Els republicans eren conscients que era poc probable que el «no» guanyés en el referèndum de l’Estatut. Es van complir els seus pronòstics. En una compareixença a dos quarts de deu del vespre acompanyat per tota l’executiva, Josep-Lluís Carod-Rovira va admetre que el que defensaven «no ha guanyat», i ho va atribuir al fet que han tingut «grans dificultats per fer arribar el missatge enmig de la pluja del ‘sí’». També va reconèixer que l’espanyolització de la campanya i el fet que s’hagi presentat com «Zapatero contra Rajoy» ha acabat perjudicant Esquerra. Carod-Rovira va evitar d’apropiar-se la totalitat del «no». «Qui perd és el PP, que defensa el ‘no’, i ERC, que el defensa per motius diferents, en també surt perjudicada.»

El líder dels republicans va expressar la seva preocupació per la baixa participació en el referèndum. «Cap formació no hauria d’estar satisfeta amb aquest nivell d’abstenció», va dir, i va afegir-hi que havia afectat totes les opcions i que, pels republicans, s’explica per «la retallada» del text aprovat pel Parlament el 30 de setembre. Carod-Rovira va fer una crida a tots els partits a fer autocrítica: «Hem de reconèixer que no hem fet les coses bé i no hem aconseguit els objectius que ens proposàvem.» Va ser duríssim sentenciant: «La societat catalana mereixia més dels seus partits i dels seus polítics.» El líder dels republicans va recordar que «si en aquest referèndum s’hagués votat una altra cosa, no hauria tingut el percentatge mínim per ser tingut en compte». Es referia al de Montenegro, en el qual la UE va fixar com a condicionants de validesa que obtingués un mínim d’un 50% de participació i un 55% de suport a l’opció de la independència.

ARA, LES ELECCIONS
Després de la consulta, ERC centra ara l’atenció en les pròximes eleccions. «Un nou govern serà l’encarregat de la gestió i administració del que s’acaba d’aprovar», va afirmar, i va deixar clar que «a partir de demà [avui per al lector] Esquerra es posa les piles». Donant pràcticament el tret de sortida a la nova campanya, va dir que tenen «la màxima il·lusió per continuar el treball que s’ha proposat a Catalunya en aquest referèndum», perquè l’aprovació del text «no posa punt final a les aspiracions de Catalunya com a poble».