dilluns, 25 de febrer de 2008
> El menjar que arriba amb camió
D. BRUGUÉ.
Foto: M. RUIZ
|
Foto: M. RUIZ
|
Foto: M. RUIZ
|
+ D'esquerra a dreta, alguns dels passos en l'elaboració dels plats. Es comença amb la manipulació dels aliments, en la primera foto. Al costat, el menjar es cuina i, a sota, es traspassa a les safates i es carrega al camió. Foto: M. RUIZ
|
La gran majoria de centres educatius opten perquè sigui una empresa la que els porti el menjar fet, sobretot perquè n'hi ha molts que no disposen de cuina pròpia o no volen fer front al seu manteniment. Una de les empreses que opera al territori gironí és Càtering Vilanova, situada al Pont Major de Girona. La paraula càtering automàticament s'associa amb una pèrdua de qualitat dels aliments i també de gust. Els responsables de l'empresa, però, neguen aquesta premissa, que sí que es pot donar amb un línia freda, almenys pel que fa al gust. A Vilanova, però, s'usa la línia calenta. Això significa que el menjar es cuina cada dia. Toni López, un dels directius, explica: «Cuinem exactament com es fa en qualsevol cuina, i el que mengen els nanos és el mateix que podrien menjar a casa. La diferència és que es transporta i que, per mantenir la temperatura adequada, determinats plats no es poden fer, com ara l'arròs a la cassola.» A favor hi ha el seguit de mesures sanitàries que es prenen. Cada mes es tramet una proposta de menú que elabora el departament de dietètica. Es fan els ajustaments que els centres i l'empresa pacten, i cada dia l'activitat comença pels volts de les cinc del matí. Es prepara la cuina fins a les 6, i en aquesta hora comença el procés de cuinar pròpiament. Hi ha sales de manipulació de verdura, carn i peix amb la seva pròpia maquinària. «No es compra res prefabricat. Les patates no són congelades sinó que es pelen, les truites es fan, i tot així», diu López, Quan s'ha treballat l'aliment es passa a la zona de cocció, on hi ha les planxes, marmites, forns i paelles. A partir de dos quarts de 10, els centres truquen cada dia per dir el nombre de menús que els calen i si hi ha alguna incidència. Per exemple, si es queda un nen amb intoleràncies, un de vegetarià o un que no mengi porc per motius religiosos. Aquestes peticions, afirmen, s'atenen. Llavors, els aliments s'introdueixen als recipients i als camions isotèrmics, que fan la ruta. No n'hi ha cap que marxi més tard de dos quarts d'11. Un cop al centre, l'aliment es distribueix als plats. Si hi ha un primer torn, se'l poden menjar directament. Si n'hi ha dos o tres, els centres tenen taules calentes o forns regeneradors que mantenen la temperatura. Carles Vilanova, el propietari, insisteix que la qualitat dels aliments està garantida, que a més s'utilitzen criteris dietètics i que els productes són frescos. També reconeix que en els últims anys hi ha hagut un canvi de mentalitat pel que fa a l'alimentació. Per exemple, cada setmana es menja peix almenys un cop i cada dia hi ha alguna cosa d'amanida. Abans era impossible, diu.
|
)
)
)
)
