La virtut de Josep Piqué es troba en les formes. Aconseguir que votants d'altres partits polítics reconeguin de forma automàtica, quasi instintiva, la seva vàlua com a polític es deu sobretot a una capacitat molt considerable de guardar les formes i d'assumir un paper respectuós en qualsevol circumstància. Piqué no és, en canvi, un polític que inspiri gaire confiança: la seva erràtica trajectòria i la seva infinita capacitat per empassar-se criteris que personalment aparentava defugir, fa que més aviat pugui associar-se'l amb un ninot de goma. La flexibilitat és un valor en política però hi ha flexibilitats impossibles. Piqué ha volgut i ha dolgut, ha intentat estar bé amb tothom i quedar bé amb el màxim de persones possibles, i això és una quadratura del cercle massa ambiciosa. No es pot dir que s'és catalanista i al mateix temps quedar-se quiet davant de determinades actituds del PP contra l'autogovern, la llengua i la identitat catalanes.

Piqué és la demostració del límit de la semàntica, que fa temps que reclamo: el catalanisme no és de tots. I no passa res. No és obligatori ser catalanista per fer política a Catalunya, hi ha coses més enllà del catalanisme que necessiten que algú les defensi en exclusiva. Per exemple l'espanyolisme, o el liberalisme econòmic, o el conservadorisme social. Són línies ideològiques que poden tenir el seu reflex polític a Catalunya, per què no? Es pot ser de dretes i reaccionari o conservador en qualsevol lloc del món, això és cert, però de catalanista només se'n pot ser a Catalunya i hi ha altres partits que hi tenen més centrada la seva referència ideològica. Així com per als socialistes la causa és el socialisme (fa poc vèiem la notícia que estan impulsant alguns intel·lectuals propers a l'esquerra la idea d'un govern mundial i un parlament mundial!), per al PP la causa no és Catalunya i el seu autogovern.

El PP no és, doncs, un partit catalanista i no té per què ser-ho. Aquest ha estat l'error de càlcul de Piqué. Tot sigui dit, el catalanisme tampoc no és la marca registrada del PSC ja que la seva causa va molt més enllà de les fronteres: que no caigui el conseller Castells en el mateix error que va caure Maragall. Un bon consell, vista l'experiència de Piqué, és que cadascú es dediqui a la seva màxima especialitat. El catalanisme, qui millor l'exerceix són els catalanistes. I només cal fer una ullada al diccionari.