Només una baixa participació pot donar algun ensurt al PSC, que aspira a mantenir tot el seu poder municipal, inclosa la joia de la corona de Barcelona, a més de tenir coll avall pispar Tarragona a CiU per governar totes les capitals de demarcació, a més de fer opes a les diputacions convergents, sobretot Tarragona, amb els cada cop menys petits accionistes ERC i ICV. En el cas de Barcelona, Jordi Hereu es veu tant com a alcalde que, per ell, l'important ja no és guanyar, va dir ahir, sinó «la manera com» guanya. Com José Montilla, vol uns socis obedients i això ho pot garantir negociant des d'una posició de força. Llegiu-hi poder prescindir aritmèticament d'un dels dos. Els socialistes han tornat a jugar a instal·lar en l'opinió pública la idea que CiU «no estima» Barcelona. Encara que no tots estan tan espantats per la baixa participació, per si de cas han tornat a treure la por del PP com a element mobilitzador i, a manca d'un perill real a Catalunya, han jugat a comparar CiU amb els populars pel discurs sobre la immigració, advertint que tots dos pactaran allà on puguin. Ahir a Tarragona Montilla va dir dues coses paradoxals. Diu que CiU ha de demanar la retirada del recurs contra l'Estatut abans de pactar amb el PP i avisa que la federació vol ara els ajuntaments per batallar contra el govern. Cal veure, doncs, si el PSC també ho demana abans de pactar amb els populars. I la segona incògnita és què fa pensar a Montilla que els ajuntaments es poden fer servir per batallar contra el govern.

Xavier Trias va veure que a nou mesos de les eleccions li canviaven un rival en caiguda lliure com Joan Clos aprofitant l'operació Montilla. I li ha passat factura en la recta final. Quan les enquestes el situaven com a favorit en els temps del Fòrum i el Carmel, ja deia que ell volia anar al capdavant quan hi hagués eleccions. Però el candidat s'esforça a donar un missatge optimista: si guanya per un regidor, serà alcalde. Per això CiU vol mobilitzar tot l'electorat que en les parlamentàries li va donar la victòria a Barcelona. Per reforçar aquest missatge, la cúpula de CiU denuncia dia si dia també l'«asfixia» del monopoli socialista de 28 anys als ajuntaments, als quals suma ara la Generalitat i el mateix govern espanyol. Ahir Josep Antoni Duran i Lleida va ser especialment dur en aquest sentit. Va demanar «una revolució democràtica a les urnes» per «foragitar els mals esperits que pretenen destruir les nostres institucions i els nostres valors». I ho va exemplificar amb el fet que Joan Saura digui que «qui no se senti d'esquerres o ecologista» diumenge s'abstingui, i que Montilla calli «i atorgui». Fins i tot Jordi Pujol, en el míting final de Trias, va sortir a denunciar «la ineptitud, frivolitat i sectarisme» del tripartit i va demanar un aplaudiment per als Mossos que no troba defensats pel President «amb menys suport que mai hi ha hagut», i que «va perdre les eleccions». Per CiU això és el que fomenta l'abstenció. Per això Mas va fer una crida a superar la decepció i al vot catalanista. Tots els seus rivals anuncien que la «desorientada» federació pot començar, ara sí, la seva travessa del desert si perd encara més poder. CiU vol afrontar un futur que els seus dirigents admeten complicat, tenint, com a mínim, un oferta alternativa clara. És en aquest sentit que es pot entendre el seu discurs sobre immigració i seguretat, malgrat el risc, comprovable aquest diumenge en bona part, d'haver tapat el perfil socialdemòcrata de Trias. Però la federació també defensa Vic, plaça on preocupa la xenòfoba Plataforma per Catalunya.

Per ERC, el resultat a Barcelona, on es disputen també el vots amb el valor afegit de la «catalanitat» amb CiU, serà clau en la foto final. Creixeran en nombre de regidors més que ningú, perquè són els qui creixen més en llistes, però la capital mana. Si es manté o puja, diuen els seus dirigents, seran els guanyadors. Un alt càrrec que aquests dies ha presentat 50 candidatures arreu del territori valora, sobretot, el perfil professional dels qui les integren. «ERC ja no és un partit d'avis i joves peluts amb filòlegs a les llistes.» La campanya ha servit a Josep-Lluís Carod-Rovira i a Joan Puigcercós per assajar la fórmula de marcar perfil malgrat estar dins del govern, un cop comprovat que és possible i passat el període de prudència extrema. Puigcercós s'ha despatxat a gust amb els seus socis aprofitant la butlla que dóna la campanya i Carod ahir mateix va acusar CiU, però també el PSC, de ser partits de «gola profunda», perquè s'empassen tot el que imposa Madrid. La guerra la té ERC amb ICV, que aspira a treure-li la tercera plaça, amb l'handicap de la polèmica entorn de les crítiques a la gestió de Saura a Interior. Crítiques que han animat ICV a plantejar la campanya, malgrat que a les municipals els pactes són de geometria variable, com un enfrontament entre dretes i esquerres. I amb aquest argument augura que CiU perdrà Sant Cugat, Tarragona i Vic.

Si el tripartit espera les restes del naufragi de CiU per tenir una oposició debilitada i prendre-li electors, el PP hi té l'espai natural per créixer pel centredreta, i Josep Piqué s'afanya a anunciar a qui el vulgui escoltar la «inevitable i irreversible decadència» convergent. El PP vol normalitzar la seva presència als ajuntaments, conjurats els vaivens de l'Iraq i l'Estatut, sent conscients que créixer costa tant que alguns dels seus candidats ni saben que ho són. El PP també vol créixer a l'àrea metropolitana, on els barris populars i les classes mitjanes compren el seu discurs sobre immigració.

Sigui com sigui, diumenge es preveu una alta abstenció, de la qual es culpen els uns als altres. Una dada: en les eleccions al Parlament van votar 41.439 persones per correu. A les municipals ho han fet 24.461.