És evident que l'atemptat d'ETA d'ahir al migdia canvia moltes coses. Fa quatre anys van ser 191 els morts que el terrorisme va posar damunt la taula tres dies abans de les eleccions. La mala gestió comunicativa del govern del PP, amb Acebes i Zaplana al capdavant, ho va canviar tot i Zapatero va guanyar. Ara el govern i l'oposició saben que juguen amb foc i que els ciutadans no els perdonaran segons quines actituds. Però és evident que l'assassinat d'ETA ho trastoca tot. I tot i això avui és dia de reflexió.

Queden catorze mesos per a les pròximes eleccions: d'avui fins a l'últim diumenge del mes de maig de l'any vinent, quan està previst que se celebrin les eleccions al Parlament Europeu. Serà un llarg període de silenci electoral que permetrà que els partits polítics facin els seus congressos, dirimeixin les seves pugnes internes i puguin renovar algunes de les seves cares i apuntalar les estratègies de futur. Demà se la juguen fort Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. El fracàs d'un o de l'altre els podria abocar a la substitució al capdavant del seus respectius partits. El PSOE, amb el suport de les enquestes, tenia fins ahir coll avall que guanyaria.

Al PP és diferent: Esperanza Aguirre, Ruiz-Gallardón i fins i tot Aznar valoren ser cartell electoral el 2012. Això voldria dir que Rajoy perdrà demà i que estan disposats a passar una llarga travessia pel desert. Cap d'ells tres tindrà escó al nou Congrés, l'únic lloc on hi ha possibilitat de fer alta política.

També se la juga fort Convergència i Unió i Esquerra Republicana. En els quarters de CiU i en veu baixa, apunten que en el cas que obtinguin menys dels actuals deu diputats o que quedin fora d'una negociació per formar govern, la crisi serà inevitable i no es podran estalviar reconduccions en els pròxims mesos entre Unió i Convergència. A ERC el llindar són els cinc escons –ara en tenen vuit–, els necessaris per formar grup parlamentari. En cas contrari, segons un dirigent del partit republicà, «el daltabaix pot ser monumental» i els diferents corrents del partit poden despertar de cop. De fet, es preveu batalla de cara al congrés de la tardor.

Ara tot està dat i beneït, després d'una precampanya de quatre anys i una altra de dues setmanes «televisada». A hores d'ara, són pocs els que no saben que han de votar malgrat que a la campanya hi ha hagut més espectacle que no pas informació sobre els temes que preocupen en el dia a dia.