El canvi climàtic, que ja deixa notar les seves conseqüències, ha fet que les propostes mediambientals esdevinguin un dels punts forts dels programes electorals dels principals partits. Les posicions varien, però, d'un partit a l'altre. Si bé ningú gosa oposar-se a la necessitat immediata de reduir les emissions de gasos a l'atmosfera. L'impacte econòmic de l'aplicació de mesures per reduir la contaminació i frenar el canvi climàtic topen massa sovint amb els interessos econòmics.

Un dels objectius fixats per la Conferència de Kyoto és el de reduir abans de l'any 2010 en un 15% les emissions de gasos que es registraven l'any 1990. L'Estat espanyol és encara molt lluny d'assolir aquest compromís. Tres informes, un de les Nacions Unides, un altre de la Unió Europea i un tercer encarregat pel mateix José Luis Rodríguez Zapatero, van deixar clar a final del 2007 que cada ciutadà de l'Estat generarà 7,6 tones de CO2 i se superarà en més de tres punts la mitjana mundial, situada en 4,5 tones. Això el situa per al 2010 com el segon país de la Unió Europea més allunyat dels compromisos de Kyoto.

Els programes presentats en les properes eleccions pels dos principals partits, el PSOE i el PP, tenen més punts de coincidència que de divergència. Tots dos defensen la necessitat de complir els compromisos de Kyoto, establir un sistema de fiscalitat ecològica, fer una llei integral contra el canvi climàtic i potenciar les energies alternatives, els biocombustibles i l'estalvi energètic i de recursos com ara l'aigua, etc. Hi ha, però, un punt, no pas poc important, on hi ha desacord. Es tracta de les centrals nuclears. El programa que presenta el candidat socialista aposta per una substitució gradual de l'energia nuclear i anar tancant les centrals quan acabin el seu cicle de vida. El candidat del PP aposta, en canvi, pel manteniment de les centrals nuclears com l'energia del futur.