«Ahir [per dimecres] a les vuit estaven dient que la llum ja havia tornat, però aquí no va venir fins passades les onze de la nit», exclamava ahir Julián, un dels dos germans que regenten la polleria Marín, a Gràcia. Va ser a aquella hora quan el seu germà Miquel va fer la comanda per ahir. «Però amb molta precaució», explica, «perquè si t'estan dient que no et donen garanties que la llum no torni a marxar, què has de fer?». Per això ahir a la tarda el mostrador de la botiga estava semibuit, i servia com a metàfora del grau de normalitat que ahir van poder assolir molts comerços, que, tot i oberts, no tenien res per vendre.

Unes cruïlles més avall, per exemple, a la Cantina Mexicana del carrer Encarnació, tenen llum des del matí, després de tres dies encadenats a la tenebra. Però el dia s'ha hagut de dedicar a la neteja i a fer compres. Com a la polleria, ho van haver de llençar tot, explica el propietari. I toca fusta perquè la llum no torni a marxar.

A tocar, una immobiliària. Ahir hi havia llum des de primera hora del matí, i ja no va marxar, a diferència del que va passar dimecres: «Vam venir a les nou i n'hi havia, i mitja hora després, quan vam tornar de fer el cafè, ja havia marxat», explica Gina Marí, que regenta el negoci amb el seu soci, Joan Albiach. «Quina colla d'impresentables. Sort que això és Barcelona, una gran ciutat europea», clama ella. «Aquí ens queixem al bar, però després ningú té collons de fer una vaga i que s'assabenti tothom del que passa aquí», lamenta ell. Tenen motius per als exabruptes. Han perdut un client, un americà que ja tenia emparaulada la compra d'un pis. Però en quedar-se sense ordinadors, s'han passat tres dies sense poder contactar-hi, i ara el paio ha marxat a Alemanya. «Com demostrem que hem deixat de guanyar 18.000 euros?», es pregunta Marí.

Ells, però, són uns privilegiats. Altres van seguir ahir patint talls continus. A la pastisseria Mar, just davant de la subestació del passeig Maragall que dilluns es va incendiar, no hi ha manera de tenir una jornada de feina normal. De fet, Fecsa Endesa, tot i donar la situació per «normalitzada», va avisar que hi ha i hi haurà talls que es poden donar en qualsevol punt de la ciutat. La companyia ja tenia instal·lats ahir un centenar i mig de grups electrògens, i prosseguia les obres per connectar mitjançant una línia subterrània de mitjana tensió la subestació del carrer Vilanova amb la de Maragall, una fórmula que pot permetre assolir un grau més d'estabilitat en el subministrament, però que no se sap quan serà operativa, to i que ahir ja es va tapar la rasa oberta al carrer Lepant. «No podem saber quant trigarà perquè no hi ha precedents, mai s'ha muntat una línia amb tanta urgència», argumentava al vespre un portaveu de la companyia.

Mentre la xarxa no sigui més estable, l'elèctrica parla de «petits talls de cinc minuts» escampats per la geografia barcelonina per evitar nous problemes per als que van rebre la pitjor part de l'apagada. En aquest grup, però, hi ha la pastisseria esmentada, i ahir, després de tres dies a les fosques, hi va haver com a mínim dos talls, un dels quals de més de dues hores. «A més, com que cadascun depèn d'un generador, potser quan jo tingui llum, al costat no n'hi hagi», explicava Montse Sánchez, l'encarregada de la botiga.

Els talls no es limitaven ahir a la zona de Maragall. Al carrer Mallorca, just davant de la Sagrada Família –que dimarts a la nit ja va estar totalment il·luminada, fet que va indignar els afectats i que dimecres no ho va fer a instàncies de l'Ajuntament–, el restaurant Picasso va patir ahir almenys un tall de més d'una hora al matí, quan ja pensaven que havia tornat la normalitat. «Ahir igual. Crèiem que ja seria un dia normal, però la llum va marxar a 2/4 d'11 i ja no va tornar fins a 2/4 de 8. Així no es pot treballar!» La suposada normalitat, tot i que parcial, que ven Fecsa no ha arribat a tothom. I els talls no afecten només els comerços. Al Clot, ahir hi havia edificis on, com a mínim durant bona part del dia, no hi va haver llum, segons va constatar aquest diari. Hi ha motius per als exabruptes. Aquesta cortesia d'en Julián, el de la polleria: «Els polítics ens venen Barcelona com una noia atractiva i sexy, però quan li cau el maquillatge t'adones que no és més que una puta barata.»