Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

Stefan Wolff

07.04.2015

No es pot fer front a Al-Xabab només per la força

El grup terrorista al-Xabab s'ha atribuït un atac a la Universitat de Garissa, a l'est de Kenya, en el qual un nombre important d'alumnes i professors van ser assassinats i molts altres presos d'ostatges. L'atac és un pas més en l'escalada contínua de les activitats d'aquest grup, i un indicador clar que la situació de seguretat a l'est de l'Àfrica es va deteriorant ràpidament. Amb seu a Somàlia, al-Xabab ha estat darrere d'un seguit d'atacs recents a Kenya, el més conegut dels quals és la massacre del centre comercial Westgate a Nairobi el 2013. Però les incursions transfrontereres a Kenya es remunten al 2011. Aleshores les incursions d'al-Xabab van provocar una resposta militar per part del govern de Nairobi, que va enviar tropes a Somàlia com a part d'una missió de la Unió Africana en suport del govern internacionalment reconegut de Somàlia, govern que rep la pressió d'al-Xabab i més grups militants des de fa anys.


Al-Xabab és impulsat principalment per la mateixa interpretació radical de l'Alcorà que fan servir al-Qaida i Estat Islàmic, però també fa enfocaments més oportunistes per tal de reforçar el suport local. Té els orígens a al-Ittihad al-Islami (Unitat de l'Islam), una de les diverses faccions militants que van sorgir arran de la caiguda de Siad Barre el 1991. Aquests grups dispars van lluitar entre si i amb una missió de pau de l'ONU durant la guerra civil de Somàlia, que va col·lapsar totalment el país, fet del qual encara no s'ha recuperat gairebé un quart de segle més tard.


Una amenaça en evolució


Al-Xabab (literalment, 'la joventut') es va separar de la Unitat de l'Islam el 2003 i es va fusionar amb un altre grup islamista radical, l'anomenada Unió de Tribunals Islàmics. Com que aquesta aliança va obtenir el control de la capital de Somàlia, Mogadiscio, el 2006, Etiòpia, el país cristià de la regió, va iniciar una acció militar contra el grup. L'ofensiva va afeblir al-Xabab i el va empènyer cap a les zones rurals del centre i el sud de Somàlia, però no va aconseguir derrotar-lo.


Per contra, la invasió d'Etiòpia i l'ocupació de bona part de Somàlia --encara que l'exèrcit etíop fos convidat pel govern somali i tingués el suport de la Unió Africana-- van permetre a al-Xabab de reinventar-se com una força islamista i nacionalista oposada a una invasió 'cristiana' estrangera.


Inicialment, el grup va atacar principalment les forces etíops, però aviat va començar a 'expandir' les activitats contra el govern somali també. El primer atac fora de Somàlia va ser a la capital d'Uganda, Kampala, el 2010. Poc després, va començar les incursions transfrontereres a Kenya, predominantment contra cristians. Al mateix temps va augmentar els vincles amb al-Qaida i al-Xabab va declarar la seva completa lleialtat el 2012 --i no és clar ara si canviarà lleialtats i es passarà a Estat islàmic. Dependrà molt de com evolucionin les relacions entre al-Qaida a la Península Aràbiga (AQAP), un aliat de llarg termini d'al-Xabab amb seu al Iemen, i Estat Islàmic mateix.


La inestabilitat regional


Però el punt clau és que l'atac d'al-Xabab a Garissa és part d'un context regional més ampli d'inestabilitat alimentada per un gran nombre de factors. I no s'ha d'interpretar simplement com un altre acte de terrorisme fonamentalista.


És evident que la presència i les activitats dels grups terroristes a la regió és una preocupació important. I és cert que aquests grups són impulsats per interpretacions radicals i exclusivistes de l'islam. Però tota la regió també es ressent de tot un seguit de problemes: de desafiaments importants pel que fa al desenvolupament econòmic fins a la degradació del medi; del crim organitzat a la violència entre tribus i entre les comunitats; des de la corrupció fins a dèficits greus pel que fa als drets humans i el bon govern. Aquestes desigualtats tan arrelades ajuden al-Xabab a reclutar simpatitzants per una gran varietat de raons.


Atacar una universitat al nord de Kenya i separar els estudiants cristians dels estudiants musulmans demostra com avança al-Xabab mitjançant l'explotació de les identitats religioses, tribals i nacionalistes, això és cert. Però al final tot això es redueix a una lluita pel control --sobre les persones, sobre el territori i sobre els recursos. Mentre la majoria de les persones a la regió continuen excloses de tota participació política, econòmica i social significativa en les seves societats --societats dominades per les elits egoistes, que posen el seu benefici davant de tot-- hi haurà arguments legitimadors del terrorisme que apareixeran ací i allà.


És important per a contrarestar al-Xabab directament, fins i tot per mitjans militars. Però no podem amagar que no hi haurà cap solució duradora dels problemes de seguretat de la regió sense un esforç més integral i concertat per a resoldre els profunds nivells d'exclusió dels ciutadans dels països on al-Xabab actua. I l'atemptat de Garissa és una indicació de com aquests problemes encara subministren l'oxigen necessari per a la supervivència d'aquestes ideologies nihilistes i el seu fruit mortal.


 


Stefan Wolff, professor de seguretat internacional de la Universitat de Birmingham.

Editorial