L'antiga estació de Rodalies de Vilafranca és una estació discreta. Té un bar, un quiosc i una andana, que ja té els dies comptats: fa mesos que va deixar de rebre i acomiadar trens per convertir-se en un punt de connexió amb l'andana actual –uns quants metres sota terra i ampla, molt ampla–. L'edifici de l'estació té gràcia, però està destinat a perdre la seva funció, a convertir-se en un testimoni més del que van ser els dies de glòria de l'arribada del tren, el naixement del primer polígon industrial de la vila, el del carrer Comerç, –a l'altre costat de la via–, i el naixement de les exportacions generades per la riquesa agrícola i la incipient indústria del vi.

Però tot això ja queda un segle i mig enrere. Ara, els polígons industrials ja no es posen a prop de les vies del tren perquè el transport de les mercaderies es fa en camions, per carretera. Així, cada municipi –per petit que sigui– pot tenir el seu espai industrial. Ara, la moda és fer les vies subterrànies i amagar els trens per poder fer-hi a sobre grans passejos, i zones d'equipaments i aparcaments, i convertir tot el voltant en zones residencials, amb comerç i activitat econòmica compatible amb el descans dels veïns. Ara, el que ha d'estar a prop dels trens són les persones perquè sigui més fàcil promoure l'ús del transport públic, perquè per les carreteres no s'hi pot circular. Només s'hi pot fer cua.

Els matins a l'estació de rodalies de Renfe a Vilafranca són tranquils. De trens, no n'hi ha gaires –en comparació amb altres ciutats de l'arc metropolità com ara Sabadell, Terrassa i Mataró, que mantenen constants els xiulets dels frens i els clic-clacs dels canvis de via, alternats amb la descompressió de les portes que s'obren per buidar i tornar a omplir els vagons dels combois. Ara, a Vilafranca, quan arriba un tren de rodalies o en passa un de mercaderies, es nota. La coberta a mig fer –de l'obra per fer la via subterrània– fa l'efecte d'embut i multiplica per molt el soroll de les rodes: clac-clac-clac-cloooc, clac-clac-clac-cloooc; no pots ni parlar i gairebé t'has de tapar les orelles perquè no et facin mal; sembla que arribi una carraca del segle passat, però és un comboi de rodalies normal i corrent –hi ha qui diu que aquest soroll és així perquè les vies que s'hi han instal·lat estan plenes de pedaços. De fet, recordo el petit trenet de fusta que porta els turistes de Palma a Sóller i que no és ni la meitat de sorollós que els llampants combois de Renfe a Vilafranca. Però, per sort, no és així tot el matí. Les estones mortes que queden entre l'arribada o el pas d'algun tren són molt plaents: a fora el sol comença a escalfar, se sent el cant d'algun ocell i, de fons, els repics dels treballadors de les empreses que construeixen el pas del tren d'alta velocitat, que fan a corre-cuita les obres finals de reconversió del Pont del Carril –a uns 300 metres de l'estació. Una mica més al nord, treballen distribuïts per la via, i sobre el pont de la Pelegrina sense perdre ni un minut. Les obres han d'estar fetes a principi del 2008, que ja van amb uns mesos de retard i tot fa pensar que el TAV arribarà a Barcelona i la coberta del tren no estarà acabada. Mentre l'activitat no s'atura a la via, uns quilòmetres més enllà, al límit amb la Granada, creix i pren forma la polèmica base de muntatge del TAV. Aquesta és la infraestructura que ha col·locat Vilafranca al mapa de construcció de la línia de l'alta velocitat, tot i que ha significat la cessió d'unes hectàrees de vinyes molt preuades per alguns grups polítics i col·lectius populars –es van presentar amb els ceps arrencats i els van plantar sobre la taula de l'alcalde en mig d'un ple municipal. Evidentment, la construcció de la base de muntatge del TAV necessita material per fer-se realitat i el transport d'aquest material només es pot fer en tren en una petita part, perquè ara el que s'estila és fer el transport de mercaderies per carretera. Es fa amb camions que arriben per l'AP-7, per l'N-340, i per la C-15 i se sumen a les cues del Pont de la Pelegrina, les cues de la rotonda del Molí d'en Rovira, les cues en direcció a Igualada i en direcció a Vilanova; se sumen a les cues que cada dia hi ha davant l'hospital de l'Alt Penedès i que obliguen els Mossos a posar la sirena per poder sortir de la comissaria; «això és pel tren» diuen els veïns, però de cues n'hi ha cada dia a tots els accessos. Es veu que arriba un tren amb molta cua.