El Departament d'Educació cada any transfereix una partida als consells comarcals destinada a menjadors escolars, així com a la gestió del servei. No obstant això, tradicionalment les mateixes escoles –sigui a través de les direccions, de les AMPA o de manera conjunta– se n'han fet càrrec i hi ha molts centres que no han delegat la gestió al consell comarcal i continuen assumint-la. Si no es vol, però, es delega al consell comarcal, que sol convocar concursos públics per adjudicar el servei. Però si se'n fa càrrec l'escola pot ser que sigui a través de cuiners propis o d'empreses. Totes aquestes possibilitats fan que no hi hagi un model fix a la demarcació. Per exemple, al Pla de l'Estany el consell comarcal no gestiona directament cap servei, mentre que a la Selva l'assumeix en 46 dels 63 centres.

Però no només hi ha varietat de models en la gestió. També n'hi ha a l'hora de servir i cuinar el menjar. Hi ha qui opta per tenir cuineres al mateix centre. Poden ser contractades per l'escola, però el més comú és que siguin treballadores d'una empresa que treballen directament a la cuina del centre. D'aquesta manera, si per exemple falla el personal per malaltia és la mateixa empresa qui s'encarrega de substituir-lo. Per tant, la continuïtat del servei no depèn directament de l'escola, sinó d'aquesta empresa. Un altre model, que és el que està més estès sobretot als centres de secundària, és el del càtering, en què una empresa porta el menjar prèviament cuinat i que està llest per ser servit. En aquest sentit, les possibilitats són diverses, però bàsicament hi ha l'anomenada línia calenta –menjar cuinat el mateix dia al qual només s'ha de mantenir la temperatura– o la freda –menjar que es porta al límit de la congelació i que després ha de ser manipulat per servir–. Majoritàriament a la demarcació s'utilitza la primera línia, la calenta. El director d'Educació a Girona, Andreu Otero, insisteix que en tots els casos hi ha un estricte control sanitari.

A les comarques gironines l'ús del menjador és majoritari. Dels 70.104 alumnes que hi ha als centres públics de la demarcació, gairebé la meitat –31.056– es queden a dinar. D'aquests, la gran majoria són en centres d'infantil i primària, i només 7.070 són a secundària.