dissabte, 8 de març de 2008
> Atemptat a l'abstenció
des del País Basc
TONI STRUBELL.
La mort del socialista Isaías Carrasco pot acabar sent un dels fets determinants de les eleccions de demà. Igual que ho van ser els atemptats de Madrid de fa quatre anys, no seria cap sorpresa que el cas desemboqués en una onada de conseqüències difícils de preveure. Zapatero i Rajoy ho saben bé i no van trigar gaire a anunciar la seva presència a la ciutat cooperativista. Del que no hi ha dubte és que aquesta ona tindrà una primera víctima política: l'esquerra independentista. La seva consigna abstencionista –que irònicament feia tàndem amb l'abstencionisme més «ambiental» promogut pel PP– previsiblement farà minvar molt els índexs d'abstenció previstos al País Basc, on, fins avui, la màquina bipartidista i la somnolència nacionalista havien amenaçat de fer-se notar. Ara aniran a votar molts dels que havien pensat quedar-se a casa, sobretot al sector socialista i potser també al del PNB. Al llarg de la tarda el líder d'Aralar, Patxi Zabaleta, fins i tot va inventar-se l'expressió «abstenció tenyida de sang» per referir-se al significat que va adoptar ahir aquella opció electoral, segons va dir. És difícil pensar en algun moment històric en què el fet de votar –i de no votar– hagués estat tan políticament connotat. D'altra banda, qui pot pensar que el fet que l'atemptat hagi estat perpetrat en una ciutat presidida per ANB sigui una casualitat? Certament, ETA ha tornat a col·locar el ja amenaçat partit en una situació dificilíssima, i tot segurament en obediència a aquella obscura consigna que proclama que «com més malament anem, millor». Malgrat tot, i segons sembla, l'alcaldessa Ino Galparsoro va tenir el detall d'apropar-se a l'hospital on estava ingressat l'exregidor moribund, la família del qual no la van voler rebre. En tot cas cal dir que qui especulava amb la visita de Galparsoro a l'hospital deu partir de la falsa suposició que la gent de l'esquerra independentista basca no té cor. De moment, el que està assegurat és que de nou hi haurà una jornada electoral marcada per un atemptat d'incalculables conseqüències. Amb la seguretat que el bipartidisme en sortirà tan reforçat com tocat l'abstencionisme, potser cal pensar que qui faci més bona gestió de les coses del cor –Zapatero o Rajoy– ho tindrà molt coll avall.
|
