En campanya tres són multitud i no hi ha acords de govern que valguin. Va obrir foc Jordi Hereu. A les portes de la campanya va viatjar a Madrid sense avisar els socis per escenificar amb Rodríguez Zapatero un acord sobre el castell de Montjuïc.
BILLAR A TRES BANDES.
Allò va ser el tret de sortida d'una pugna entre les actuals forces de govern i que s'ha mantingut durant la campanya amb assumptes com ara el turisme, l'habitatge, les polítiques socials o bé qui està capacitat per liderar la ciutat. Durant aquest particular billar a tres bandes, Mayol ha criticat la política turística que ha estat en mans d'Esquerra, Portabella ha criticat el que ha fet Iniciativa a l'àrea d'habitatge, i Jordi Hereu, poc bel·ligerant des de l'afer del castell, va decidir prémer l'accelerador al tram final de campanya i ha decidit posar la mà dins del cistell electoral dels ecosocialistes i republicans erigint-se en l'única garantia d'un govern d'esquerres a la ciutat enfront de CiU i, sobretot, del PP.
EL GUANT DE TRIAS.
La pugna entre els socis ha fet ombra a la pugna oberta que Xavier Trias plantejava a Jordi Hereu com a representant d'un aparell socialista que controla des de fa més de dues dècades la capital del país. Hereu, tot i que no ha rebutjat cap cara a cara en els mitjans que li han demanat i tampoc no ha deixat d'anar als debats a cinc, ha preferit ignorar el guant que li llançava Trias. Els escuders li han fet la feina més bruta, amb el regidor Carles Martí replicant les propostes de Trias i amb el diputat Joan Ferran fent una sortida de to espectacular en la campanya barcelonina comparant un acte de CiU amb les marxes feixistes de Hitler i Mussolini. Tot i això, CiU no ha defallit i Trias ha plantejat el duel al PSC endinsant-se en el seu terreny, buscant els progressistes desencantats amb l'etapa Clos, amb un missatge de canvi tranquil, amb polítiques socials, i fins i tot amb propostes urbanístiques espectaculars, tant del gust dels socialistes en els anys anteriors. El candidat de CiU ha proposat un barri nou al port de Barcelona que, si es fes realitat, deixaria en una anècdota la transformació de la zona Fòrum.
L'ESPECTACLE.
El barri del port de Trias ha estat una de les propostes més originals de la campanya, però no l'única. Jordi Portabella ha proposat desmuntar bona part del parc d'atraccions del Tibidabo i traslladar-lo al Fòrum, un lloc que Fernández Díaz preferiria reconvertir en una zona verda i on Xavier Trias posaria activitat universitària aprofitant que al costat es farà el campus del Besòs. La campanya, que entre altres coses també és una batalla pel titular de premsa, ha estat un recital de propostes sorprenents: mainaderes d'escala (ERC), fer tests antidroga (PP), o internet sense fils de franc per a tothom (PSC i CiU).
TREBALLANT ELS PACTES.
Xavier Trias no és Artur Mas i s'ha cuidat molt de mantenir obertes totes les possibilitats de pactar. Més val traça que força: per trencar el tripartit, Trias no l'ha colpejat dur sinó que ha fet gestos cap a ERC i fins i tot ICV, als quals ha assegurat que no farà una «deslleialtat» com la d'Hereu amb el castell de Montjuïc. Tampoc ha volgut posar cap notari entre ell i el PP. Així, Fernández Díaz ha aprofitat per ocupar en solitari l'espai d'oposició frontal al tripartit. Els socis actuals s'han atacat però no pas fins al punt de trencar cap pont de diàleg. Segons quin sigui el resultat demà a la nit, els telèfons dels candidats començaran a treure fum.
PISOS I POLICIES.
Les enquestes situen l'habitatge i la seguretat ciutadana dalt de tot de les preocupacions dels barcelonins, cosa a la qual s'han dedicat els partits. Amb l'habitatge social hi ha un cert consens entre tots els partits menys el PP: tots proposen els 12.000 pisos públics previstos ja en el pla municipal d'habitatge, mentre que el PP es queda a la meitat però proposa xecs de 12.000 euros per pagar l'entrada d'un pis del mercat privat. Quant a seguretat, CiU i el PP volen posar més agents de Guàrdia Urbana i exercir més autoritat contra l'incivisme. A això últim s'hi ha apuntat el PSC.
)
