+ D’esquerra a dreta i de dalt a baix, diverses escenes de la jornada electoral d’ahir: Ernest Benach, en la recepció institucional per seguir els resultats, uns joves es tallen els cabells en protesta a Barcelona, unes monges votant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Foto: ANDREU PUIG EFE
|
+ D’esquerra a dreta i de dalt a baix, diverses escenes de la jornada electoral d’ahir: Ernest Benach, en la recepció institucional per seguir els resultats, uns joves es tallen els cabells en protesta a Barcelona, unes monges votant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Foto: ANDREU PUIG EFE
|
+ D’esquerra a dreta i de dalt a baix, diverses escenes de la jornada electoral d’ahir: Ernest Benach, en la recepció institucional per seguir els resultats, uns joves es tallen els cabells en protesta a Barcelona, unes monges votant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Foto: ANDREU PUIG EFE
|
+ D’esquerra a dreta i de dalt a baix, diverses escenes de la jornada electoral d’ahir: Ernest Benach, en la recepció institucional per seguir els resultats, uns joves es tallen els cabells en protesta a Barcelona, unes monges votant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Foto: ANDREU PUIG EFE
|
+ D’esquerra a dreta i de dalt a baix, diverses escenes de la jornada electoral d’ahir: Ernest Benach, en la recepció institucional per seguir els resultats, uns joves es tallen els cabells en protesta a Barcelona, unes monges votant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Foto: ANDREU PUIG EFE
|
+ D’esquerra a dreta i de dalt a baix, diverses escenes de la jornada electoral d’ahir: Ernest Benach, en la recepció institucional per seguir els resultats, uns joves es tallen els cabells en protesta a Barcelona, unes monges votant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Foto: ANDREU PUIG EFE
|
Són les vuit del vespre al Parlament de Catalunya. La catifa de tons vermells estén una enganxosa escalfor institucional pel saló dels Passos Perduts. Els primers convidats a la recepció d’Ernest Benach són pocs i s’observen. Aquella cara em sona, però qui coi deu ser? Guaita, el cònsol de no sé on i la seva elegant esposa. Aquell altre no porta corbata: deu ser conseller. Francesc Baltasar, Medi Ambient. Molt de gust.
La pantalla gegant encara no mostra resultats i els canapès van que volen. També hi ha pantalles tàctils als racons. Ningú en fa cas fins que després de les vuit, la gent s’impacienta i hi busca les enquestes. Doncs no hi són. Posar-se els auriculars de la ràdio és massa cutre. Per matar el temps n’hi ha que caminen cap a algun lloc i després tornen: el saló dels Passos Perduts.
El que no entenc és per què se’n diu saló si en realitat és un passadís, un lloc que serveix per fer esperar la gent abans de passar als despatxos importants. «Aquest és el saló dels Passos Perduts rosa, allà hi ha el gris», explica una uixera. Ernest Benach apareix per una porta i el travessa ràpid. Va a buscar reforços i torna amb consellers: Joaquim Nadal, Montse Tura, Manuel Castells. Això ja és una altra cosa. Apareix Ramon Camp, de CiU. Xavier Vendrell, d’Esquerra. Roberto Labandera, del PSC. Quina festa. On són els del PP? La pantalla comença a donar dades. 0,01% d’escrutini i ja tenim més o menys el resultat: 74% «sí», 20% «no».
Se sent una ampolla de cava. Caram, Benach, això és portar la neutralitat institucional molt lluny. Són els del càtering: Can Miracle de Mataró. Boníssim. Ei, cambrer, aquí. Gràcies. És el mateix càtering de Jordi Pujol a palau. En fi. Per on anàvem? Ah, sí, com ha canviat el país. Quina transformació. El postpujolisme. Per cert: no us perdeu el canapè de paté d’ànec. Com sempre, insuperable.
)
)
)
)
)
)
