«Aquest comunicat és l'expressió de totes les forces polítiques per fer front al terrorisme junts i units.»

Un comunicat conjunt de condemna és la resposta unitària que els partits amb representació parlamentària juntament amb els sindicats i la patronal van donar ahir a l'últim atemptat d'ETA, que va costar la vida a l'exregidor socialista Isaías Carrasco. «Les eleccions democràtiques de diumenge vinent es convertiran en una nova victòria de la llibertat. ETA no ha aconseguit ni aconseguirà mai tòrcer la lliure voluntat dels ciutadans», diu el comunicat, que comença solidaritzant-se amb la família i recull el compromís de tots els seus signants de «derrotar ETA junts».

«PERÒ» DEL PP A LA UNITAT
Tot i aquesta declaració d'unitat, els partits, sindicats i patronal només van poder aprovar un breu comunicat davant l'exigència del PP que en el text figuressin dos punts seus. Els mateixos dos punts que sobre ETA figuren en el seu programa electoral i els que en els darrers set mesos de legislatura ha intentat en diverses ocasions que fossin aprovats pel Congrés, que sempre els ha rebutjat. Concretament, el PP exigia que el text inclogués que no hi haurà cap negociació amb ETA i la revocació de l'acord del Congrés del maig del 2005 que autoritzava el govern a obrir un procés de diàleg amb l'organització armada basca. En no acceptar aquests dos punts, el PP es va limitar a sumar-se al comunicat consensuat per la resta de partits, sindicats i patronal i va impedir que hi hagués una declaració conjunta de condemna i es donés una imatge d'autèntica unitat amb una compareixença conjunta. El dirigent d'IU, Gaspar Llamazares, i el d'ERC, Joan Ridao, van explicar en les seves respectives compareixences que les exigències del PP havien impedit poder donar en un moment així una imatge d'unitat. Ridao va ser el més explícit de tots i va dir: «Haguéssim preferit que hi hagués hagut una declaració unitària però no ha estat possible perquè el PP no ho ha volgut així.»