats a explicar això i moltes coses més, perquè el cooperativisme només pot ser viable si, conjuntament amb les finalitats productives i de negoci que li són pròpies, és també un viver de ciutadans de ple dret.

Que comencin per ensenyar els cèntims.

joan.roma@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Em demano si també a les cooperatives, uns quants no consideren que, basats en informacions i coneixements privilegiats, es converteixen en elits que no creuen necessari d'informar ni formar els seus cooperants i copropietaris, que consideren poc interessats i/o poc formats per a entendre iniciatives que creuen necessàries per al negoci.